Sobre el VHIR
Al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) promovem la recerca biomèdica, la innovació i la docència. Més de 1.800 persones busquen comprendre les malalties avui per millorar-ne el tractament demà.
Recerca
Treballem per entendre les malalties, saber com funcionen i crear millors tractaments per als pacients. Coneix els nostres grups i les seves línies de recerca.
Persones
Les persones són el centre del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Per això ens vinculem amb els principis de llibertat de recerca, igualtat de gènere i actitud professional que promou l’HRS4R.
Assaigs clínics
La nostra tasca no és només bàsica o translacional; som líders en recerca clínica. Entra per saber quins assaigs clínics estem duent a terme i perquè som referent mundial en aquest camp.
Progrés
Volem que la recerca que es fa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) sigui un motor de transformació. Com? Identificant noves vies i solucions per fomentar la salut i el benestar de les persones.
Core facilities
Oferim un suport especialitzat als investigadors tant interns com externs, des d’un servei concret fins a l’elaboració d’un projecte complet. Tot, amb una perspectiva de qualitat i agilitat de resposta.
Actualitat
Et donem una porta d’entrada per estar al dia de tot el que passa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), des de les últimes notícies fins a les activitats i iniciatives solidàries futures que estem organitzant.
El nostre principal interès científic és entendre, des d’una aproximació multidisciplinària i translacional, els processos moleculars i cel·lulars que duen a una disfunció renal en diferents patologies del ronyó. Concretament, les nostres principals línies de recerca són les següents:
Som experts en el següent:
En conjunt, la nostra investigació té com a objectiu combinar dades «òmiques» de models cel·lulars i animals amb dades de pacients per a desenvolupar nous biomarcadors i possibles tractaments de diverses patologies renals.
Our group is focused in research in primary or inherited tubular renal diseases, such as Dent’s Disease, Bartter syndrome, Tubular Acidosis, Familial Hypomagnesemia with Hypercalciuria and Nephrocalcinosis, among others. Currently we are collaborating with other groups in Spain, within a research project named Renaltube the main purpose of which is to build a database while facilitating access to genotyping in order to improve the clinical and molecular knowledge of primary tubulopathies. Renaltube has a web-based approach with multilateral collaboration scheme that enhances the recruitment of data and promotes the understanding of underlying mechanisms of rare inherited diseases, defines more accurate diagnostic and follow-up criteria, develops new molecular techniques and will improve the overall care of the patients. Currently we are offering the analysis of 22 genes corresponding to 23 primary tubulopathies. After two years of activity Renaltube has collected data from 222 patients, the mayority from Spain and Latin America (85.3%). The most common tubulopathies are distal renal tubular acidosis (22.5%), and classical Bartter syndrome (19.3%) followed by familial hypomagesemia with hipercalciuria and nephrocalcinosis (15.7%), and Gitelman syndrome (15%).
IP: Gema Ariceta Iraola, Anna Meseguer Navarro
Among the genes identified in our laboratory that are kidney-specific and regulated by androgens at the transcriptional level we are particularly focused on the one that codes for the kidney androgen-regulated protein (KAP). Besides characterization of the functional promoter elements that enable KAP expression in proximal tubule epithelial cells, we have generated a transgenic (Tg) mouse model that overexpresses KAP in proximal tubule cells under the presence of androgens, in order to mimick the endogenous KAP expression pattern. KAP Tg mice show altered lipid metabolism, glycosuria, proteinuria and hypertension, as well as focal segmental glomerulosclerosis mediated by increased oxidative stress. We are currently working in this Tg model and also preparing conditional knock-out mice to further caharacterize the role of KAP in renal pathophysiology. Moreover, we are also studying the role of KAP in the metabolic syndrome. Besides KAP, we are studying the role of KAP-interacting immunophilins in inflammation and kidney fibrosis.
IP: Anna Meseguer Navarro
IP: Gema Ariceta Iraola Col·laboradors: Cristina Martínez Martínez, Julieta Torchia Pruzzo Entitat finançadora: AIRG - ESPAÑA Finançament: 10000 Referència: CGE/ARICETA/2023 Durada: 01/01/2024 - 01/01/2025
IP: Mercedes López González Col·laboradors: Gema Ariceta Iraola, Laura Donadeu Casassas, Delphine Kervella Entitat finançadora: Sociedad Española de Trasplantes Finançament: 20000 Referència: SET/AYUDAS.PROYECTOS/2023/LOPEZ Durada: 01/01/2024 - 31/12/2025
IP: Concepció Jacobs Cachá Col·laboradors: Manuel Hernández González, Natalia Ramos Terrades, Joana Sellarés Roig, Carmen Llorens Cebriá, Mercedes López González, Janire Perurena Prieto Entitat finançadora: Sociedad Española de Nefrología (S.E.N.) Finançament: 24000 Referència: SENEFRO/PROJECTES/2023/JACOBS Durada: 23/12/2023 - 22/12/2025
IP: Francesc Moreso Mateos Col·laboradors: Gema Ariceta Iraola, Joan López Hellin Entitat finançadora: Instituto de Salud Carlos III Finançament: 42900 Referència: PMP22/00119 Durada: 01/01/2023 - 31/12/2025
L’equip ha descobert que una proteïna anomenada SEC22B actua com a modificador del fenotip i podria ser usada com a possible marcador urinari de la malaltia.
El 19 de maig, el Dr. Gerard Cantero i la Dra. Mireia López Corbeto explicaran com estudien les malalties minoritàries i l’artritis infantil.
S’ha aconseguit finançament per a 43 projectes en les convocatòries de Projectes d’I+D+I en Salut, Desenvolupament Tecnològic en Salut i Recerca Clínica Independent
