Sobre el VHIR
Al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) promovem la recerca biomèdica, la innovació i la docència. Més de 1.800 persones busquen comprendre les malalties avui per millorar-ne el tractament demà.
Recerca
Treballem per entendre les malalties, saber com funcionen i crear millors tractaments per als pacients. Coneix els nostres grups i les seves línies de recerca.
Persones
Les persones són el centre del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Per això ens vinculem amb els principis de llibertat de recerca, igualtat de gènere i actitud professional que promou l’HRS4R.
Assaigs clínics
La nostra tasca no és només bàsica o translacional; som líders en recerca clínica. Entra per saber quins assaigs clínics estem duent a terme i perquè som referent mundial en aquest camp.
Progrés
Volem que la recerca que es fa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) sigui un motor de transformació. Com? Identificant noves vies i solucions per fomentar la salut i el benestar de les persones.
Core facilities
Oferim un suport especialitzat als investigadors tant interns com externs, des d’un servei concret fins a l’elaboració d’un projecte complet. Tot, amb una perspectiva de qualitat i agilitat de resposta.
Actualitat
Et donem una porta d’entrada per estar al dia de tot el que passa al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), des de les últimes notícies fins a les activitats i iniciatives solidàries futures que estem organitzant.
El nostre objectiu principal és la millora en el diagnòstic de les immunodeficiències i de les malalties autoimmunes, tot abordant la seva heterogeneïtat i els seus mecanismes. Estem estretament lligats als equips de pediatria i de patologies tiroïdals i sistèmiques, sent referents internacionals en ambdues. El grup participa en nombrosos projectes de recerca del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus que usen proves immunològiques posades a punt preparades per a projectes concrets liderats pels equips de trasplantament renal, medicina intensiva, medicina interna, al·lèrgia i reumatologia. Durant la pandèmia de la COVID-19 el grup s'ha mobilitzat, en col·laboració amb xarxes nacionals i internacionals, per tal d’assolir els següents objectius: definir el perfil immunogenètic i immunològic de les persones amb risc de desenvolupar COVID-19 greu iavaluar la resposta immunològica a la vacunació i a la infecció natural. A més, hem generat un biobanc de més de 8.000 de mostres procedents de pacients amb COVID-19, que s’han incorporat al biobanc del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).
El grup és coordinador del Centre d'Excel·lència de la Federation of Clinical Immunology Societies (FOCIS) de Barcelona.
IP: Pere Soler Palacín Col·laboradors: Laura Batlle Masó, Maria Cristina Díaz de Heredia Rubio, Roger Colobran Oriol, Thaïs Murciano Carrillo, Constantino Sábado Álvarez, Miriam Gonzalez Amores, Janire Perurena Prieto, Andrea Martín Nalda, Lucas Moreno Martín-Retortillo, Jacques Gabriel Rivière Entitat finançadora: Instituto de Salud Carlos III Finançament: 179993.75 Referència: AC23_2/00033 Durada: 01/01/2024 - 31/12/2026
IP: Roger Colobran Oriol Col·laboradors: Romina Dieli Crimi, Aina Aguiló Cucurull, Laura Batlle Masó, Andrea Martín Nalda, Neus Castells Sarret Entitat finançadora: Instituto de Salud Carlos III Finançament: 208750 Referència: PI23/00161 Durada: 01/01/2024 - 30/06/2028
IP: Alfredo Guillen Del Castillo Col·laboradors: Carmen Pilar Simeón i Aznar, Vicenç Fonollosa Pla, Maria Roca Herrera, Janire Perurena Prieto, Irene Sansano Valero Entitat finançadora: Instituto de Salud Carlos III Finançament: 75020 Referència: PI22/01804 Durada: 01/01/2023 - 30/06/2027
IP: Juan Jose Gonzalez Lopez Col·laboradors: Manuel Hernández González, Jose Angel Rodrigo Pendás, Maria Belén Viñado Perez, Aina Aguiló Cucurull, Laura Batlle Masó, Alba Mir Cros, Nuria Serre Delcor, Albert Moreno Mingorance, Josep Roca Grande, Andrea Martín Nalda Entitat finançadora: Instituto de Salud Carlos III Finançament: 123420 Referència: PI21/00132 Durada: 01/01/2022 - 30/06/2026
Un equip de Vall d’Hebron demostra, per primera vegada, el potencial del mapeig òptic del genoma per detectar alteracions genètiques associades a aquesta malaltia minoritària que no s’identifiquen amb els mètodes convencionals.
La recerca descriu el primer cas documentat al món de transmissió d’angioedema hereditari mitjançant reproducció assistida.
El treball descriu el cas d’una pacient en què, anys després d’un trasplantament de medul·la òssia, dues línies de cèl·lules immunitàries van corregir el defecte genètic original.
