La insuficiència respiratòria aguda segueix sent una de les causes més freqüents d'ingrés en els serveis de Medicina Intensiva i un dels mètodes per tractar aquests pacients és l'oxigenoteràpia d'alt flux amb cànules nasals. Un dels problemes més importants amb els què es troben els intensivistes davant els pacients amb insuficiència respiratòria tractats amb mesures de suport no invasives és determinar si un pacient necessita ser intubat o no i quin és el millor moment per fer-ho. Ara, un estudi realitzat per investigadors del grup de recerca de Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) que lidera el Dr. Ricard Ferrer, ha definit un predictor d'èxit o de fracàs de l'oxigenoteràpia d'alt flux que permet detectar quins pacients respondran positivament a la teràpia i no retardar la intubació en aquells que no ho faran. L'estudi es publica a la revista https://www.atsjournals.org/doi/10.1164/rccm.201803-0589OC American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine.L'oxigenoteràpia d'alt flux permet administrar fins a 60 litres d'oxigen calent i humidificat el que fa que millorin tant els paràmetres fisiològics i d'oxigenació com el seu confort. "Però aquesta millora pot emmascarar el deteriorament clínic del pacient i endarrerir la intubació. Intubar massa tard pacients que s'haurien d'haver intubat d'entrada comporta un pitjor pronòstic", explica el Dr. Oriol Roca, metge adjunt del Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigador del grup de recerca de Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació del VHIR. De fet, tot i els tractaments disponibles, la mortalitat en pacients amb insuficiència respiratòria aguda segueix sent elevada i l'endarreriment en la intubació del pacient s'associa a un pitjor pronòstic.L'oxigenoteràpia d'alt flux és, actualment, un mètode estandarditzat en el tractament de la insuficiència respiratòria aguda en adults gràcies a un estudi de l'equip de recerca de Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació del VHIR que l'any 2010 van publicar la primera sèrie en el món en pacients adults canviant el paradigma del tractament dels malalts amb insuficiència respiratòria aguda. Fins aquell moment, l'oxigenoteràpia d'alt flux només s'utilitzava en pacients pediàtrics i nounats."Fins ara no hi havia un mètode de diagnòstic precís per decidir en quin moment calia passar de la teràpia d'alt flux amb cànules nasals (TAFCN) a la intubació del pacient", comenta la Dra. Berta Caralt, metgessa adjunta de la Unitat de Postoperats de Cirurgia Cardíaca (UPCC) dins del Servei de Medicina Intensiva de Vall d'Hebron. "El treball comprova la validesa de l'índex ROX, que es defineix com la ratio entre oxigenació i freqüència respiratòria, per determinar si cal o no intubar al pacient i poder fer-ho dins d'una finestra de temps en la qual no empitjora el pronòstic del pacient", afirma el Dr. Roca.El límit de les 12 horesA l'estudi van participar 191 pacients afectats de pneumònia que havien ingressat a l'UCI de 5 hospitals de l'Estat i de França. Aproximadament la meitat d'aquests pacients es trobaven a l'UCI de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.Del seguiment d'aquests pacients, els investigadors han pogut establir i desenvolupar models per veure com evoluciona el valor d'aquest índex amb la finalitat de detectar el més aviat possible si un pacient necessita ser intubat."El que vam fer va ser un seguiment de l'evolució de l'índex ROX durant les primeres 24 hores de tractament amb oxigenoteràpia d'alt flux i vam constatar que la intubació més enllà de les 12 hores podria augmentar el risc de mort", detalla la Dra. Caralt.Un cop demostrat que aquesta metodologia permet identificar millor als pacients amb risc que no evolucionen correctament amb l'oxigenoteràpia d'alt flux, "els següents passos seran, en primer lloc, determinar si afegint aquest índex dins dels criteris d'intubació tradicionals aconseguim intubar els pacients abans. Si això és així, a continuació s'haurà de veure si aquesta intubació més precoç, s'associa a una millora del pronòstic", conclou el Dr. Roca.