En motiu del Dia Internacional de Dona, hem volgut parlar amb quatre investigadores a diferents nivells de la carrera científica al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) perquè ens expliquin quina és la seva experiència en aquest món que, segons les "http://www.uis.unesco.org/_LAYOUTS/UNESCO/women-in-science/index.html#!lang=en" últimes dades publicades per la UNESCO, encara és majoritàriament masculí, tant a nivell internacional, amb un 30% de dones, com a nivell espanyol, amb un 38% de dones que es dediquen a la recerca. Al VHIR però, les estadístiques s’inverteixen, ja que el 75% del personal dedicat a la recerca biomèdica són dones! Matilde Lleonart, cap de grup de recerca d'Oncologia i Patologia Molecular. 43 anys"Crec que ens han venut la moto amb això de la dona treballadora... ¡És molt difícil compaginar aquesta feina tan estressant amb els nens! Tenim molta pressió per publicar i si no obtens un resultat és com si no tinguessis res, independentment de l’esforç i de les hores que hagis invertit en la recerca. Per això, al menys en el meu cas, crec que el suport de la parella és crucial per poder amb tot.Ara estic embarassada de 7 mesos i mig i ja sé que l’1 de setembre hauré d’estar al laboratori, ja que la baixa de maternitat és clarament insuficient a Espanya. No obstant, també hi estaré perquè tinc un compromís moral amb la ciència i amb els meus estudiants de màster, predoctorals i postdoctorals, i no puc deixar el grup a la deriva. Per arribar fins a on he arribat, reconec que de vegades he hagut de lluitar més que els homes per arribar al mateix lloc i, de fet, quan vaig començar a ser predoctoral en altres centres de recerca, tant a Espanya com a l’estranger, el meu salari era diferent al d’altres homes amb la mateixa responsabilitat. Però malgrat tot, ara sóc feliç perquè faig el que m’agrada i confesso que quan surt una publicació del meu grup, se m’obliden tots els esforços i els patiments. Per això animo a totes les dones a que utilitzem la nostra fortalesa moral, perquè si hi ha alguna cosa que t’agrada, s’ha de lluitar per ella perquè es pot aconseguir!"Marta Ribases, investigadora Miguel Servet del grup de Psiquiatria, Salut mental i Addiccions. 36 anys"He tingut dues nenes i vaig treballar fins a l’últim dia de l’embaràs en els dos casos, i durant la baixa maternal el meu rendiment científic no va minvar. La meva feina té un component de bioestadística i de bioinformàtica que em facilita conciliar la vida professional i personal perquè també puc treballar des de casa. Tot i això, sento que de vegades hem de fer malabars, però això tant els homes com les dones, per poder compaginar la família amb l’alta dedicació que requereix la nostra professió: hem d’anar a congressos, a meetings i es premia l’estil de vida més nòmada, que és difícil assolir quan ja tens una família. Mai he tingut la sensació de que em perjudiqués ser dona. És cert que el percentatge de dones s’inverteix a partir de cert punt de responsabilitat, però crec que des de l’administració s’està intentant potenciar el paper de la dona en la recerca, tot i que encara no s’està fent visible. Per exemple, les convocatòries europees i nacionals ja tenen en compte la paritat de gènere i compensen la maternitat allargant el temps. Per això confio que d’aquí a uns anys sí que podrem veure a la dona en l’etapa més sènior de la carrera científica".Laia Chavarria, investigadora postdoctoral del grup de Malalties Hepàtiques. 33 anys "Mai no m’he trobat amb cap dificultat afegida per ser dona i he sentit que el meu cap m’ha donat sempre tot el suport possible. I no només jo, en el nostre grup altres companyes han tingut fills i no hi ha hagut diferències. Està canviant la sensibilitat. A les posicions elevades de poder crec que sí que és més complicat arribar-hi si ets dona. No sé ben bé per què, però potser el que ve associat a ser dona (ser mare) ens agafa en una època de creixement professional i t’has de plantejar no anar tan ràpid com un home. Per evitar les diferències s’han de canviar alguns conceptes socials. És evident que després de tenir un fill la teva carrera s’ha d’aturar durant un temps, tot i que avui dia hi ha més homes que s’agafen el permís de paternitat. Crec que el meu entorn està més sensibilitzat sobre el canvi que ha d’experimentar la vida professional de la dona. Vull pensar que en un futur la situació es normalitzi i les dones que s’estan formant ara arribin també a llocs directius".Celia Fernández, investigadora predoctoral del grup de Patologia Cardiocirculatòria. 30 anys"No m’he trobat amb cap problema per ser dona. De fet, estem vivint en l’època amb més dones que homes en recerca, les estadístiques s’estan suavitzant en els últims anys. En canvi, en els càrrecs més alts sí que hi ha una diferència entre homes i dones, però ve de generacions anteriors. Les dones, en un moment determinat de la nostra carrera, ens topem amb un sostre de vidre contra el qual no podem lluitar, i no sabem molt bé per què. Però crec que la nostra generació canviarà aquesta tendència, hem de lluitar per això perquè és possible. En el meu cas particular, fora d’Espanya em sento més còmoda perquè no em veuen com a dona sinó com a investigadora. Em sento més valorada, més neutra i professional. Hi ha menys diferencia de gèneres, suposo que pel context històric de cada país. Per això, els drets socials i laborals de la dona han de canviar molt. Però també has de canviar-los tu mateixa a casa. S’ha de ser forta i lluitar pel que es vol a nivell personal. Una revolució comença a casa teva.Les legislacions del futur han de ser neutres perquè no hi hagi diferències entre gèneres, els homes i les dones han de tenir els mateixos beneficis davant la maternitat. No crec que la discriminació positiva sigui efectiva".*El VHIR compta des del 2011 amb un pla d’igualtat per garantir les mateixes condicions i oportunitats a dones i homes i fer de l’equitat de gènere un dels objectius de l’institut. Per això, durant els darrers tres anys s’han portat a terme accions concretes, com ara elaborar un codi ètic d’igualtat d’oportunitats i comunicar-ho a tota la plantilla, i fixar els horaris de les reunions , tenint en compte la conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal.