Malgrat els importants avenços que s’han produït en la descoberta de fàrmacs per tractar la COVID-19, la identificació ràpida de nous antivirals que podrien transferir-se fàcilment a la clínica continua sent molt important, especialment si tenim en compte l’aparició de variants resistents als medicaments. En aquest sentit, el grup que lidera la Dra. Maria José Buzón, responsable del laboratori de Recerca Traslacional del VIH dins del grup de recerca en Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron Recerca juntament amb la Dra. Meritxell Genescà, investigadora principal del mateix grup, ha desenvolupat un novedós i ràpid mètode per l’estudi del SARS-CoV-2 que ajuda a identificar possibles tractaments i a analitzar la seva capacitat per modificar la inflamació local. Els resultats de l’estudi es publiquen a la revista PLOS Pathogens.

Partint de la base que el desenvolupament de models fisiològics que reprodueixin la infecció per SARS-CoV-2 en cèl·lules humanes primàries és fonamental per identificar les interaccions hoste-patogen i les teràpies potencials, l’equip investigador ha utilitzat suspensions cel·lulars procedents directament de teixits pulmonars humans primaris (HLT) per desenvolupar una plataforma ràpida per a la identificació de dianes virals i l'expressió de factors d'entrada viral, així com per detectar inhibidors de l’entrada del virus dins les cèl·lules i compostos antiinflamatoris.

Les cèl·lules HLT conserven les subpoblacions principals de cèl·lules i són fàcilment susceptibles a la infecció per SARS-CoV-2 sense necessitat d'aïllament cel·lular o diferenciació cel·lular addicional.

En el marc de l’estudi es van realitzar tests antivirals en cèl·lules HLT amb 39 candidats a fàrmacs que han revelat que el mètode proposat pels investigadors és altament reproduïble i adequat per a diferents variants del SARS-CoV-2. “Això també facilita la ràpida identificació de nous compostos que no detecten els sistemes que utilitzem habitualment per a la detecció de nous candidats, com ara la línia cel·lular VeroE6”, destaca la Dra. Buzón. Per arribar a aquesta conclusió, van comparar el resultat de les proves als 39 fàrmacs amb les proves antivirals en cèl·lules VeroE6 (línies cel·lulars epitelials derivades de ronyó). El 33,3% dels compostos provats tenien resultats discordants entre les cèl·lules HLT i VeroE6. En concret, el 26,66% dels fàrmacs van mostrar algun efecte antiviral en HLT, però no es va detectar cap activitat a VeroE6, i el 6,67% només va mostrar efectes antivirals a les cèl·lules VeroE6.

A més, van demostrar que les cèl·lules HLT es poden utilitzar amb èxit per a la detecció de fàrmacs, no només contra la variant D614G (sorgida a inicis de 2020), sinó també contra la variant delta.

Utilitzant aquest mètode, s’ha pogut estudiar també el comportament de potencials fàrmacs per modular la inflamació. “Així, mostrem que els interferons no modulen l'expressió d'ACE2 i que l'estimulació de les respostes inflamatòries locals pot ser modulada per diferents compostos amb activitat antiviral”, afegeix la Dra. Genescà.

L’estudi ha comptat amb la col·laboració dels Serveis de Nefrologia i de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron en el marc de la Task Force COVID-19, un entorn de treball multidisciplinari format per professionals de Vall d’Hebron que han unit esforços per afrontar els reptes que planteja la COVID-19. També han participat en el treball investigadors de l’IrsiCaixa, l’IDIBAPS, la Universitat de Vic, el Centre nacional de Microbiologia de l’Institut de Salut Carlos III, el CIBER de Malalties Infeccioses i el CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES).