Els grups de Malalties Cardiovasculars i de Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han analitzat les diferències entre pacients operats per endocarditis de les vàlvules del costat esquerre del cor. El treball mostra que les dones presenten una mortalitat més elevada durant els 30 dies posteriors a la cirurgia i destaca la necessitat d’entendre la causa d’aquestes diferències per tal de millorar els resultats. L’estudi, dut a terme amb 1.085 pacients, ha estat publicat a la revista Clinical Microbiology and Infection.

L’endocarditis infecciosa és una inflamació de la capa interna del cor i de les seves vàlvules causada per una infecció. Pot afectar especialment les vàlvules que ja presenten algun dany previ i, entre les diferents localitzacions, destaquen la vàlvula mitral i la vàlvula aòrtica, situades al costat esquerre del cor.

És una malaltia poc freqüent, però greu. El tractament inicial es basa habitualment en antibiòtics, però en els casos més greus o quan apareixen determinades complicacions, és necessari operar per reparar o substituir la vàlvula afectada. A Catalunya, cada any s’operen aproximadament entre 100 i 120 persones per endocarditis. “La cirurgia presenta un risc considerable, especialment quan s’ha de fer de manera urgent. Per això és important poder estimar amb la màxima precisió possible el risc de la cirurgia i disposar d’eines que ens ajudin a prendre decisions adaptades a cada pacient”, explica Marco Tomasino, qui va dur a terme l’estudi com a membre del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Malalties Cardiovasculars del VHIR.

El primer registre prospectiu internacional de pacients operats per endocarditis

Per millorar el coneixement sobre el risc associat a la cirurgia per endocarditis, Vall d’Hebron ha impulsat el registre BESOS (Barcelona Endocarditis Surgery Outcome Score), el primer registre prospectiu internacional de pacients operats per endocarditis que recull dades d’intervencions durant l’any 2025 procedents de 55 centres de 19 països.

A diferència dels estudis retrospectius, que analitzen informació recollida prèviament a partir de les històries clíniques, el registre BESOS ha recollit les dades des del moment en què s’inclou cada pacient. Això permet obtenir informació més completa i homogènia sobre l’evolució de la malaltia i la cirurgia.

Més mortalitat als 30 dies en les dones operades d’endocarditis

En aquest primer estudi basat en el registre, s’han analitzat específicament 1.085 pacients operats per endocarditis de les vàlvules mitral o aòrtica, 239 de les quals eren dones. El treball ha analitzat les diferències entre homes i dones en les característiques de la malaltia.

Pel que fa a les característiques de la malaltia, es van observar diferències entre sexes en diversos aspectes. Entre les dones era més freqüent la infecció per Staphylococcus aureus i l’afectació de la vàlvula mitral, mentre que entre els homes era més habitual la infecció per Enterococcus faecalis i l’afectació de la vàlvula aòrtica. També es va observar una major fragilitat entre les dones, és a dir, una situació de més dependència o vulnerabilitat. Aquestes diferències poden influir en el risc associat a la cirurgia.

Els resultats mostren una mortalitat superior en les dones 30 dies després de la cirurgia. Concretament, la mortalitat va ser del 21% en les dones, en comparació amb l’11% en els homes. “Fins i tot si ajustem els resultats tenint en compte les característiques de base dels pacients, es manté una diferència important en la mortalitat entre homes i dones”, destaca la Dra. Núria Fernández-Hidalgo, adjunta del Servei de Malalties Infeccioses i responsable del Comitè Multidisciplinari d’Endocarditis Infecciosa de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Malalties Infeccioses del VHIR.

Per què la mortalitat és més elevada en les dones?

L’estudi no permet encara determinar la causa d’aquestes diferències entre homes i dones. L’equip investigador planteja diverses hipòtesis que caldrà estudiar en futurs treballs.

Una possibilitat és que les dones arribin a la cirurgia en una situació més greu. Per exemple, perquè hi hagi un retard en el diagnòstic de l’endocarditis, en l’inici del tractament antibiòtic o en la realització de la cirurgia.

Una altra hipòtesi que podria explicar la mortalitat més elevada en dones és una resposta biològica diferent a la cirurgia cardíaca. Per exemple, les dones presenten una major tendència a determinades complicacions associades a la circulació extracorpòria, una tècnica necessària durant aquest tipus d’intervencions, la qual cosa podria influir en la supervivència els dies després de la cirurgia.

“En futurs estudis serà important analitzar amb detall tot el circuit assistencial i entendre millor què passa durant i després de la intervenció en homes i dones. Aquesta informació pot ajudar a identificar els pacients amb un risc més alt i a desenvolupar estratègies específiques per reduir les complicacions i millorar els resultats de la cirurgia”, assegura el Dr. Ignacio Ferreira, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de Malalties Cardiovasculars del VHIR.

En paral·lel, i en el marc de l’estudi BESOS, l’equip es troba desenvolupant una nova puntuació de pronòstic específica per a persones amb endocarditis que necessiten una intervenció quirúrgica. Aquesta eina permetrà estimar de manera més precisa el risc associat a la cirurgia i podria contribuir a una presa de decisions i un seguiment més personalitzats per a cada pacient.

El projecte ha rebut finançament de la Societat Espanyola de Cardiologia. A més, durant l’últim any, Marco Tomasino ha estat beneficiari d’una beca postresidència Carles Margarit del VHIR, un ajut possible gràcies a les aportacions econòmiques dels Amics de Vall d’Hebron.