27/10/2011 Detectar els ictus que passen 'desapercebuts' reduiria de forma dràstica l'aparició de futurs ictus i demències 27/10/2011 Un estudi coordinat des del grup de recerca Neurovascular del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) intenta determinar, per primera vegada, quina és la freqüència en la que existeixen els ictus silents, és a dir, els que passen desapercebuts i sense manifestacions clíniques, en la població mediterrània. Els ictus o infarts cerebrals són un dels grans problemes de salut pública dels països occidentals i de Catalunya i Espanya en particular. Quan un pacient té un ictus, augmenta molt el risc de patir-ne un segon i, és en aquest moment en què comença a prendre medicació per intentar evitar que això succeeixi. Conèixer en quin ordre de magnitud hi ha ictus que no es detecten, determinar quina és la població de risc de patir-los i com poder-los detectar implicaria poder incidir directament sobre la prevenció del segon ictus i ben segur en molts casos poder-lo evitar.Un dels problemes més greus dels neuròlegs es prevenir la recurrència de l'ictus. S’estima que, després d'un primer episodi d'ictus, entre un 6 i un 12% dels pacients presenten un segon ictus en el primer any i fins el 30%, durant els següents 5 anys. Es focalitzen molts esforços en la prevenció d’aquest segon ictus. Però, què passa quan es pateix un ictus i no se n’és conscient? Si no se sap que s’ha patit un ictus, no es pot fer cap tractament ni prendre cap mesura preventiva i, aleshores, es multiplica per 3 la possibilitat de patir un segon ictus -aquest si, probablement amb manifestacions de gravetat- i per 5 la possibilitat de patir algun tipus de demència. Quan un pacient ingressa en un Hospital afectat per un ictus, en un elevat percentatge de les proves d’imatge que se li realitzen (RMN, TAC’s,etc.) apareixen lesions antigues compatibles amb ictus previs. A vegades els pacients no refereixen haver-ne patit cap. Aquest fet, que no és anecdòtic, ha posat sobre avís als especialistes, en primer lloc els alerta que aquests ictus silents succeeixen i ho fan amb freqüència i en segon lloc, de la pèrdua d’oportunitat que aquests pacients tenen de poder fer un tractament adequat i que possiblement els hi hagués evitat aquesta greu patologia. Un estudi coordinat des del grup de recerca Neurovascular del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) intenta determinar, per primera vegada, quina és la freqüència en la que existeixen els ictus silents, és a dir, els que passen desapercebuts i sense manifestacions clíniques, en la població mediterrània. Els ictus o infarts cerebrals són un dels grans problemes de salut pública dels països occidentals i de Catalunya i Espanya en particular. Quan un pacient té un ictus, augmenta molt el risc de patir-ne un segon i, és en aquest moment en què comença a prendre medicació per intentar evitar que això succeeixi. Conèixer en quin ordre de magnitud hi ha ictus que no es detecten, determinar quina és la població de risc de patir-los i com poder-los detectar implicaria poder incidir directament sobre la prevenció del segon ictus i ben segur en molts casos poder-lo evitar.Un dels problemes més greus dels neuròlegs es prevenir la recurrència de l'ictus. S’estima que, després d'un primer episodi d'ictus, entre un 6 i un 12% dels pacients presenten un segon ictus en el primer any i fins el 30%, durant els següents 5 anys. Es focalitzen molts esforços en la prevenció d’aquest segon ictus. Però, què passa quan es pateix un ictus i no se n’és conscient? Si no se sap que s’ha patit un ictus, no es pot fer cap tractament ni prendre cap mesura preventiva i, aleshores, es multiplica per 3 la possibilitat de patir un segon ictus -aquest si, probablement amb manifestacions de gravetat- i per 5 la possibilitat de patir algun tipus de demència. Quan un pacient ingressa en un Hospital afectat per un ictus, en un elevat percentatge de les proves d’imatge que se li realitzen (RMN, TAC’s,etc.) apareixen lesions antigues compatibles amb ictus previs. A vegades els pacients no refereixen haver-ne patit cap. Aquest fet, que no és anecdòtic, ha posat sobre avís als especialistes, en primer lloc els alerta que aquests ictus silents succeeixen i ho fan amb freqüència i en segon lloc, de la pèrdua d’oportunitat que aquests pacients tenen de poder fer un tractament adequat i que possiblement els hi hagués evitat aquesta greu patologia. Twitter LinkedIn Facebook Whatsapp
