El Dr. Miquel Vila, cap del grup de recerca en http://www.vhir.org/portal1/grup-presentacio.asp?s=recerca&contentid=186911&idrefer=186912 Malalties Neurodegeneratives del VHIR i el Dr. Josep Villena, del grup de recerca en http://www.vhir.org/portal1/grup-presentacio.asp?s=recerca&contentid=186788&idrefer=186789 Diabetis i Metabolisme, han recollit aquesta tarda els premis que ha atorgat la Fundació Bancària "La Caixa" per a projectes de recerca en biomedicina i salut en la primera convocatòria oberta i competitiva d'investigació biomèdica que organitza l'entitat.A aquesta convocatòria s'han presentat 785 projectes de diversos centres de recerca, hospitals i universitats de tot l'Estat i de Portugal, dels quals només 77 van passar a la fase final després de superar un competitiu procés de selecció. Un cop valorats pel comitè format per 256 experts de reconegut prestigi internacional, van ser seleccionats 20 que es consideren clau per a la investigació biomèdica d'Espanya i Portugal. L'objectiu d'aquest programa és potenciar projectes d'excel.lència en la lluita contra les malalties de major impacte en el món, com les cardiovasculars, neurològiques, infeccioses i oncològiques.El projecte liderat pel Dr. Vila s'anomena "Com podem curar la malaltia de Parkinson?" i pretén dissenyar ratolins de laboratori que produeixin neuromelanina, com ho faria un cervell humà i utilizar-los amb l'objectiu de trobar noves teràpies que mantinguin o frenin l'acumulació de neuromelanina per prevenir la malaltia. Els investigadors han vist que hi ha una degeneració selectiva de neurones, en concret aquelles que acumulen un pigment fosc que les tenyeix, anomenat neuromelanina, similar al que produeix la pell quan es bronzeja al sol. L'acumulació de neuromelanina per sobre d'un llindar patològic compromet la funció neuronal i desencadena la malaltia. No obstant això, aquest pigment ha estat força ignorat per la investigació, ja que no existeix en el model experimental animal: el cervell dels ratolins utilitzats per estudiar la malaltia no produeix aquest pigment, que podria ser clau a l'hora d'entendre la neurodegeneració de la malaltia de Parkinson.L'altre projecte de recerca porta per títol "Poden els canvis metabòlics al cor conduir a noves teràpies regeneratives?", està coliderat pel Dr. Villena i la Dra. Ofelia Martínez-Estrada de la Universitat de Barcelona, i compta també amb la participació de l'equip encapçalat per la Dra Carolina Soler de l'Institut Germans Trias i Pujol. El projecte té com a principal objectiu definir els canvis metabòlics que tenen lloc en l'epicardi durant la formació del cor i determinar-ne la rellevància en la correcta formació d'aquest òrgan, així com en la seva reparació després d'un infart.