Un estudi internacional ha constatat que quatre de cada deu dones que acudeixen a l’hospital amb una fractura òssia o una luxació han patit violència de gènere en algun moment de les seves vides. Els resultats publicats a The Journal of Bone & Joint Surgery demostren, un cop més, la prevalença d’aquest tipus de violència a la societat. Aquest estudi es va realitzar simultàniament a sis hospitals del Canadà, Països Baixos, Finlandia i Espanya.

Els requisits per entrar a l'estudi eren ser una dona major d'edat amb una lesió traumàtica (fractura o luxació) recent, i ser capaç de respondre de forma autònoma a les preguntes dels investigadors. En total es van seleccionar 250 participants a les quals se'ls hi va fer un qüestionari sobre violència de gènere que es va repetir en totes les visites. Cada pacient va ser avaluada durant un any dividit en una visita inicial i quatre seguiments. A Vall d'Hebron hi van col·laborar dotze professionals (PRAISE-2 Investigators) del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia d'Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats sota la direcció de Dra. Maria Villar, consultora de medicina interna a l'hospital de Vall d'Hebron i investigadora del grup de Cirurgia Reconstructiva de l'Aparell Locomotor del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la coordinació de Yaiza Garcia investigadora del mateix grup.

El 79% de les dones que van declarar haver sofert algun tipus de violència masclista (física, emocional o sexual), ho va fer durant la visita inicial, mentre que el 21% restant ho va fer en posteriors seguiments. Els investigadors presenten dues hipòtesis, que no són excloents, per a aquest segon grup. La primera és que la situació de vulnerabilitat i dependència que experimenten les dones amb lesions ortopèdiques augmenta el seu risc de patir violència per part de la seva parella sentimental. Diversos estudis han demostrat que dones amb mobilitat reduïda presenten percentatges més elevats d’abús i també s’ha detectat una major incidència durant períodes sanitàriament complexos com pot ser embarassos i postparts. La segona hipòtesis és que durant el seguiment es crea un vincle de confiança entre la pacient i els professionals sanitaris que permet que la primera reveli casos de violència prèviament no declarats.

En els dos casos és essencial que el personal que les atengui estigui format i tingui un protocol clar per identificar aquests casos. "Traumatologia és un espai clau", explica Yaiza Garcia que considera que les possibilitats que els professionals sanitaris es trobin davant de dones que han patit qualsevol classe de violència de gènere són molt elevades. "Les lesions musculoesquelètiques són les segones lesions més comunes resultants d'agressions de la parella".

Menor qualitat de vida relacionada amb la salut

Un altre paràmetre que han analitzat els investigadors és si haver patit violència masclista, encara que aquesta no fos la causa de la lesió, pot suposar una dificultat afegida a la recuperació,. Les dades obtingudes, tot i que preliminars, suggereixen que les dones amb un historial de violència de gènere tenen una menor qualitat de vida relacionada amb la salut i major dificultat en la recuperació dels seus nivells funcionals previs a la lesió tot i que no mostraven una major taxa de complicacions. Aquests resultats no variaven segons el temps passat des de l’agressió rebuda, eren similars tant si declaraven que la violència era la causa de la lesió, com si havien patit una agressió durant els últims 12 mesos o si afirmaven que feia anys de l’últim incident. Els resultats no són clínicament concloents, però obren la porta a seguir fent recerca sobre les repercussions per a la salut a llarg termini de les víctimes de violència masclista. 

Vall d’Hebron va estrenar el 2020 un protocol transversal de violència masclista que coordina tots els perfils professionals de l’hospital per donar una atenció integral a la dona víctima de violència de gènere. El protocol està pensat per activar-se davant d’una visita causada per una agressió física o psicològica. Aquest nou estudi constata que encara que la violència no sigui causa directa de la consulta, els professionals han de valorar la possible existència d’un historial de violència masclista que afecti la recuperació i la qualitat de vida de la pacient. A la vegada s’ha de considerar la visita mèdica com un lloc òptim per fer aflorar casos ocults i proporcionar una assistència precoç i necessària a les dones en situacions de violència de gènere. Durant aquest estudi, per exemple, quan una dona declarava al nostre centre tenir un historial de violència masclista, se li oferia suport i assistència, posant-la en contacte amb tots els serveis i recursos que disposa Vall d’Hebron.