El Dr. Miquel Casas, cap del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ha presentat els primers resultats de l’estudi "Avaluació i tractament dels factors psicopatològics implicats en la conducció de risc i sinistralitat viària". En una mostra de 500 individus, els investigadors han detectat que aproximadament el 40% dels conductors que assisteixen als cursos de recuperació del permís de conduir probablement pateixen una psicopatologia com els trastorns d’atenció i d’impulsivitat que provocarien la conducció de risc. L’estudi ha estat presentat a la "http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=229852&idioma=0" V Jornada de les Víctimes d’Accident de Trànsit, on el Dr. Casas ha explicat que "l’objectiu final d’aquesta recerca és contribuir a la reducció de la sinistralitat, atorgant als factors psicopatològics un pes rellevant en la conducció de risc que ha suposat una infracció greu de la normativa reiteradament". Per donar-li la importància que es mereix, l’investigador del VHIR advoca per la identificació, el diagnòstic i el tractament preventiu de casos de trastorns psicopatològics que puguin tenir conseqüències en l’entorn viari. En els últims 6 mesos, l’equip de psiquiatres i psicòlegs del Vall d’Hebron ha assistit a una sessió d’una vintena de cursos de recuperació del carnet de conduir, per explicar als assistents els símptomes dels principals trastorns que acostumen a estar vinculats al seu comportament, com ara la manca d’atenció, de concentració, d’orientació, el consum d’alcohol o de cànnabis i la variabilitat en els estats d’ànim. Després d'aquestes xerrades, un 40 per cent dels assistents va anar de forma voluntària a l’hospital per ser diagnosticats i tractats. Trastorns que afecten a la conduccióEls principals trastorns psicopatològics no psicòtics que poden afectar clarament i de forma directa les habilitats de conducció de vehicles són els bipolars, els trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat a l’adult, els trastorns de la conducta, la síndrome de la fatiga crònica i els trastorns causats per l’ús de substàncies psicotròpiques. Aquests trastorns poden provocar clars dèficits d’atenció, una marcada dificultat per a l'avaluació objectiva de la realitat, un elevat nivell d’impulsivitat, així com una imperiosa necessitat de cercar situacions que resultin estimulants, amb especial predilecció per aquelles que poden esdevenir perilloses. A més, es tracta de persones que presenten una baixa capacitat per acceptar els límits, propensió a abusar de begudes alcohòliques i drogues, elevada prevalença de conductes auto i hetero-agressives, una baixa capacitat per acceptar consells o advertències i predisposició a sofrir tot tipus d'ensurts i accidents, molt especialment laborals i de trànsit. Els patrons de conducta patològics que es generen en aquests pacients tendeixen a ser altament resistents a l'argumentació dirigida al canvi, es beneficien poc de programes re-educadors, responen malament a les mesures de càstig i clarament predisposen a la reincidència en els actes transgressors. És per aquestes raons que el Dr. Casas alerta que "si no es procedeix a la seva identificació, diagnòstic i tractament preventiu, poden arribar a abocar els subjectes que els sofreixen a la marginació social, a conductes auto i hetero-agressives, a la vulneració sistemàtica de normes i, finalment, al delicte".Mesures preventivesEn cas de confirmar-se els resultats de l’estudi, els investigadors proposen implementar proves bàsiques voluntàries d’avaluació psicopatològica en els exàmens per a l’obtenció del permís de conduir i oferir diagnòstic i tractament voluntari per als alumnes que donin positiu, i efectuar cribratges psicopatològics a tots els conductors que perden per primera vegada tots els punts del carnet per oferir-los un diagnòstic. Als conductors reincidents però, l’equip del Vall d’Hebron proposa obligar-los a seguir un procés de diagnòstic i a seguir el tractament si donen positiu i volen tornar-se a treure el carnet.Finalment, també proposen oferir, com a part del compliment de les mesures penals alternatives, diagnòstic i tractament a totes les persones que hagin estat condemnades a penes de presó per delictes en la conducció. De fet, l’estudi, que s’allargarà durant dos anys, s’estendrà també a les presons catalanes, on prop de 800 persones compleixen condemna per delictes relacionats amb la conducció. El projecte ha estat impulsat pel Servei Català del Trànsit i el Departament d’Interior i el de Sanitat, amb la col·laboració de la Càtedra de Seguretat Viària de la Universitat Autònoma de Barcelona i el RACC.