Després d'anys de treball en l'experimentació animal i en la seva aplicació clínica, l'equip del Centre WIDER-Barcelona (World Institute for Digestive Endoscopy Research in Barcelona), ubicat a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i que compta amb el suport de l'Obra Social "la Caixa", ha intervingut els dos primers pacients al món amb el mètode NOTES (en el seu sentit més estricte, sense necessitat de recórrer a la cirurgia convencional i/o a la laparoscòpica), amb endoscòpia endoluminal i sutura contínua, i amb la utilització de videoendoscopis flexibles, una tècnica que consisteix a utilitzar els orificis naturals del cos per realitzar determinades intervencions. Concretament, permet extreure ronyons, apèndix o vesícules, per exemple, a través del canal del part. Aquest és un procés que està vivint una evolució molt ràpida i que va camí de convertir-se en una intervenció molt habitual.Els avantatges de realitzar procediments terapèutics a través dels orificis naturals del cos sobre les vies tradicionals quirúrgiques són que s'aconsegueix evitar cicatrius, menys dolor, menys inflamació, més fàcil recuperació i menys complicacions.Per aplicar aquesta tècnica en humans, a banda de l'experiència amb endoscòpia terapèutica avançada, cal acreditar molta experiència en animals (que s'ha aconseguit amb 5 anys d'experimentació al nostre laboratori animal del VHIR, adequat gràcies al Projecte Wider-Barcelona) i requereix seguir un protocol que s'inicia seleccionant l'orifici d'entrada a la cavitat abdominal. La via gàstrica, la vaginal i la rectal són les més accessibles. L'orifici es crea amb una mètode propi, mitjançant un punt, punxant amb un catèter amb agulla i a través del qual s'introdueix, mitjançant un fil guia, un dilatador per fer més gran l'orifici, amb l'ajuda d'un baló de dilatació, sense necessitat de tall ni coagulació, introduint l'endoscopi a la cavitat abdominal. Després d'efectuar la teràpia desitjada, es tanca amb sutura contínua, la més segura de totes les experimentades per nosaltres. Aquest mètode experimental comporta notables avantatges per evitar i tractar les complicacions derivades de la perforació d'òrgans durant els exàmens i les intervencions endoscòpiques convencionals.El juliol de 2011 es va intervenir, per primera vegada al món, un home de 64 anys d'un pòlip malignitzat al còlon dret amb una tècnica de resecció de tota la paret, (desenvolupada pel nostre equip), extracció transmural de la totalitat de la base del pòlip, i posterior tancament amb sutura continua, tot amb fibroendoscòpia endoluminal. Aquest any, a finals de setembre, s'ha intervingut un home de 72 anys d'un tumor submucós a l'estómac de més de 5 cm, amb creixement cap a la cavitat abdominal, amb la mateixa tècnica s'ha ressecat el tumor efectuant una secció completa de totes les capes de la paret de l'estómac. Posteriorment, s'ha fet l'extracció del tumor i la sutura de l'obertura, obertura de més de 7 cm. Una de les novetats mundials que s'ha pogut aplicar en aquests pacients, gràcies a 5 anys d'experimentació animal, és la tècnica de sutura contínua overstich amb un instrument que permet tancar les obertures internes amb una cicatrització perfecta sense complicacions i sense necessitat de recórrer a la cirurgia, convencional o laparoscòpica.Un centre de referència internacional.- El juliol de 2008 la Fundació "la Caixa", la Generalitat de Catalunya, l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i el Vall d'Hebron Institut de Recerca van signar un conveni per promoure i fomentar la investigació en cirurgia endoscòpica i l'endoscòpia avançada. Sota aquest paraigües s'engloben una sèrie de noves tècniques endoscòpiques de mínima invasió que, per tant, resolen les intervencions i eviten les grans incisions, amb els beneficis que això comporta per als pacients (reduint, per exemple, el període postoperatori). Aquesta col·laboració es va concretar en la creació del Centre WIDER-Barcelona (World Institut for Digestive Endoscopy Research in Barcelona), dirigit pel Dr. Josep Ramon Armengol-Miró.Les finalitats del Centre WIDER, al qual l'Obra Social "la Caixa" destina 10 milions d'euros fins la fi del 2014, són les següents:- Recerca en tecnologia endoscòpica avançada i quirúrgica: recerca en materials i utensilis i prova de prototips de les diferents empreses manufactureres.- Recerca en endoscòpia experimental amb la metodologia NOTES: models animals, procediments endoscòpics terapèutics, de mínima invasió, estudis anatòmics i fisiològics.- Recerca en innovació clínica: aplicació dels procediments NOTES en humans.- Formació de l'endoscòpia digestiva medicoquirúrgica dintre de les diferents especialitats: quirúrgics, endoscopistes, digestòlegs... Vinculat a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron des de fa més de 40 anys, el doctor Josep Ramon Armengol-Miró és especialista en aparell digestiu, amb una formació i dedicació específica en endoscòpia digestiva diagnòstica i terapèutica. Des de 1992, és cap del Servei de Digestiu-Endoscòpia de l'Hospital Vall d'Hebron.Un compromís amb la recerca.- El suport al Centre WIDER-Barcelona evidencia el compromís de l'Obra Social "la Caixa" amb la promoció de la recerca científica i l'avenç de la salut. Així, en el mateix complex hospitalari, l'entitat impulsa la Unitat d'Investigació en Teràpia Molecular del Càncer - "la Caixa", dirigida pel Dr. Josep Baselga.En aquesta línia d'actuació, "la Caixa" va constituir el 1995, juntament amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, IrsiCaixa, un laboratori que s'ha convertit en un centre de referència en la recerca contra la sida a escala mundial i que desenvolupa el projecte HIVACAT per a la cerca d'una vacuna contra la malaltia.A més, la Fundació "la Caixa" és una de les institucions que col·labora en el desenvolupament del Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars (CNIC), dirigit pel doctor Valentí Fuster.La concessió de beques de Biomedicina i la instal·lació de CiberCaixa Hospitalàries adreçades a minimitzar l'impacte emocional i escolar de l'estada dels més petits en un hospital (la primera es va inaugurar a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron) són altres exemples d'aquest compromís.Un dels projectes més ambiciosos en aquest àmbit és la promoció de l'Institut de Salut Global - Barcelona (ISGlobal). El seu objectiu principal és millorar la salut de la població més vulnerable i trencar el cercle viciós de malaltia i pobresa en què està atrapada. Des de 2010, el centre aborda aquesta problemàtica amb un enfocament innovador a partir de quatre àrees d'actuació: recerca, laboratori d'idees, formació i assessoria. Està presidit per SAR la infanta Cristina de Borbó i el dirigeix el doctor Pedro Alonso.L'última gran aposta de l'entitat en matèria de recerca és el projecte RecerCaixa. Es tracta d'un nou programa de suport a la recerca a Catalunya, impulsat conjuntament per l'Obra Social "la Caixa" i l'Associació Catalana d'Universitats Públiques. RecerCaixa pretén fomentar que es faci un pas endavant en la qualitat i la magnitud de la recerca a Catalunya i, al seu torn, millorar la qualitat de vida de les persones, així com la competència econòmica i tecnològica de la societat. La convocatòria s'adreça als científics que treballen a les universitats públiques catalanes i obre una porta als investigadors d'arreu del món que vulguin col·laborar amb els projectes catalans de referència en la matèria. Excel·lència científica, capacitat transformadora i potencial per conscienciar la societat sobre la importància de l'avenç de la ciència seran els tres criteris essencials de valoració dels projectes.