Vés al contingut
25/04/2025

El curs d’actualització en vacunes de Vall d’Hebron alerta sobre la reemergència de malalties prevenibles i apunta nous horitzons en vacunologia

Curs Vacunes XXIX
Curs Vacunes XXIX
Curs Vacunes XXIX
Curs Vacunes XXIX
Curs Vacunes XXIX
Curs Vacunes XXIX

25/04/2025

Els experts reunits a Vall d’Hebron adverteixen que el retorn de malalties com el xarampió evidencia la necessitat de mantenir cobertures altes de vacunació i presenten avenços per protegir-se de noves pandèmies i infeccions resistents

Un any més, el Curs d’Actualització en Vacunes i Immunitzacions de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que enguany arriba a la seva XXIX edició, ha posat sobre la taula dades i ciència per rebatre els discursos antivacunes. Un exemple, des de gener, s’han registrat 600 casos de xarampió als Estats Units i tres persones han mort a causa d’una malaltia que es pot evitar amb dues punxades, als dotze mesos i als tres anys de vida. De fet, la vacuna del xarampió té tanta trajectòria que estava entre les vuit vacunes del primer calendari de vacunació que va tenir la ciutat de Barcelona, l’any 1973. Si bé no hi era en el primer calendari de vacunació de l’Estat, del qual es commemoren els 50 anys, es va incloure en el segon, l’any 1977. “Gràcies a les vacunes, hem aconseguit erradicar la verola, reduir la poliomielitis a uns pocs casos al món i avançar en la desaparició de malalties com la rubèola congènita”, ha celebrat el Dr. Fernando Moraga-Llop, pediatre i codirector del Curs d’Actualització en Vacunes i Immunitzacions, junt amb la Dra. Magda Campins, epidemiòloga, i el Dr. Xavier Martínez, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. 

“A Espanya, comptem amb una bona cobertura vacunal del xarampió, en el cas de Catalunya de més del 95% de la primera dosi, però la segona és inferior al 95%. La OMS recomana cobertures superiors al 95% amb les dues dosis per aconseguir eliminar el xarampió”, ha explicat la Dra. Magda Campins. Però així i tot, fins als 6 d’abril s’han diagnosticat 170 casos de xarampió.  “Són sobretot casos importats de viatgers, com el brot del País Basc, en el qual s’han registrat ja 51 contagis. A Catalunya, aquest any portem 21 diagnòstics”, ha assenyalat. Sense unes bones cobertures de vacunació, l’aparició de casos i brots de patologies com el xarampió causaria estralls. És el que ha passat a Romania, amb 2.645 casos declarats el 2025.

50 anys del calendari de vacunació a Espanya
Precisament, aquesta edició ha arrencat amb una conferència a càrrec del Dr. Fernando Moraga-Llop en la qual ha fet un repàs dels 50 anys de vacunació a Espanya i de la importància d’aquesta com a eina preventiva per evitar la propagació de moltes patologies. En aquest mig segle de vacunació a Espanya, l’any 1979 va ser una data clau, quatre anys després de crear-se el primer calendari, sota la batuta del primer Govern constitucional, es van començar a transferir competències de salut pública a les Comunitats Autònomes. Catalunya va ser la primera a aprovar el seu propi calendari. 

Enguany, el calendari del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut inclou la prevenció de 18 patologies, però a Catalunya, Ceuta i Melilla hi ha una vacuna més, la de l’hepatitis A. “El fet de tenir la responsabilitat de salut pública transferida, pot generar alguns desajustos, però l’objectiu és anar de bracet”, ha reflexionat el Dr. Xavier Martínez, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Aquest darrer any, després de patir brots escolars de tosferina, algunes Comunitats Autònomes varen implementar una dosi de record entre els 11-14 anys. La vacuna de la tosferina no és perfecte, es posa als infants als 2, 4 i 11 mesos i un recordatori als 6 anys, però com que amb el pas del temps perd el seu efecte, en alguns calendaris es contempla aquest recordatori. On la vacuna resulta un èxit és en dones embarassades. La tosferina és una patologia infecciosa causada per un bacteri que es contagia a través de les vies respiratòries i pot ser molt greu en lactants que no s’hagin vacunat i immunodeprimits. “La taxa de vacunació en dones embarassades arriba al 88% i ha disminuït molt la mortalitat en nadons”, ha recordat la Dra. Magda Campins.

Noves vacunes
Altres novetats en el calendari són la vacuna del rotavirus i la vacuna de la grip en infants dels 6 mesos als 5 anys que serveix també per protegir als adults de més edat i persones que tenen contraindicada la vacuna. Múrcia va un pas més enllà i oferirà una cobertura fins als 9 anys. “Recentment, Europa acaba d’autoritzar la vacuna pneumocòcica conjugada 21-valent per adults, que millora la protecció un 30% més en incloure vuit serotips que no estaven contemplats en la seva antecessora”, ha explicat el Dr. Fernando Moraga-Llop.

Altres vacunes noves amb característiques diferents són la vacuna del Chikunguya, indicada per a viatgers majors d’edat i la vacuna de la tuberculosi, una de les malalties infeccioses més antigues de la humanitat i la que ha causat més morts al llarg de la història. Tot i que hi ha hagut avanços en el diagnòstic i el tractament, continua sent un problema greu, especialment en països d’ingressos baixos i mitjans. El 2023, s’estima que hi va haver 1,25 milions de morts, cosa que fa que esdevingui la malaltia infecciosa que causa més defuncions. A Espanya es diagnostiquen prop de 4.000 casos cada any. La Universitat de Saragossa està desenvolupant una vacuna a partir del bacteri humà, que està en fase 3, de la qual ha parlat en una de les taules rodones del curs el Dr. Carlos Martín Montañez, de la Càtedra de Microbiologia de la universitat aragonesa.

Per què hi ha reticència a les vacunes?
Tot i que les vacunes han salvat milions de vides, la reticència vacunal és encara una realitat i brots com el del xarampió o la tosferina en són un exemple. “La reticència vacunal no és sinònim de negacionisme, és un fenomen complex, que inclou des de la desconfiança puntual fins al rebuig frontal a vacunar-se”, ha assenyalat el Dr. Xavier Martínez en una de les taules rodones on s’ha analitzat la reticència vacunal. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es tracta d’un dels deu principals riscos per a la salut mundial. I les causes són múltiples: des de la manca d’informació i la por als efectes adversos, fins a motius religiosos, ideològics o culturals.

L'entorn social també hi té molt a veure. El que pensa la família, el que diu el metge, o el que es veu a les xarxes socials influeix poderosament en la decisió final. En aquest sentit, Internet ha estat una eina clau per difondre informació sobre salut, però també per escampar rumors i teories conspiratives. Un dels exemples més coneguts és el fals vincle entre la vacuna triple vírica i l’autisme, basat en un estudi fraudulent publicat el 1998 i posteriorment desmentit. Tot i això, el mite persisteix.

El cas de la vacuna de la Covid
La covid-19, a més de ser una pandèmia sanitària, ho va ser també de desinformació. Però la ciència continua oferint respostes sòlides. Els efectes adversos greus de les vacunes de la covid-19 són extremadament poc freqüents: menys d’un cas de miocarditis per cada 10.000 vacunats amb vacunes d’ARNm, o un cas de síndrome de trombosi amb trombocitopènia per cada milió amb vacunes de vector adenovíric. Són riscos mínims davant els beneficis demostrats, especialment per a les persones vulnerables. “Actualment, una dosi de record cada temporada d’hivern, adaptada a les noves variants, redueix en un 50% el risc d’hospitalització per covid-19 en persones majors de 65 anys, inclosos els pacients immunodeprimits”, ha defensat la Dra. Blanca Borràs, del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de Vall d’Hebron. Més casos d’èxit recent s’han analitzat a la taula d’immunització sobre virus respiratoris. El cas de l’anticòs monoclonal del virus respiratori sincitial (VRS) ha capgirat el panorama de les infeccions respiratòries en infants. El VRS és el principal responsable dels casos de bronquiolitis. Fa dos anys que s’immunitzen els nadons i els ingressos a l’UCI pediàtrica han baixat un 90%, mentre que les infeccions ho han fet un 70%. Es disposa també d’una vacuna enfront del VRS per a adults i alguns països ja l’han inclòs en el calendari per a majors de 65 anys. “Als EE.UU. s’ha comprovat una efectivitat de més del 75% per evitar hospitalitzacions”, ha apuntat la Dr. Magda Campins.

Una dada interessant que s’ha compartit en el debat sobre el “Top 10 dels articles sobre vacunes de 2024” és que immunitzacions com la de l’herpes zòster en gent gran sembla que ha ajudat a disminuir els casos de demència. “Tot i que no es pot establir una causa directa, s’està estudiant, seria un cas d’una vacuna amb efectes col·laterals beneficiosos”, ha destacat el Dr. Xavier Martínez. 

Nous horitzons en vacunologia
En el curs d’enguany, també s’han analitzat nous horitzons de la vacunologia. La vacunologia del segle XXI obre camins prometedors més enllà de les malalties infeccioses clàssiques. Els experts apunten a tres grans àmbits d’innovació: la lluita contra el càncer, les resistències antimicrobianes i la prevenció de futures pandèmies. El microbiòleg Fernando González, de la Universitat Complutense de Madrid) ha recordat que el ritme de descobriment de nous antibiòtics s’ha alentit i que les vacunes poden esdevenir una eina clau per frenar les infeccions que generen resistències.

En paral·lel, el veterinari Joaquim Segalés de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) alerta sobre l’expansió de la grip aviària H5N1, que ha passat de les aus a les vaques lleteres als EUA. El risc d’un salt a humans existeix i, en aquest context, el concepte One Health —que integra salut humana, animal i ambiental— guanya rellevància. Desenvolupar vacunes preventives pot ser decisiu. Finalment, la recerca en vacunes contra alguns tipus de càncer, com el de pulmó o el melanoma, també obre perspectives esperançadores.

El calendari de vacunació compleix compleix 50 anys a Espanya i mira cap al futur amb nous reptes i esperances

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà.