El Curs d’Actualització en Vacunes 2022 arriba enguany a la seva XXVI edició amb la voluntat d’aprendre de l’experiència de la COVID-19 i amb novetats destacades al calendari de vacunació català i estatal. Des de la certesa que la salut humana no pot estar aïllada de la salut animal i el medi ambient, els directors del curs, la Dra. Magda Campins, experta en Epidemiología y Salud Pública; el Dr. Fernando Moraga-Llop, pediatra i portaveu de l’ Associació Espanyola de Vacunologia (AEV), i el Dr. Xavier Martínez, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de Vall d’Hebron, han convidat a la conferència inaugural d’aquesta edició a Joaquim Segalés, un dels investigadors en veterinària mes reconeguts a nivell mundial, professor de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA), per parlar de vacunes i salut global.

Fins al 75% de les malalties infeccioses que afecten els éssers humans tenen un origen zoonòtic, això vol dir que es transmeten dels animals a les persones. El SARS-CoV-2, la verola del mico o l’èbola en són un exemple. Amb l’escalfament global, augmenta l’amenaça de nous casos de zoonosi, perquè els animals i les persones, empeses per la calor i la deforestació es troben en zones on no coincidien i això propicia el salt d’espècie de nous virus. Fins ara, l’Institut One Health, que estudia la connexió entre la salut humana, animal i ambiental, ha comptabilitzat 142 patògens vírics d’origen animal que poden causar malalties a les persones. “Tot i que l’experiència de la COVID-19 porta a pensar en animals salvatges com a origen dels contagis, cal tenir en compte que moltes de les zoonosis víriques provenen d’animals domesticats”, explica la Dra. Magda Campins. Porcs, vaques, cavalls, ovelles i gossos són els animals que més virus han transmès als humans. Per evitar contagis, la Dra. Magda Campins incideix en la importància de la vacunació dels animals. Catalunya acaba d’instaurar la obligatorietat de la vacunació contra la ràbia dels animals de companyia susceptibles a contagiar-se i transmetre el virus. Fins ara, la vacunació era obligatòria a tot l’estat excepte a Catalunya, Galícia i el País Basc. Però l’arribada de refugiats d’Ucraïna amb animals de companyia –gossos, gats, aurons–, on la ràbia és una malaltia endèmica, ha fet mes palesa la necessitar de minimitzar riscos.

Novetat en el calendari de vacunació

En el calendari de vacunació per a les persones, 2023 ve carregat de novetats. Enguany s’han publicat a Catalunya dos calendaris de vacunació, al març i al setembre, i el dos van aportar canvis. “Al març, es va aprovar la vacuna per fer front al meningococ B, un microbi que pot produir quadres de sèpsia greu i meningitis, i que és més freqüent en infants els primer anys de vida”, resumeix el Dr. Fernando Moraga-Llop. Aquest canvi va provocar un efecte dominó, altres Comunitats Autònomes s’hi van sumar i finalment, el Ministeri de Sanitat inclourà aquesta vacuna al calendari estatal de 2023. Aquest procediment s’ha reproduït en dues vacunes més: la vacuna contra el Virus del Papil·loma Humà (VPH) per a nens de 6è de Primària (11 i 12 anys) i la vacuna contra l’herpes zòster.

En ambdós casos, Catalunya va anunciar que incorporaria aquestes vacunes en el seu calendari i el Ministeri de Sanitat va acabant introduint-les en el calendari estatal. “Aquesta mesura equipara finalment la protecció a tots els gèneres, donat que fins ara només s’administrava a les nenes d’11 i 12 anys des del curs 2007-2008”, aplaudeix el Dr. Xavier Martínez. “El VPH és una infecció de transmissió sexual (ITS) que pot derivar en lesions canceroses (1%). Però en el cas del càncer de coll d’úter, la seva taxa pot reduir-se fins un 87% en dones immunitzades quan tenien entre 12 i 13 anys”, explica el Doctor Xavier Martínez. “Estudis recents, mostren que no només afecta al cèrvix, sinó que pot causar malaltia a altres localitzacions, com l’anus, el penis o la faringe i que si s’excloguessin els casos de càncer de coll d’úter, la meitat dels pacients oncològics a causa d’aquest virus són homes”, afegeix.

Sobre la vacuna de l’herpes zòster, el Dr. Fernando Moraga-Llop assenyala que s’administrarà als grups de risc i als adults de 65 anys i 80 anys. L’herpes zòster és una reactivació del virus de la varicel·la com una erupció cutània i pot originar un dolor molt discapacitant . També s’administrarà una nova vacuna de 20 serotips del pneumococ als adults de 65 anys

Nou horitzó per les bronquiolitis

El Ministeri de Sanitat ha de considerar en el calendari d’immunitzacions un monoclonal recentment aprovat per l’Agència Europea de Medicaments (EMA) que podria millorar de manera important l’epidèmia de bronquiolitis que cada any pateixen, sobretot, els menors d’un any. “Tot i no ser una vacuna s’assembla molt, és una immunització passiva que proporciona anticossos”, resumeix el Dr. Fernando Moraga-Llop. Ja està aprovat per l’Agència Europea de Medicaments (EMA) i s’administraria als nadons menors d’un any. En un futur, aquesta estratègia es podria combinar amb la vacunació a embarassades per protegir encara més als lactants.

Una altra novetat que ha incorporat el Ministeri de Sanitat és la vacuna de la grip per a nens d’entre 6 mesos i 5 anys. El Dr. Fernando Moraga-Llop recorda que era una reivindicació de les associacions de Pediatria. “Els menors de cinc anys són el grup que més pateix la infecció i també el que més fa de transmissor”, diu. Amb totes aquestes incorporacions, Catalunya és al Comunitat Autònoma que més protegeix a la seva població per darrere Castella La Manxa, que ha incorporat en el seu calendari la vacuna contra el rotavirus.

COVID i Poliomielitis

 Tot i no causar els estralls de 2020, la COVID encara és present i entre les recomanacions preventives, s’han presentat noves estratègies per al grup de pacients que presenten més risc de patir una forma greu: els immunodeprmitits “La vacuna no sempre funciona amb aquesta cohort, que inclou des de pacients trasplantats o amb malalties imflamatòries autoimmunes fins a persones afectes de processos neoplàssics. Per a ells i per a les persones que poden presentar contraindicacions a les vacunes existeix un combinat de monoclonals que es pot administrar a persones a partir dels 12 anys i per sobre dels 40 quilos, que s’administra a l’hospital cada sis mesos per via intramuscular”, explica el Dr. Xavier Martínez.

Finalment, la Dra. Magda Campins ha volgut destacar dues conferències sobre emergències sanitàries que s’han viscut aquest any: la verola del mico i la poliomielitis. En el primer cas, gràcies a l’existència d’una vacuna, encara que amb limitacions importants de disponibilitat, i les estratègies dissenyades per reformular la via i dosis d’administració han permès frenar l’expansió de la malaltia. Entre maig i novembre, es van notificar mes de 77.000 casos de verola del mico a 100 països. En el cas de la poliomielitis, l’augment de casos d’una malaltia que estava gairebé eliminada ha portat a reforçar el programa de eradicació de la OMS. La poliomielitis endèmica estava limitada a dos països (Afganistan i Pakistan). Però fa pocs mesos, la detecció de virus derivats de la vacuna oral en aigües residuals de Londres i Nova York va fer saltar les alarmes. A la majoria de països en vies de desenvolupament, s’utilitza la vacuna oral de virus atenuats, que genera una molt bona immunitat humoral i intestinal. D’aquesta manera o a partir de casos asimptomàtics (90%), el virus vacunal podria haver anat a parar a les aigües residuals a través de les femtes. La OMS disposa d’una nova vacuna, que es una versió modificada de la vacuna oral amb major estabilitat genética (menor risc de reversió a la patogenicitat), de la que s’han administrat mes de 500 millions de dosis a 23 països.