El Curs d’Actualització en Vacunacions i Immunitzacions de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron arriba a la XXVIII edició amb sòlids arguments contra els discursos antivacunes. El més evident és el resultat de la campanya d’immunització contra la bronquiolitis per VRS, que es va estrenar el passat 2 d’octubre a Catalunya amb nadons de menys de sis mesos. Les xifres parlen: s’han reduït un 90% els ingressos d’infants infectats a les unitats de cures intensives i un 80% les hospitalitzacions. El fàrmac protagonista de la campanya, anomenat Nirsevimab, protegeix els infants contra el virus respiratori sincitial (VRS), un virus altament contagiós que provoca la majoria de les bronquiolitis i el 25% de les pneumònies en aquestes edats. Aquest anticòs monoclonal està pensat per protegir nens i nenes en el seu primer contacte amb el virus, per això es posa abans dels 6 mesos. Tot i que també s’immunitzen infants amb factors de risc, com cardiopaties o grans prematurs, fins als dos anys. “Amb aquesta campanya, no només hem aconseguit baixar en picat els ingressos de lactants, també hem reduït un 68,9% les infeccions per VRS, un 55,5% les visites a urgències i un 48,1% les bronquiolitis ateses a l’atenció primària”, celebra la Dra. Magda Campins, codirectora del Curs d’Actualització en Immunitzacions, amb el Dr. Fernando Moraga-Llop i el Dr. Xavier Martínez, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. En altres temporades el virus VRS saturava l’atenció primària i els hospitals pediàtrics.

Catalunya i l’Estat han estat pioners al món amb la iniciativa d’immunitzar amb aquest anticòs nadons menors de 6 mesos.  “D’acord amb els resultats d’enguany, el Ministeri de Sanitat continuarà amb la recomanació d’immunitzar els menors de 6 mesos la propera temporada”, ha corroborat. La cobertura aquest primer any de Nirsevimab ha estat superior al 90%.

Per què la gent no es vacuna de la grip?

Mentre la campanya contra la bronquiolitis ha estat un èxit, la introducció de la vacuna de la grip  en infants entre els 6 mesos i els 5 anys, en el calendari ha punxat. “Ens esperàvem que anés bé i ens hem emportat una mala sorpresa, la cobertura a l’Estat ha estat d’un 32% i a Catalunya, d’un 28%”, lamenta el Dr. Xavier Martínez, cap Medicina Preventiva i Epidemiologia de Vall d’Hebron. Una de les taules rodones del curs ha posat el focus en les diferents estratègies de vacunació de les Comunitats Autònomes. A Andalusia, Galícia i Múrcia, on la cobertura ha arribat a prop del 50%, s’han fet coses diferents, per exemple, seguir el model de la COVID d’organitzar portes obertes a hospitals i centres d’atenció primària per vacunar dissabtes i diumenges sense cita prèvia, o vacunar a les escoles. En relació amb aquest pregunta, la darrera taula rodona del curs, moderada pel Dr. Antoni Trilla, del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic, ha reflexionat sobre què fem malament perquè les taxes de vacunació de la grip i la COVID-19 hagin caigut després de la pandèmica. “Ni la grip ni la COVID han desaparegut, però la vacunació ha passat a ser anecdòtica”, apunta el Dr. Xavier Martínez.

Alerta per xarampió

Més dades que mostren que la vacunació ens protegeix de malalties: l’augment del xarampió, una malaltia que preocupa i ocupa l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La Dra. Magda Campins ha moderat una taula rodona que ha analitzat el “Top 10 dels articles sobre vacunes de 2023” i n’ha destacat els que alerten  de l’augment de casos de xarampió. Per què tenint una vacuna molt bona, que dura pràcticament tota la vida i és capaç d’eliminar la malaltia hi ha casos de xarampió? Perquè la cobertura no arriba al 95% en molts països. A Espanya, on la primera dosi del xarampió, que es posa als 12 mesos, té una cobertura del 95%; el 2023 es van declarar 11 casos i només al primer trimestre de 2024, 28 casos confirmats, tots importats. Però a Europa, les dades preocupen i molt. En els primers tres mesos de l’any, els casos s’han multiplicat per 30. “L’any 2022 es van diagnosticar 941 casos i el 2023, 30.000 casos acompanyats de 21.000 ingressos i cinc morts que es podrien haver evitat”, lamenta la Dra. Magda Campins. “Molts casos s’han registrat en països de l’est d’Europa, 6.000 a Rússia o 12.000 a Kazakhstan, però també a Àustria i Regne Unit, on impacten els discursos antivacunes”, alerta.

Novetats en el calendari de vacunació

Entre les novetats del calendari de vacunes de 2024, el Dr. Fernando Moraga-Llop, que a més de codirector del curs és pediatre i portaveu de l’Associació Espanyola de Vacunologia destaca la vacuna del rotavirus. El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut dona temps a les Comunitats Autònomes per introduir aquest anticòs fins al 31 de desembre de 2025. “És una vacuna important perquè es la primera causa de gastroenteritis agudes en infants menors de 5 anys”, assenyala el Dr. Fernando Moraga-Llop.

Els brots de tos ferina també ocupen els pediatres. El Dr. Fernando Moraga-Llop explica que hi ha onades epidèmiques cícliques cada 3-5 anys. Però que a 17 de març, el número de casos acumulats el 2024 superava amb escreix l’acumulat el pitjor any de les darreres dues dècades. Durant l’any 2015 es van comptabilitzar 8.279 casos de tos ferina a l’Estat i aquest, només fins al 24 de març, ja s’han registrat 11.430 casos. El Dr. Fernando Moraga-Llop avisa que “aquestes dades només són la punta de l’iceberg, perquè hi ha infradiagnòstic e infradeclaració importants”.

El grup amb més contagis és el de 10 a 14 anys. En el calendari oficial, la darrera dosi és als 6 anys. “És una bona vacuna però té una efectivitat menor i la immunitat comença da disminuir entre 3 i 5 anys”, diu el Dr. Fernando Moraga-Llop. Segons els pediatres, seria recomanable administrar una dosi de recordatori als 10 anys per protegir als adolescents i evitar brots a les escoles. Sobre la tos ferina, un altre problema que hi havia són les complicacions en nadons menors de 3 mesos que s’ha controlat amb la vacunació de les gestants. La cobertura de vacunació en embarassades arriba al 85%, però hi ha marge de millora.

Una alternativa per frenar la gonorrea

Els casos de gonorrea s’han duplicat el 2023 respecte a l’any 2022. És la segona malaltia de transmissió sexual més prevalent a l’Estat. En els darrers temps, s’han observat resistències antibiòtiques en el seu tractament. Però la bona notícia és que s’ha observat en països on es vacunaven adolescents i joves adults de meningococ B amb la vacuna Bexsero, es va detectar que els diagnòstics per gonorrea baixaven. “Té lògica, perquè el meningococ i el gonococ són bacteris de la família de les neissèries i comparteixen antígens”, assenyalen els doctors Fernando Moraga-Llop i Xavier Martínez. Tant és així que el Regne Unit ha posat en marxa un programa de vacunació per prevenir la gonorrea amb la vacuna del meningococ B dirigit a persones de grups d’alt risc.

El curs també ha abordat com afecta el canvi climàtic a la salut pública. S’han analitzat avenços en la vacuna del dengue i la malària. “I també hem dedicat una taula rodona a parlar de com interactuen les vacunes amb el sistema immune”, conclou el Dr. Xavier Martínez.