Cada any, més de 150.000 persones pateixen infeccions causades per bacteris resistents als antibiòtics a Espanya, amb conseqüències greus per a la salut pública i una mortalitat que supera les 20.000 morts anuals. La resistència als antibiòtics és un fenomen en què els bacteris desenvolupen mecanismes per defensar-se dels antibiòtics i altres medicaments antimicrobians, de forma que infeccions que abans eren fàcilment tractables esdevenen perilloses i difícils de curar.

L'ús inadequat d'antibiòtics tant en humans com en animals accelera aquesta resistència: l'abús d'antibiòtics o no completar els tractaments augmenta la probabilitat que els bacteris desenvolupin resistències. Per això, la conscienciació i l'educació sobre l'ús responsable d'antibiòtics és essencial per combatre aquesta amenaça global.

Amb motiu del Dia Europeu de l'Ús Prudent dels Antimicrobians, commemorat cada 18 de novembre, volem recordar la importància de fer servir aquests medicaments amb responsabilitat i la necessitat d'un compromís compartit entre pacients, professionals de la salut i investigadors per prevenir les resistències als antibiòtics i lluitar contra una crisi de salut pública que requereix accions urgents i coordinades.

Recerca per entendre la resistència, fer una vigilància epidemiològica en temps real i identificar noves teràpies

Des de la perspectiva de la recerca, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) treballa per frenar l’avenç d’aquesta problemàtica global mitjançant projectes caracteritzats per un enfocament integral. Un dels projectes destacats està orientat a la vigilància epidemiològica en temps real dels bacteris multiresistents, mitjançant tècniques genòmiques d’última generació, per identificar l'entrada i la circulació de clons d’alt risc amb gran potencial per causar infeccions de difícil tractament, així com per racionalitzar les mesures d’aïllament de contacte, evitant perjudicis innecessaris pels pacients ingressats. A més, s'analitzen els brots de bacteris resistents per localitzar-ne l'origen, un punt clau per controlar la seva propagació en hospitals i altres entorns.

Aquesta vigilància va més enllà de l'hospital, ja que la resistència també pot originar-se en reservoris ambientals, per exemple per l'ús massiu d'antibiòtics en l'agricultura i la ramaderia que contribueix a la proliferació de bacteris resistents que poden transmetre’s als humans. Per aquest motiu, és fonamental estudiar com les condicions del medi ambient i la salut humana estan interconnectades, seguint una visió d’una sola salut ("One Health"). Aquest enfocament considera que la salut humana, animal i ambiental estan interrelacionades i requereixen accions coordinades.

La recerca també se centra en la caracterització dels gens de resistència i virulència, és a dir, l’estudi dels mecanismes que fan que els bacteris es tornin més perillosos i resistents. A més, es treballa en l’avaluació de nous antibiòtics i estratègies diagnòstiques i terapèutiques per a infeccions complicades de tractar amb els antibiòtics actuals.

En aquests projectes col·laboren investigadors dels grups de Malalties Infeccioses, de Microbiologia, d’Epidemiologia i Salut Pública i de Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació (SODIR) del VHIR, juntament amb els Serveis de Microbiologia, de Malalties Infeccioses, tant d’adults com de pediatria, Medicina Intensiva i Medicina Preventiva, entre d’altres.

Noves tecnologies per combatre les infeccions resistents

Per altra banda, el grup de Malalties Infeccioses ha desenvolupat diverses tecnologies innovadores per combatre la resistència als antibiòtics, amb el suport de La Marató de 3Cat i la Fundació “la Caixa”.

Una de les més destacades és la tecnologia ThermoShot per tractar infeccions en dispositius mèdics, com ara catèters o pròtesis, els quals sovint són colonitzats per bacteris que creixen formant biopel·lícules molt difícils d’erradicar. Aquesta tecnologia utilitza nanopartícules de plata amb un antibiòtic anomenat amikacina, activades amb calor, per eliminar bacteris multiresistents de manera més efectiva. Això implicaria una reducció en el temps del tractament i una reducció de l’ús d’antibiòtics i, per tant, de l’aparició de resistències.

També s’han desenvolupat altres tecnologies, com FlashShot i HeatShot, dissenyades per desinfectar catèters i prevenir infeccions en tubs endotraqueals, respectivament, per tal d’oferir alternatives innovadores per reduir l’ús d’antibiòtics.

Dins de l’àmbit estatal, els grups de Microbiologia i de Malalties Infeccioses estan integrats al CIBER de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC), que reuneix més de 500 científics que treballen en quatre programes, un d’ells específic per abordar la resistència als antimicrobians, amb una orientació translacional que contribueix en generar coneixement per a controlar l’emergència i disseminació de soques resistents, així com a millorar el pronòstic dels pacients que pateixen les infeccions causades per aquests microorganismes.

Recerca centrada també en infants

En el cas concret dels pacients pediàtrics, el grup d’Infecció i Immunitat al Pacient Pediàtric investiga en el desenvolupament i adequació a infants i adolescents dels diferents antimicrobians prèviament aprovats en pacients adults. La complexitat dels pacients atesos al nostre centre permet validar la seguretat i eficàcia de diferents antibiòtics de darrera generació i d’antifúngics i antivírics en pacients complexos i sovint immunodeprimits.

Igualment, es duu a terme recerca activa en la determinació de concentracions plasmàtiques de diferents antimicrobians que permetin personalitzar aquestes teràpies en pacients pediàtrics conjuntament amb les societats científiques tant nacionals com internacionals amb especial lideratge en l’adequat del tractament antifúngic sistèmic.

Un compromís global per a un ús prudent dels antibiòtics

Des del punt de vista assistencial, garantir un ús responsable dels antibiòtics és fonamental per frenar la creixent amenaça de la resistència als antimicrobians, un problema que afecta tant els pacients com a la salut pública global. Per combatre-la, és fonamental un compromís conjunt de tothom (professionals de la salut, institucions de recerca i ciutadania) per fer un ús responsable d’aquests medicaments. En aquest sentit, Vall d’Hebron ha incorporat el Programa d’Optimització d’ús d’Antimicrobians (PROA), tant en l’àmbit adult com infantil, per tal de millorar els resultats clínics, reduir els efectes adversos relacionats amb l’ús dels antimicrobians (inclosa l’aparició de resistències) i garantir al màxim el cost-efectivitat dels tractaments.

Una de les estratègies clau per combatre la resistència als antibiòtics és el programa AWARE (Access, Watch, Reserve) de l'Organització Mundial de la Salut, que classifica els antibiòtics segons el risc de generar resistències. Aquesta eina orienta els professionals mèdics a l’hora de triar els antibiòtics més adequats per a cada situació, assegurant que els més potents es reservin per a infeccions greus que realment els necessiten. A través d'AWARE, les unitats clíniques i d'infectologia poden oferir tractaments segurs i eficaços, mentre redueixen la probabilitat de generar resistències.

Per altra banda, cal destacar que un diagnòstic ràpid i precís, mitjançant tant l’orientació clínica com el diagnòstic microbiològic, és clau per seleccionar el tractament adequat i dirigit segons el tipus de bacteri. Només amb mostres de qualitat es poden obtenir diagnòstics fiables que permetin tractaments ràpids, precisos i que contribueixin a preservar l’eficàcia dels antibiòtics.