L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia neurodegenerativa del sistema nerviós central, crònica i sovint generadora de discapacitat. Encara és una patologia amb moltes incògnites, per exemple, és difícil de predir en el moment del diagnòstic com afectarà i amb quina rapidesa al pacient. El que complica l’aplicació de tractaments específics. Entre els factors que poden influir en l’evolució de la malaltia hi ha altres virus.  Un estudi de Vall d’Hebron publicat al Journal of Neurology, Neurosurgery and Psychiatry ha descobert que presentar una forta resposta immunitària al citomegalovirus en el moment del primer brot es tradueix amb un millor pronòstic de la malaltia en quasi tots els nivells. La investigació ha estat liderada pel Dr. Manuel Comabella,  del Servei de Neuroimmunologia Clínica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, investigador principal del grup de Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i cap de laboratori del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat).

Una de les novetats de l’estudi és que s’ha fet el seguiment dels durant 20 anys, un dels més llargs dels que s’havien fet fins ara amb aquest tipus de patologies. El que ha permès descobrir tendències ocultes en terminis més curts. La dada més significativa que ha sortit a la llum, és que els pacients que en el moment del diagnòstic tenien un alt nivell d’anticossos contra el virus del citomegalovirus tenien de mitjana una millor evolució de la patologia. Aquest millor progrés es podia mesurar amb l’endarreriment a assolir fites clau en l’evolució de la patologia. En general els pacients tardaven més a necessitar medicació, a pujar de grau en l’escala de dependència i, en cas de tenir la variant recurrent-remitent de la malaltia, a tenir seqüeles permanents.

Els científics desconeixen el mecanisme que uneix els anticossos contra el citomelagovirus amb un millor pronòstic de l’EM, però és clar que hi ha una relació.  Aquest virus de la família dels herpes té una prevalença a Europa del 60 % de la població, percentatge que augmenta fins a quasi el 100 % en països en desenvolupament.  Un cop adquirit, és molt difícil d’eliminar sinó que normalment es manté en hibernació, reactivant-se en períodes que el pacient està immunodeprimit. La seva prevalença significa que és molt probable que els pacients acabats de diagnosticar amb Esclerosi Múltiple n’hagin tingut contacte i per tant els metges pugui analitzar la seva resposta immunitària. Utilitzant els anticossos com a marcador es podrà ajudar a aclarir una mica les grans incògnites que s’obren al pacient quan és diagnosticat amb EM, obrint les portes a tractaments més personalitzats.

Els científics també van analitzar el paper que juga un altre virus de la família de l’herpes, l’anomentat Epstein-Barr, a l’EM. Diversos estudis han identificat aquest virus com a condició necessària per desenvolupar la patologia. Tot i que l’estudi va confirmar que totes les persones analitzades diagnosticades amb EM tenen o han tingut aquest virus, el nivell de resposta immunitària davant del ’Epstein-Barr o la prevalença tenia poca rellevància en l’evolució de la malaltia.