Podries explicar què estàs investigant actualment? La nostra línia de recerca estudia el virus de l’Hepatitis C. Nosaltres estudiem com la seva variabilitat li permet escapar d’un sistema immune, persistir i cronificar en un pacient. El nostre objectiu és trobar la millor manera de diagnosticar-lo per després fer un tractament el més personalitzat possible per a cada pacient.Explica’ns què acostumes a fer un dia qualsevol de treball al teu laboratori. He evolucionat des del treball de poiata absolut a un treball de gestió: buscar finançament, avaluar projectes, dissenyar estratègies, dirigir tesis... Què és el que més t’agrada de la teva professió? Jo m’ho passo molt bé. Sinó no estaria 10 o 12 hores diàries treballant involucrat al 100%. No tinc cap horari fix, i sovint t’endus la feina a casa... Sempre hi ha novetats, problemes del dia a dia que vénen de la clínica... S’ha de tenir molta vocació, però tens moltes compensacions, la motivació en si ja ho és.I el que menys?Ara mateix, la dificultat per aconseguir recursos. Nosaltres intentem moure’ns per buscar finançament de tot arreu, no només públic, però sovint obres 10 portes i se te'n tanquen 9. I és que sembla que la ciència encara és llunyana a la societat. Cal conscienciar la societat de que això és fonamental. La teva major satisfacció com a investigador va ser quan... Vas trobant moments però duren poc perquè ja estàs pensant en el següent. És un continu. Com a satisfacció puntual en el temps, recordo el meu post doc als Estats Units. Va ser fabulós, treballàvem en paràmetres evolutius en virus. S’aprèn molt de l’evolució, perquè ho visualitzes en temps real. Això és com la ‘teoria de la Reina Roja’ de l’Alícia en el País de les Meravelles: corre tot el puguis per quedar-te al mateix lloc! No per superar-te, sinó per estar allà, per sobreviure.Què sents davant d’un gran descobriment científic?Primer has de ser crític i no deixar-te emportar per la primera notícia, sinó anar a buscar l’article. El temps és el que posa les coses al seu lloc: si aquell experiment es pot repetir, realment té valor. Has de ser cautelós perquè en ciència res no és la panacea.És certa aquella dita que diu que la paciència és la mare de la ciència?Cal paciència i insistència. Moltes vegades comences coses que no van enlloc, i has de canviar i adaptar-te, com fan els virus. L’evolució és adaptació. En temps de crisi, per què s’ha de mantenir i impulsar la inversió en recerca biomèdica?És justament quan s’ha d’invertir. A Catalunya és on més s’ha d’invertir més perquè som un hub molt potent d’investigació biomèdica. Hauríem de creure’ns-ho i anar tots a una com a ‘hub Barcelona’ per atraure el capital de les centrals de les grans multinacionals, fer un front comú, ser una unitat. Basar una economia en recerca bàsica dóna un poder increïble de cara a obtenir patents, desenvolupar productes farmacèutics, tractaments... A més, el talent ja el tenim. El problema actualment aquí és que no hi ha una continuïtat en la carrera científica. Explica’ns un exemple en el teu grup de recerca que demostri que la investigació d’excel·lència té aplicacions directes per la salut dels pacients.Sí. Tenim una recerca bàsica però també la que t’arriba de la clínica, hi tenim contacte directe. Moltes vegades et ve el metge i et diu: “Escolta’m, tinc aquest problema” i hi has de trobar solució. A nosaltres ens agrada perquè hi pot haver una aplicació molt directa en la vida del pacient. Hi ha d’haver un equilibri entre la bàsica i l’aplicada, en la recerca i en la inversió. Per què t’agrada treballar al VHIR?Porto aquí molts anys, de quan encara no existia l’Institut de Recerca com a tal. Si en aquella època ens haguessin explicat com estem ara, no ens ho hauríem cregut de cap manera! Abans ens ho fèiem tot nosaltres, i ara en canvi tenim tota una estructura que ens dóna moltes facilitats a molts nivells: instal·lacions, gestió de projectes... Tenim uns serveis molt bons i hem de procurar mantenir-los.