Els professionals del grup de Cirurgia Hepato-Bilio-Pancreàtica i Trasplantament Hepàtic del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han aprofitat el 15è congrés l'associació europea-africana de la seva especialitat per presentar les seves investigacions. Aquesta reunió es fa cada dos anys i és una de les més importants del sector reunint més de 1.000 experts d'Europa, Africà i l'Orient Mitjà. En total els investigadors de Vall d'Hebron han presentat quatre pòsters i dues exposicions orals, una sobre pàncrees i l'altre sobre fetge. A més, dues cirurgianes del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigadores principals del grup, la Dra. Gómez-Gavara i la Dra. Dopazo, van ser les ponents en dues conferències.

La doctora Cristina Dopazo, qui és també investigadora del CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD), va explicar els punts claus de la realització d'un trasplantament de fetge a pacients amb malaltia poliquística hepàtica. Per la seva banda, la doctora Concepción Goméz-Gavara va participar en un simposi sobre l'ús de tècniques d'imatge per fluorescència per fer operacions. En concret, va exposar els motius i quan es pot fer servir l'indocianina verda durant una intervenció biliar.

Millorar la informació en el moment del diagnòstic

Dos de les investigacions presentades estan enfocats a millorar la informació que rep el pacient en el moment del diagnòstic, els dos estudis liderats per la Dra. Elizabeth Pando, i formen part de les Tesis Doctorals de la Dra. Sara Villasante i el Dr. Rodrigo José Mata

En el primer, presentat per la Dra. Villasante, es van utilitzar tècniques d'intel·ligència artificial per preveure la severitat de la pancreatitis aguda. El pronòstic es pot aconseguir emprant dades procedents dels antecedents mèdics del pacient i del seu examen físic, sense necessitat de fer tests addicionals.

En el segon, exposat pel Dr. Mata i realitzat conjuntament amb la Unitat d'Endoscòpia Digestiva (Dr. Monder i Dr. Masachs), s'ha provat la fiabilitat de realitzar, en el moment del diagnòstic, una endoscòpia d'agulla gruixuda guiada per ultrasons per assolir mostres tumorals sobre les quals es pugui fer una anàlisi molecular d'última generació. El procediment és clau per identificar dianes terapèutiques des del minut 0, la qual cosa permet un tractament personalitzat i més eficaç.

Optimitzar les tècniques quirúrgiques existents

La Dra. Claudia Cabau, del servei de Cirurgia General i Digestiva de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, va presentar un cas d'una intervenció Puestow Modificada completament robòtica en un pacient amb pancreatitis crònica. Aquesta intervenció que consisteix a fer anastomosis o unir quirúrgicament entre el pàncrees i el jejú, (una part de l'intestí prim) en el seu format manual és un dels tractaments estàndard per aquesta patologia. Els resultats de la Dra. Cabau mostren la viabilitat de l'ús de la robòtica per aquest tipus d'operacions, el que facilita el procés de recuperació.

La presentació del Dr. Martin Huerta, resident de 2n any del mateix servei, aprofita la popularització de la cirurgia hepàtica assistida per florescència mitjançant l'indocianina verda per aconseguir més informació sobre els tumors tractats. L'estudi demostra que la florescència provocada per aquest colorant és diferent segons l'estructura dels teixits tumorals que il·lumina. L'equip investigador ha dividit els resultats entre florescència total, parcial o només del contorn i ha categoritzat el tipus de tumor segons els resultats. Per exemple l'adenoma presenta una florescència total mentre que una metàstasi de càncer colorectal només queda il·luminat el seu contorn. Més estudis són necessaris, però l'equip investigador espera que aquesta investigació permeti millorar la planificació de les cirurgies hepàtiques donant informació extra a l'equip mèdic.

El treball encapçalat per la Dra. Nair Fernandes, del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments de l'Hospital Vall d'Hebron i investigadora del VHIR, va determinar la posició òptima pel drenatge després d'una pancreatoduodenectomia. Per evitar complicacions, com fístules, fa temps que es va establir l'ús d'un drenatge intra-abdominal, però no s'havia determinat el lloc específic on s'havia de col·locar. El nou estudi ha determinat que la col·locació del drenatge dintre d'una àrea circular d'un centímetre al voltant de l'anastomosi pancreato-jejunal es redueix el risc de complicacions.

Finalment, el treball de la Dra. Laura Vidal, del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments de l'Hospital Vall d'Hebron i investigadora del VHIR, va servir per comprovar si és certa la hipòtesi que la manipulació tumoral durant l'operació allibera elements tumorals a la circulació sanguínia i si això influeix en la supervivència dels pacients. L'equip va realitzar una metaanàlisi d'estudis que tenien les dades de biòpsies líquides abans i després d'una operació d'extirpació d'un adenoma. Es va comprovar que molts més pacients passaven d'un índex tumoral positiu a negatiu després de la intervenció que a la inversa. Per tant, l'operació afectava positivament a l'índex tumoral. Tanmateix, en la minoria que passava de negatiu a positiu tenia un menor índex de supervivència a llarg termini. No es van percebre diferències entre operacions, ni es va poder establir una causa específica que provoca el canvi, l'equip postula que posteriors estudis podran dirimir aquestes incògnites.