El 29 de febrer és el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries. És el dia de Rett, Noonan o Sanfilippo, els investigadors que van identificar i donar nom a aquestes patologies estranyes. I també és el dia de la Martina, l’Oriol o el Biel, tres pacients de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron que posen cara i ànima al ball de xifres de les malalties rares i que enguany ens han ajudat a donar visibilitat a aquest grup de patologies heterogènies, en el marc de la Jornada de Malalties Minoritàries que organitza Vall d’Hebron. Per definició, les malalties minoritàries són aquelles que afecten menys de 5 persones per cada 10.000. Hi ha malalties tan minoritàries, com la de l’Oriol, que només n’hi han publicats fins el moment 3 casos en tot el món. Però en conjunt, les malalties minoritàries sumen un grup divers de patologies, més de 7.000, que afecten 300 milions de persones al món, 400.000 a Catalunya, i suposen repte de salut, amb un nombre creixent d’afectats que requereixen una atenció personalitzada en equips multidisciplinaris experts.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és el centre de Catalunya que atén més pacients amb malalties minoritàries, més de 42.000, dels quals 17.000 són menors de 18 anys. Ho fa en unitats multidisciplinàries i transversals. També és el centre de l’estat espanyol amb un major nombre d’assaigs clínics autoritzats per malalties minoritàries, prop de 275. “A Vall d’Hebron, més de 200 professionals especialistes ens dediquem a l’atenció de les malalties minoritàries”, ha començat per recordar la Dra. Mª José Abadías, subdirectora assistencial en el discurs de benvinguda. El potencial de Vall d’Hebron és que és un espai on assistència, recerca i docència es donen la mà i acompanya els pacients des del naixement fins a l’edat adulta.

D’una banda, les persones amb malalties minoritàries, clínicament complexes, tant en l’àmbit diagnòstic, com en el tractament, “poden rebre una atenció especialitzada, multidisciplinària i coordinada entre diferents especialitats”, ha destacat la Dra. Mireia del Toro, coordinadora del Programa de Malalties Minoritàries i investigadora del grup de recerca en Neurologia Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). D’altra, “el contacte amb el pacient inspira els professionals per impulsar la recerca biomèdica i la innovació en els diagnòstics i els tractaments”, ha reconegut la Dra. Begoña Benito, directora del VHIR.

El diagnòstic de les malalties minoritàries al llarg de la vida

Les malalties minoritàries tenen en comú que moltes debuten en la infància, afecten diferents òrgans i són malalties cròniques, la majoria no té un tractament curatiu. La primera pedra és encertar amb el diagnòstic. Sovint és un procés llarg, que va acompanyat de visites a diferents especialistes, l’anomenada “odissea diagnòstica”. La mitjana per tenir un diagnòstic és de 5 anys. Hi ha una excepció: el diagnòstic i cribratge neonatal. La Raquel i la Míriam han estat les primeres protagonistes de la taula rodona de la jornada, que ha viatjat pel diagnòstic de les malalties minoritàries al llarg de la vida i ha moderat la Dra. Maria Camprodon, de la Unitat de Malalties Minoritàries del Servei de Medicina Interna i investigadora predoctoral del Grup de Malalties Neurodegeneratives del VHIR.

La Míriam és mare d’un nadó diagnosticat al ventre matern gràcies a equips multidisciplinaris, la medicina genètica i les tècniques d’imatge, ha explicat la Dra. Carlota Rodó, de la Unitat de Medicina Fetal del Servei d’Obstetrícia i investigadora principal del Grup de Medicina Materna i Fetal del VHIR. I la Raquel és la mare del Biel, que amb el cribratge neonatal, la prova del taló, “ha pogut ser diagnosticat d’una immunodeficiència primària, i acaba de ser operat fa una setmana”, ha compartit, la Dra. Andrea Martin, de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències i investigadora del Grup en Infecció i Immunitat en el Pacient Pediàtric del VHIR. Vall d’Hebron és centre de referència del Programa de Cribratge Neonatal a Catalunya.

Després de la Raquel i la Míriam, han pujat a l’escenari la Martina i el Marc, el pare de l’Oriol, per donar visibilitat al diagnòstic en la infància i l’edat adulta. La Martina, que ara té 9 anys, va tenir els primers símptomes amb dos anys: uns turmells i uns genolls tan infamats que no podia caminar. Va començar una marató de visites que va durar dos anys. “Els pediatres de capçalera no estan acostumats a veure casos com els de la Martina, nosaltres sí, portem 300 pacients com ella”, ha explicat la Dra. Mireia López, de la Unitat de Reumatologia Pediàtrica i investigadora principal del Grup de Reumatologia del VHIR. La Martina té una artritis idiopàtica infantil. “Dins les malalties minoritàries és de les més prevalents, tot i així costa relacionar un infant amb una artritis”, ha dit la Dra. Mireia López. “No sabem la causa, hi ha indicis que un virus, una bactèria o la pol·lució jugarien un paper destacat. Tampoc té un patró. Però té tractament farmacològic i el 90% dels infants fan vida normal”, ha explicat. Ara, la Martina fa patinatge.

El pacient adult: 30 anys buscant un diagnòstic

Més complicat ha estat el diagnòstic de l’Oriol, que té una malaltia minoritària ultrarrara de la que fins el moment només hi han 3 casos publicats al món i ha trigat 33 anys a poder tenir el diagnòstic. “En el cas de l’Oriol, una variant genètica d’una malaltia ultrarrara ha marcat la seva clínica: talla baixa, dificultats d’aprenentatge i osteopènia entre altres”, ha compartit la Dra. Anna Cueto-González, adjunta de l’Àrea de Genètica Clínica i Molecular  i investigadora del Grup de Medicina Genètica del VHIR. “Coneixem l’Oriol des que és un lactant. Però hem trigat 33 anys en tenir un diagnòstic perquè fins l’any 2019 no es van descriure els tres únics pacients amb mutació per guany de funció al gen DNMT3A”, ha explicat.

Les noves tecnologies de seqüenciació massiva, com l’estudi de exoma que és el que es va realitzar a l’Oriol, obren noves oportunitats per poder diagnosticar a molts pacients i poder oferir un seguiment personalitzat a aquests pacients.  L’èxit d’aquestes tecnologies radica a un treball multidisciplinari on professionals de Genètica de laboratori, bioinformàtics, assessors genètics i genetistes clínics formats en dismorfologia puguin analitzar i interpretar aquestes dades obtenint un èxit diagnòstic.  En el cas de l’Oriol, l’equip de Vall d’Hebron va observar la mutació genètica per guany de funció en el gen DNMT3A i va contactar amb el  grup de recerca escocès que havia descrit els tres únics casos publicats al món. Després d’intercanviar informació, en aquests moments, comptant amb el cas de l’Oriol, 13 nous pacients a nivell internacional estan acabant de ser estudiats per poder ser publicats i compartir aquestes dades clíniques tant importants per nous diagnòstics arreu del món. “Algunes de les característiques clíniques de l’Oriol podran permetre valorar un seguiment específic a aquests pacients”, ha afegit.

Nova Aliança Europea de Recerca sobre Malalties Rares: ERDERA

El treball coordinat a través de xarxes de referència en malalties minoritàries, com s’ha vist en el cas de l’Oriol, faciliten la comunicació entre experts, el diagnòstic i la recerca de nous tractaments. Vall d’Hebron disposa del major nombre d’unitats multidisciplinàries en malalties minoritàries acreditades en l’àmbit català, estatal i europeu. Té 9 acreditacions XUEC (Xarxa d’unitats d’Expertesa Clínica); 34 CSUR (Centros y Servicios de Unidades de Referencia), i 20 ERN (European Reference Network). Més recentment, és un dels centres que lidera la nova Aliança Europea de Recerca sobre Malalties Rares (ERDERA), una associació que compte amb el suport de la Unió Europea per coordinar i agilitzar la recerca i situar Europa en líder mundial en recerca sobre malalties rares mitjançant un augment significatiu de la inversió per fomentar la innovació. “El VHIR tindrà un paper destacat en aquesta xarxa de recerca que busca accelerar el diagnòstic, millorar el registre de pacients, treballar en noves teràpies, tenir un millor coneixement de l’impacte de les malalties i agilitzar els processos regulatoris per donar sortida a nous fàrmacs”, ha resumit, la Dra. Maria del Mar Mañú, cap del Laboratori de Recerca en Anèmies Rares i investigadora principal del Grup de Càncer i Malalties Hematològiques Infantils del VHIR.

Aquesta aliança reforçarà l’eCORE o espai col·laboratiu de recerca de Salut de la Dona i Infantil i Malalties Minoritàries que coordina el Dr. Pere Soler, cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències i cap del Grup d’Infecció i immunitat al pacient pediàtric. Aquest eCORE inclou els grups de recerca que dediquen part de la seva investigació a les malalties minoritàries i treballa amb institucions externes per tal de donar respostes a les preguntes que plategen les malalties minoritàries.