S’estima que durant aquest any 34.750 dones seran diagnosticades d’un càncer de pit a l’Estat. I prop de 12.000, patiran un càncer ginecològic (3.600, d’ovari; 2.480, de cèrvix, i 6.773 d’endometri). Són els quatre tumors que dibuixen el càncer de la dona. Si mirem el got mig ple, en els darrers anys, s’ha fet un pas de gegant en el tractament del càncer. Per posar un exemple, entre 1980 i 2020, als països desenvolupats, la mortalitat per càncer de mama s’ha reduït un 40%. La millora d’aquests resultats és fruit de la combinació d’una detecció precoç amb teràpies eficaces basades en la cirurgia, la radioteràpia i la farmacoteràpia. Per continuar avançant en la recerca i acompanyar les dones que reben un diagnòstic de càncer, Vall d’Hebron, de la mà de Natura, presenta la 5a edició de la campanya “Mocador Solidari”, coincidint amb l’avantsala del Dia Mundial del Càncer de Mama. 

La iniciativa està apadrinada des de la primera edició per la model, presentadora de televisió i presidenta de la Fundació Ared, Judit Mascó. A cada edició, l’artista Clàudia Valsells reinventa el disseny del mocador, aquesta vegada en mida XXL, unisex i versàtil. El total dels beneficis de la seva venda, a les botigues Natura i online, es destina a donar suport a la recerca en càncer de la dona: finança dues investigadores predoctorals del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).

En l’actualitat, el tractament d’un càncer de mama pot ser molt eficaç, amb probabilitats de supervivència del 90% o més altes, sobretot, quan la malaltia es detecta en estadis inicials. És per això que la Dra. Cristina Saura, cap de la Unitat de Càncer de Mama de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora principal del grup de Càncer de Mama del VHIO, fa una crida perquè les dones assisteixin a les cites ginecològiques i que no tinguin por de consultar un professional si noten algun canvi de forma en la mama, color, dolor o secrecions. 

Avenços al laboratori

“En només cinc anys, el mocador solidari s’ha convertit en un símbol de la lluita contra el càncer i permet que es continuï fent recerca per trobar respostes”, destaca el Dr. Antonio Gil, cap del Servei de Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia del VHIR. En aquest temps, la línia de recerca de Carina Masferrer, la investigadora predoctoral becada del Grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia del VHIR, ha fet avenços en noves estratègies terapèutiques pel tractament del càncer d’endometri. Això ha estat possible gràcies al seu treball exhaustiu en inhibidors tumorals com l’ABTL0812, que s’han avaluat en models preclínics de càncer d’endometri. Precisament, el grup de recerca ha desenvolupat una de les plataformes més grans a nivell europeu de models preclínics en càncer d’endometri i és que “Un gran avantatge de treballar al recinte hospitalari és que ens permet investigar amb mostres de pacients”, reconeix Carina Masferrer. En aquesta línia, destaca que també s'està optimitzant la generació d’organoides derivats de pacients, una plataforma d’experimentació in vitro que permet, per exemple, fer cribratge de compostos terapèutics. “Els organoides tenen l’avantatge respecte als models animals que ens permeten entendre les característiques intrínseques de cada tumor, i provar diferents teràpies fins a trobar la més adient”, diu. Gràcies al seu treball, ABTL0812 ha arribat a ser avaluada en pacients de càncer d’endometri en un estudi clínic mostrant una alta efectivitat. Aquesta teràpia també s’està provant actualment com a un possible tractament de càncer de pàncrees.

Acompanyar emocionalment les dones amb càncer de mama

La Dra. Cristina Saura, que acompanya moltes dones des del moment del diagnòstic no passa per alt el tsunami emocional que viuen les pacients des de que se’ls informa de la malaltia. Una de les línies d’investigació finançades amb el mocador solidari ajuda a oferir un acompanyament psicològic, tractar l’ansietat i el malestar emocional des del moment de la notícia, durant el tractament i donar eines a les pacients que s’han recuperat per reincorporar-se a la seva vida, tant en l’àmbit laboral com personal. Es tracta del projecte STEPS (Suport Terapèutic per a Supervivents). La investigadora és Alejandra Cano, psicooncòloga del Grup de Càncer de Mama del VHIO. Ella mateixa explica que tenen identificades tres fases al llarg de la malaltia que requereixen una atenció especial. La primera, el moment del diagnòstic. La segona, en acabar el tractament, quan la pacient recupera la seva vida i s’entén per finalitzada la malaltia socialment. I la tercera són dones que han fet metàstasi i han de conviure amb la malaltia, tenen afectacions a altres parts del cos i els sentiments i les preocupacions són unes altres.

Amb la idea inicial d’oferir una atenció psicològica més àmplia, Alejandra Cano explica que va indagar en la literatura científica sobre quin tipus de teràpia tenia més resultats. I va adaptar un protocol d’intervenció per a la segona fase a Vall d’Hebron. El primer grup de dones amb les quals es treballen eines per fer front a la seva reincorporació a la vida després d’un tractament, tant en l’àmbit personal com professional, es va posar en marxa al gener de 2021. Des d’aleshores, més de 100 dones han participat en aquestes teràpies. La psicooncòloga treballa amb grups de màxim vuit pacients que es troben virtualment dues hores cada setmana durant tres mesos. En acabar, fa un seguiment durant tres mesos més. “La mitjana d’edat és de 50 anys, moltes dones tenen infants a càrrec, algunes es connecten amb els seus nadons, de manera que el format virtual facilita la conciliació”, explica Alejandra Cano. Les dones d’aquest grup ens arriben per derivació interna. “A vegades, ens trobem pacients que han acabat el tractament i el seu entorn, amics i familiars, donen per finalitzada la malaltia, però elles anímicament no es troben recuperades; aleshores, les podem derivar a aquest grup”, explica la Dra. Cristina Saura. “Aquestes pacients poden arribar en acabar el tractament o dos anys després”, matisa Alejandra Cano. “Se senten diferents, més inestables anímicament, que no tenen el control de la seva vida com abans de la malaltia, poden tenir ansietat, problemes per agafar el son, tristesa, nostàlgia del passat... a totes elles els donem eines i els va bé compartir la seva experiència amb persones que han passat pel mateix procés”, comenta. “Les ajudem a entomar l’experiència com un procés de creixement personal, a no avergonyir-se per sentir-se diferent, a escoltar-se i integrar la seva nova realitat a la seva vida”, afegeix.

Després de l’èxit d’aquest primer taller, el passat mes de febrer, va arrencar un altre grup de teràpia amb dones que acaben de rebre el impacte del diagnòstic. Són tallers online de dues hores un cop per setmana durant un mes. “En aquest cas, arriben a través d’informació que deixem a la sala d’espera i, més que un grup de teràpia, oferim una intervenció psicoterapèutica en què treballem estratègies concretes per controlar l’ansietat i l’estrès. Són estratègies amb evidència científica, adaptades a Vall d’Hebron”, explica resumidament la psicooncòloga. Finalment, es treballa ja per posar en marxa el 2023 grups de teràpia amb dones amb càncer avançat, que requereixen altres necessitats.

Judit Mascó anima a col·laborar en la recerca d’una malaltia que “ens afecta més o menys a tothom”. “Amb un gest senzill, podem ajudar i sentir-nos part dels avenços en la investigació del càncer que afecta les dones”, destaca. Dels cinc anys de vida d’aquest projecte es queda amb les històries de les pacients amb les quals ha compartit la campanya. “Elles han estat i són el motor del ‘Mocador Solidari’. I amb algunes, ja recuperades i amb una energia i esperit esportista que fa por, mantenim l’amistat”, confessa.

Per ajudar al fet que aquests projectes continuïn endavant, es pot comprar el mocador solidari a les botigues Natura o a través d'aquest enllaç o fer el donatiu a la pàgina web del "Mocador Solidari". Si en la darrera edició es va pensar en un disseny que poguessin lluir els homes, Clàudia Valsells, explica que enguany ha apostat per una paleta de colors contemporània perquè agradi a les dones joves. “Em faria il·lusió que el lluïssin noies molt joves, dones grans i també els homes”, confessa. “Hi ha una clara intenció perquè els nous colors siguin una injecció d’energia per a tots i totes”, diu.

Sergio Durany, fundador de Natura, anima a comprar “un mocador, que és un fons d’armari, es pot utilitzar de foulard, de pareo i, a sobre, és solidari”. “Ens sentim enormement agraïts de posar el nostre gra de sorra en la recerca contra el càncer de la dona”, conclou.