La Dra. Mar Guilarte, investigadora del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha rebut el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, corresponent al curs 2013-2014, per un estudi sobre la funció dels mastòcits i el paper de l'estrès en la síndrome de l'intestí irritable amb predomini de diarrea. La investigadora va realitzar la seva tesi mentre treballava sota la direcció del Dr. Javier Santos i la Dra. María Vicario.La síndrome de l' intestí irritable (SII), clàssicament considerada una malaltia funcional del colon, és un trastorn molt prevalent, amb gran impacte en la qualitat de vida i amb poques opcions terapèutiques eficaces. Tot i que no es coneix amb profunditat la seva etiologia, l'estrès s'ha associat al desenvolupament i manteniment de la SII.Els seus mecanismes fisiopatològics no es coneixen amb exactitud, però les darreres evidències científiques qüestionen la visió convencional de la SII com a malaltia funcional, no orgànica. En concret, una troballa comuna és l'alteració de la barrera intestinal juntament amb la presència d'una microinflamació i una activació immunològica a la mucosa, i de forma més pronunciada en els pacients amb el subtipus SII amb predomini de diarrea (SII-D). El mastòcit compleix els requisits com a cèl.lula candidata a modular la fisiopatologia del SII, ja que a nivell intestinal intervé en la regulació de la motilitat intestinal, sensibilitat visceral y de la funció epitelial.Ara per ara, no existeixen biomarcadors útils per al seu diagnòstic, que es basa en criteris diagnòstics clínics i l'exclusió. Per això, una de les prioritats de la comunitat científica és dirigir la recerca cap a la identificació de marcadors biològics que facilitin el diagnòstic de la SII. La Dra. Guilarte va analitzar a la seva tesi la funció del mastòcit com a regulador de la disfunció epitelial produïda per l'estrès i el seu paper en la SII-D, mitjançant dos estudis realitzats en pacients i un model experimental amb rates. "En un primer estudi vam poder demostrar, per primera vegada, que al jejú d'aquests pacients existeix un augment del nombre i de l'activació dels mastòcits", explica la investigadora del VHIR.Atès que els pacients amb SII-D presenten nivells més alts d'estrès, va voler estudiar quin era el paper de l'estrès crònic en els canvis intestinals observats en els pacients amb SII-D. Amb aquest objectiu, va desenvolupar un model experimental d'estrès per aglomeració en rates, i va observar que l'estrès produeix una hiperplàsia i una activació mastocitària, que s'acompanya d'un augment de la permeabilitat intestinal, que és depenent del mastòcit.Per últim, per saber si l'estrès tenia un paper en la disfunció epitelial dels pacients amb SII-D i quin paper tenia el mastòcit en aquesta, va observar in vivo que els canvis produïts en la secreció intestinal i en la permeabilitat epitelial en el jejú de pacients amb SII-D després de l'administració de CRH (l'hormona de l'estrès) depenien de l'activació del mastòcit.En definitiva, els resultats de la tesi mostren que al jejú de pacients amb SII-D no només existeix una hiperplàsia mastocitària a la mucosa, sinó també una activació d'aquestes cèl.lules. D'altra banda, es produeix un augment de la permeabilitat intestinal, que es manifesta especialment després de l'activació mastocitària en resposta a l'estrès agut. Segons la Dra. Guilarte, això estén el concepte clàssic que "la síndrome de l'intestí irritable és una malaltia del còlon i mostra que trams més proximals del l'intestí, amb gran importància nutricional i immunològica, també estan afectats".