L’estudi multicèntric, coordinat pel Dr. Xavier Montalban, director del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) i Cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de recerca en Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), mostra que la incorporació del nervi òptic dins dels criteris diagnòstics milloraria la capacitat de detectar els casos d’esclerosi múltiple. 

“La inflamació del nervi òptic, o neuritis òptica, és una de les manifestacions més comunes de l’esclerosi múltiple. De fet, un terç dels pacients la presenta com a primer símptoma i set de cada deu la desenvolupen durant el transcurs de la malaltia”, explica la Dra. Angela Vidal Jordana, neuròloga investigadora del Cemcat, investigadora principal del grup de Neuroimmunologia Clínica del VHIR i primera autora del treball publicat a la revista Neurology. “No obstant això, avui dia, les lesions al nervi òptic no es consideren dins dels criteris diagnòstics”.

Per tal de diagnosticar l’esclerosi múltiple, els criteris de McDonald estableixen que cal demostrar la disseminació en espai de les lesions desmielinitzants. És a dir, l’afectació d’almenys dues de quatre regions determinades del cervell i la medul·la en diferents moments. “L’última revisió dels criteris de McDonald va tenir lloc l’any 2017. Llavors, no es va incloure el nervi òptic com una de les regions del sistema nerviós central a considerar per confirmar la disseminació en l’espai, per manca de dades sobre la seva utilitat diagnòstica. En conseqüència, quan un pacient arriba a la consulta amb neuritis òptica, però només té afectada una de les àrees contemplades als criteris, el diagnòstic i tractament es demoren fins a l’aparició d’una lesió en una segona regió”, assenyala Vidal Jordana.

A l’estudi, hi han participat 157 pacients provinents de 5 centres de la xarxa europea d’Imatges de Ressonància Magnètica per a l’Esclerosi Múltiple (MAGNIMS). “L’objectiu del nostre treball era, per una banda, determinar l’impacte d’incloure les lesions del nervi òptic dins dels criteris diagnòstics. Per l’altra, buscàvem avaluar la capacitat de tres proves, la ressonància del nervi òptic, la tomografia de coherència òptica i els potencials visuals evocats, per detectar aquests danys”, declara Vidal Jordana. Les dades sobre la funció del nervi òptic es van recollir en els sis mesos següents a l’aparició de la malaltia, emprant, com a mínim, dues de les tres tècniques.

D’acord amb els resultats, la inclusió del nervi òptic com a cinquena àrea d’estudi millora la sensibilitat i rendiment diagnòstic en comparació amb els criteris de McDonald 2017. “Parlem d’un 92,5% de sensibilitat dels criteris modificats enfront del 88,2% dels criteris actuals”, especifica Montalban. “La fortalesa de la nostra proposta és que no modifica el nombre mínim de regions afectades per concloure el diagnòstic de l’esclerosi múltiple. Els criteris de McDonald exigeixen que hi hagi lesions en dues de quatre regions. Nosaltres mantenim aquesta condició de dues regions, però afegim una cinquena àrea, el nervi òptic, per aquells casos que no acaben de complir els criteris clàssics. En altres paraules, si les imatges per ressonància magnètica ja permeten establir un diagnòstic clar, no cal valorar la funció del nervi òptic”.

Per últim, els investigadors destaquen que els criteris modificats són aplicables a qualsevol centre que disposi d’una de les tres tècniques emprades a l’estudi per avaluar el nervi òptic, ja que presenten un rendiment semblant.