Vés al contingut
17/03/2023

La infecció per COVID-19 augmenta el risc de desenvolupar la síndrome de l’intestí irritable a llarg termini

Investigadors del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del VHIR
Dra. Beatriz Lobo i pacient
Dra. Beatriz Lobo explorant una pacient

17/03/2023

El treball internacional, on ha participat Vall d’Hebron, va realitzar un seguiment durant dotze mesos a pacients hospitalitzats per COVID-19 i va comparar els símptomes gastrointestinals amb un altre grup de pacients ingressats per altres patologies.

Després que el març de 2020 l’OMS declarés la infecció originada per SARS-CoV-2 com a pandèmia mundial, s’han dut a terme diferents estudis en què es mostra la presència de símptomes gastrointestinals en el moment de la infecció aguda en combinació o no de la presència de símptomes respiratoris. Tanmateix, encara no disposàvem de dades fiables sobre la persistència de símptomes gastrointestinals a llarg termini a conseqüència de la infecció per COVID-19. Recentment, ha finalitzat un estudi internacional (GI-COVID19), liderat per l’Hospital Universitari de Bologna (Itàlia) i amb participació de Vall d’Hebron on s’han avaluat les manifestacions gastrointestinals persistents després de l’hospitalització per infecció per SARS-CoV-2 i la seva evolució al llarg del primer any. Els seus resultats s’han publicat a la revista d’alt impacte Gut.

Per portar a terme el treball es van comparar dos grups de pacients que van requerir ingrés a l’hospital durant el període comprés entre maig i octubre de 2020. Un grup va incloure 435 pacients ingressats per COVID-19 i l’altre grup, considerat com a control, va incloure 188 pacients hospitalitzats per altres causes mèdiques no digestives i diferents de la COVID-19. Els investigadors van realitzar un seguiment al mes, sis i dotze mesos posteriors a l’ingrés mitjançant qüestionaris que avaluaven la presència de símptomes gastrointestinals i de símptomes d’ansietat i depressió.

Els resultats mostren un increment significatiu de desenvolupar la síndrome de l’intestí irritable (3,2%) en aquells pacients ingressats per COVID-19, en comparació amb els controls (0,3%). “Es va trobar que la història prèvia d’al·lèrgies, la presència de dispnea durant la infecció aguda per SARS-CoV-2 i la presa d’inhibidors de la bomba de protons (fàrmacs per disminuir la producció d’àcid en l’estómac) augmentaven el risc de desenvolupar la síndrome de l’intestí irritable als pacients que han patit COVID-19”, explica la Dra. Beatriz Lobo, especialista del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Els autors pensen que això pot ser degut a canvis en el sistema immunitari i en la microbiota intestinal per la infecció viral. De fet, altres estudis han identificat la presència d’antígens del SARS-CoV-2 a l’intestí de persones que han patit COVID-19 fins sis mesos després de la infecció, la qual cosa pot portar a una activació del sistema immunitari i inflamació que es relacioni amb la persistència de símptomes gastrointestinals.

Tot i que la freqüència de la síndrome d’intestí irritable és baixa en pacients amb COVID-19, els investigadors apunten que, donat l’elevat nombre de pacients que s’han infectat per SARS-CoV-2 a escala global, això pot portar a un increment dels casos que tinguin disfuncions gastrointestinals mesos després, com s’està veient en les consultes ambulatòries de l’especialitat.

“A diferència d’altres treballs previs, aquest aporta els avantatges d’un estudi prospectiu controlat, amb una mostra alta de pacients i un seguiment durant un any, garantint la fiabilitat dels resultats obtinguts”, afirma la Dra. Lobo. “Es necessiten més estudis i recerca per entendre millor els mecanismes subjacents al desenvolupament de símptomes digestius en aquests pacients per desenvolupar estratègies de prevenció i tractament”, conclou el Dr. Javier Santos, metge adjunt del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador principal del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del VHIR i del CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD).

L’estudi GI-COVID-19 ha comptat amb la col·laboració de 36 centres de 14 països d’arreu del món. El treball ha estat liderat pel Dr. G. Barbara de l’Hospital Universitari de Bologna en el qual han participat facultatius, personal d’infermeria i investigadors del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del VHIR (L. Aguilera, C. Barber, D. Guagnozzi, A. Henao, X. Serra, M. Puigcerver, J. Santos i Adoración Nieto), coordinats per la Dra. Beatriz Lobo.

La història prèvia d’al·lèrgies, la presència de dispnea durant la infecció aguda per SARS-CoV-2 i la presa d’inhibidors de la bomba de protons augmentaven el risc de desenvolupar la síndrome de l’intestí irritable.

Notícies relacionades

Una vintena d’investigadors i investigadores participen en xerrades i tallers per apropar la ciència a tothom.

Entre els gens descrits, se’n troben alguns relacionats amb funcions del sistema digestiu, la qual cosa reforça l’entitat biològica de la síndrome de l’intestí irritable com una malaltia digestiva.

Els estudis avançaran en els camps de les malalties digestives, el VIH, la fatiga crònica, les patologies cardíaques, l’hepatitis, la diabetis i l’oftalmologia.

Professionals relacionats

Fco Javier Santos Vicente

Fco Javier Santos Vicente

Investigador/a principal
Fisiologia i fisiopatologia digestiva
Llegir més
Beatriz Lobo Alvarez

Beatriz Lobo Alvarez

Investigador/a principal
Fisiologia i fisiopatologia digestiva
Llegir més
Josefa Mª Heredia Montiel

Josefa Mª Heredia Montiel

Administració i gerència
Fisiologia i fisiopatologia digestiva
Llegir més
María Puigcerver Mas

María Puigcerver Mas

Fisiologia i fisiopatologia digestiva
Llegir més

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà.