Vall d’Hebron ha liderat el macroprojecte europeu DISCOvERIE (Desenvolupament, diagnòstic i prevenció de malalties somàtiques i trastorns mentals relacionats amb el gènere en la síndrome d’intestí irritable a Europa), amb l’objectiu de comprendre millor la relació entre la síndrome de l’intestí irritable (SII) i els trastorns associats (comorbiditats), tant mentals (com ara depressió o ansietat) com somàtics (fibromiàlgia o síndrome de fatiga crònica). L’estudi ha estat liderat pel grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del VHIR i el grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR amb l’àrea de Salut Mental del CIBER (CIBERSAM) i l'àrea de Malalties Hepàtiques i Digestives del CIBER (CIBEREHD) i ha reunit 19 institucions sanitàries, universitats, centres de recerca i empreses d’arreu d’Europa.

La SII afecta més de 60 milions de persones a Europa, moltes de les quals pateixen retards en el diagnòstic i en el tractament, sovint pel desconeixement de les causes de la malaltia. A més, els trastorns associats influeixen en la gravetat clínica, afecten la qualitat de vida i augmenten l'ús de recursos sanitaris, socials i econòmics, però hi ha poc coneixement sobre el perquè d’aquesta relació.

En aquest context, el projecte DISCOvERIE va arrencar el 2020 emmarcat en el Programa d'investigació europeu Horitzó 2020 amb un finançament de 6 milions d’euros. Durant cinc anys, s’han estudiat més de 800 participants, entre els quals s’inclouen persones amb SII amb i sense trastorns associats, i persones sanes, per entendre els factors que influeixen en l’aparició i la gravetat de les comorbiditats. “El nostre objectiu ha estat identificar biomarcadors que ens ajudin a diferenciar els subtipus de SII, i a millorar el diagnòstic precoç i els tractaments”, explica el Dr. Javier Santos, adjunt del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, cap del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del VHIR i investigador del CIBEREHD.

Canvis a l’intestí i al sistema nerviós

A partir de l'anàlisi de diferents mostres biològiques (sang, femta, orina i biòpsies de còlon), s’han avaluat la barrera intestinal, la composició de la microbiota, i les respostes del sistema immunitari i del nerviós.

Els resultats del projecte revelen que els pacients amb SII presenten una major permeabilitat intestinal, és a dir, la paret intestinal està alterada i és capaç de deixar passar substàncies potencialment nocives, fet que podria contribuir als símptomes digestius i a la inflamació. A més, s’ha detectat una alteració específica de la microbiota intestinal, amb una reducció dels bacteris que produeixen butirat, un compost beneficiós per a la salut de l’intestí.

Mitjançant models animals*, els equips han estudiat la relació entre el cervell i l’intestí, i han observat que els canvis en la permeabilitat de l’intestí es relacionen amb neuroinflamació i ansietat.

Un altre resultat clau sobre la relació entre la SII i la salut mental és la identificació de regions del genoma compartides amb trastorns com l’ansietat i la depressió. “Aquestes troballes reforcen la idea de la influència bidireccional entre l’intestí i el sistema nerviós, i expliquen l'associació entre símptomes digestius i psicològics que veiem a la clínica”, destaca el Dr. Josep Antoni Ramos Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i investigador del CIBERSAM.

En la mateixa línia, el projecte ha incorporat plataformes digitals i dispositius portables per fer el seguiment en temps real dels símptomes, l’activitat física, la son, l’estrès i els factors ambientals. Aquesta informació ha permès entendre millor com els desencadenants psicosocials i ambientals influeixen en la variabilitat dels símptomes.

Cap a un abordatge personalitzat de la síndrome de l’intestí irritable

El projecte també ha posat de manifest diferències entre sexes, amb una major prevalença de dones amb SII que tenen trastorns associats, i s’han observat respostes diferenciades a l’estrès. "És essencial establir enfocaments terapèutics personalitzats i innovadors segons el sexe i les comorbiditats per tal de millorar la qualitat de vida de cada pacient”, asseguren els investigadors.

En el marc de DISCOvERIE, s’ha desenvolupat un test, ja disponible comercialment per a la recerca clínica, capaç de mesurar aquest conjunt de biomarcadors i ajudar a identificar de manera fiable els subtipus de SII i les comorbiditats. També s’estan explorant altres tipus de tests que es puguin fer servir a la pràctica clínica. En aquest sentit, es treballa per crear una Xarxa Europea de Referència per al SII comòrbid (COIBSnet) que integri proveïdors d'atenció sanitària a tot Europa i faciliti la translació del coneixement científic a l’àmbit assistencial de manera estesa.

Aquest document és un resultat de DISCOvERIE, un projecte subvencionat amb 6 milions d’euros sota el Programa de Recerca H2020 de la Comissió Europea (Grant Agreement núm.: 848228) amb una durada de 5 anys (2020-2024). El contingut d’aquest document representa únicament les opinions de l’autor i és de la seva exclusiva responsabilitat; no es pot considerar que reflecteixi les opinions de la Comissió Europea o de qualsevol altre organisme de la Unió Europea. La Comissió Europea no accepta cap responsabilitat per l’ús que es pugui fer de la informació que conté.

*Declaració Institucional sobre l’ús d’animals d’investigació