Amb la finalitat d’entendre en profunditat els mecanismes de l’obesitat i millorar el seu abordatge, el grup de recerca de Diabetis i Metabolisme del VHIR, porta a terme recerca bàsica i clínica que pretén millorar l’atenció dels i les pacients a la pràctica clínica.

En els darrers mesos, el grup ha iniciat el reclutament de pacients per participar en l’assaig clínic de fase III que provarà l’eficàcia del fàrmac tirzepatida per a l’obesitat. Fins ara, aquesta molècula s’havia utilitzat en pacients amb diabetis tipus II. Aquest és el primer estudi a l’Estat que la provarà en persones amb obesitat que no presenten aquesta complicació, la qual apareix només en un 25-30% dels pacients. Vall d’Hebron ha estat seleccionat com un dels grans centres reclutadors de persones amb obesitat com a mostra de l’excel·lència en el seu abordatge.

L’equip treballa de forma coordinada amb altres grups de recerca destacats de l’Estat a través del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM). Entre les seves principals línies de recerca està l’estudi de l’obesitat i les seves complicacions (diabetis, deteriorament cognitiu o malaltia de fetge gras), el desenvolupament de mètodes de predicció de la resposta a intervencions de pèrdua de pes, la creació d’una aplicació mòbil per al seguiment dels pacients o la validació d’eines d’intel·ligència artificial per a l’anàlisi de la composició corporal o el fetge gras.

Entre les seves línies de recerca també destaca l’estudi de l’impacte de l’obesitat en el deteriorament cognitiu. Un treball en aquest sentit va mostrar la relació de l'obesitat mòrbida amb el deteriorament cognitiu lleu en pacients joves, gràcies al qual els investigadors van rebre el premi a la millor comunicació oral al Congrés Nacional d’Obesitat 2021 i al Congrés Català d’Endocrinologia de 2021.

La Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat de Vall d’Hebron

Acreditada com a centre d’excel•lència en el maneig de l’obesitat complexa per la European Association for the Study of Obesity (EASO) des del 2013 i per la Societat Espanyola d’Obesitat (SEEDO) des del 2020, ofereix atenció clínica a les persones adultes amb problemes d’obesitat, ja sigui perquè tenen una obesitat greu (a partir d’un índex de massa corporal superior a 35 kg/m2) o perquè tenen complicacions afegides a l’obesitat com ara hipertensió, diabetis, fetge gras, problemes cardíacs, infertilitat, apnea de son, etc. Pròximament, la Unitat es coordinarà amb el Servei de Pediatria per atendre de manera coordinada els infants i adolescents amb obesitat a partir dels 8 anys. A partir dels 12 anys, aquests infants faran la transició de Pediatria a la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat d’adults mitjançant “Som-hi!”, el Programa de Transició de l’Adolescència a l’Edat Adulta.

Una de les claus de l’excel·lència d’aquesta Unitat és l’abordatge multidisciplinari en totes les etapes de la vida, ja que compta amb experts en endocrinologia, nutrició, psicologia, psiquiatria, cirurgia bariàtrica (cirurgia de pèrdua de pes), pediatria i infermeria. Així, la Unitat compta amb un comitè pioner a l’Estat espanyol que analitza l’abordatge de tots els pacients i de la qual són membres professionals de totes les especialitats esmentades i de metges i metgesses d’Atenció Primària de la zona de referència de Vall d’Hebron. “Aquesta participació directa en el comitè dels metges de família del territori és un tret distintiu de la nostra Unitat, ja que sovint aquests pacients venen derivats dels CAP (Centres d’Atenció Primària) i aquests professionals són els que millor coneixen els pacients”, explica la Dra. Andreea Ciudin, cap de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat i investigadora principal del grup de recerca en Diabetis i Metabolisme del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Una prova d’aquesta estreta cooperació és el primer protocol col•laboratiu i el primer circuit bidireccional a l’Estat que han elaborat conjuntament l’Atenció Primària i la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron per facilitar, optimitzar i homogeneïtzar derivacions i el tractament d’aquests pacients entre l’atenció primària i l’hospital terciari.

Quan el pacient arriba per primera vegada a la Unitat, un especialista en endocrinologia fa la primera visita i la valoració mèdica pertinent. A partir d’aquí, el o la professional fa la derivació pertinent del pacient a la resta d’especialistes segons quin sigui el diagnòstic. “L’endocrinòleg és la figura integradora, és qui té el primer contacte amb la persona dins de la Unitat, qui li dona tota la informació pertinent i li ofereix la visió completa del cas”, assegura la Dra. Andreea Ciudin, especialista en endocrinologia. Posteriorment, derivarà el cas als especialistes que calguin: professionals d’hepatologia, cardiologia, nutrició, psicologia, psiquiatria, etc.

La Unitat ha estat pionera en la participació en el projecte pilot de decisions compartides de l’Hospital impulsat per la Coordinació d’Atenció Ciutadana i la Unitat de Qualitat, que té l’objectiu d’oferir una atenció centrada en la persona i apoderar el o la pacient en la presa de decisions sobre el seu tractament. Així, l’especialista en endocrinologia ofereix al pacient amb obesitat informació de les alternatives en el tractament (per exemple, l’opció de la cirurgia bariàtrica o l’opció d’un tractament més conservador), els beneficis i riscos de cada opció, i els possibles impactes en salut. També es reflexiona sobre els diferents aspectes relacionats amb els valors i preferències dels i les pacients i, d’aquesta manera, pacient i professional decideixen conjuntament quin abordatge és millor per a la persona. Aquest tombant d’any s’implementarà el projecte per a tots els i les pacients de la Unitat.

2.700 pacients de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat s’han hagut d’operar a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ja que era la millor estratègia terapèutica per perdre pes. Totes les operacions es fan per laparoscòpia, tècnica mínimament invasiva, i en moltes ocasions mitjançant el robot Da Vinci (l’Hospital Universitari Vall d’Hebron és el centre de l’Estat que més cirurgies bariàtriques robòtiques ha fet fins al moment). El 20% de les cirurgies són d’alta complexitat. Es tracta de cirurgies de revisió, és a dir, casos en què la primera cirurgia ha provocat complicacions i cal tornar a operar mitjançant una altra tècnica. “En moltes ocasions es tracta de pacients operats en altres hospitals i que quan cal fer la cirurgia de revisió es deriven a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ja que som centre de referència en cirurgia bariàtrica d’alta complexitat a Catalunya. Cada any impartim quatre cursos de formació en cirurgia bariàtrica per a professionals de Vall d’Hebron i d’altres centres”, explica el Dr. Ramon Vilallonga, de la Unitat de Cirurgia Endocrina, Metabòlica i Bariàtrica, que pertany al Servei de Cirurgia General. Un exemple de cirurgia bariàtrica de revisió és el cas en què el pacient pateix hipoglucèmia dies després de fer-li un bypass gàstric. Després que l’endocrinòleg estudiï el cas, la persona torna a entrar a quiròfan perquè se li reverteixi el bypass, se li reconstrueixi l’estructura original i finalment se li faci una reducció d’estómac mitjançant una gastrectomia vertical. També es tracta d’una cirurgia d’alta complexitat quan cal tractar un reflux després d’una gastrectomia vertical.

Quan el tractament que ha de rebre un pacient contempla la cirurgia, prèviament es fa un cribratge per part de professionals del Servei de Psiquiatria. Aquests psiquiatres determinen la capacitat de comprensió, adaptació i adherència al tractament pre i postquirúrgic del pacient, ja que “això permetrà que pugui entendre adequadament el procediment i les pautes que li hauran donat des de Nutrició i Endocrinologia i tingui una adherència al tractament correcta que garanteixi l’èxit del procediment”, explica la Dra. Sonsoles Cepeda, del Servei de Psiquiatria i membre de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat. Així, “el comitè valora també aspectes psicosocials de la persona per assegurar que té una estabilitat psicològica i social i descartar vulnerabilitats que interfereixin en el tractament”, detalla la Dra. Sonsoles Cepeda. Si la persona té una addicció, per exemple, els professionals de psiquiatria li oferiran el tractament adequat perquè pugui abandonar-la i això li permeti posteriorment rebre la cirurgia pertinent que valori el comitè. Cal destacar també que la Unitat es coordina amb els diferents dispositius de salut mental de Barcelona que tracten aquestes persones quan és necessari.

Un altre abordatge que duen a terme especialistes en psiquiatria és l’ús de la realitat virtual per ajudar les persones que han de rebre una cirurgia bariàtrica a millorar l’estil de vida, els hàbits d’alimentació i els hàbits d’exercici físic per tal que puguin arribar al dia de l’operació en les millors condicions possibles i havent ja perdut pes. Es tracta del projecte Sócrates, finançat dins del programa de la Unió Europea Horizon 2020 i liderat per l’empresa catalana Virtual Bodyworks, en col·laboració amb el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), IDC Herzliya (Israel) i la Universitat de Maastricht (Països Baixos). Actualment, el projecte es troba en fase d’estudi amb pacients de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Durant les sessions de realitat virtual, les persones es veuen a elles mateixes en forma d’avatar, amb l’objectiu de ser conscients de la seva situació, i fins i tot poden convertir-se en el seu propi terapeuta i mantenir un diàleg motivacional entre les dues parts. Així, a partir d’una guia desenvolupada pels investigadors, “els pacients mateixos són els que es donen els consells i recomanacions per reflexionar i arribar a aconseguir l’objectiu de canviar els seus hàbits de vida i baixar de pes”, afirma la Dra. Pilar Lusilla, del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora principal del projecte Sócrates del grup de recerca en Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR, que també destaca “l’aportació de la investigació en les noves tecnologies com la realitat virtual per ajudar els pacients a adquirir hàbits saludables”.

Un altre aspecte clau en l’abordatge de l’obesitat és l’educació nutricional. Marta Comas, nutricionista de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat, explica que l’objectiu és que els i les pacients “aprenguin a menjar més que no estiguin atrapats en una dieta, que és el que normalment han viscut. Es pot menjar de tot si es fa amb les mesures, quantitats i freqüència adequades”. Aquests especialistes duen a terme estudis de composició corporal, és a dir, de què està fet el cos de cada persona i amb quina proporció; i estudis de calorimetria indirecta, que és una anàlisi del consum del cos en repòs: quantes calories consumeix per fer les funcions bàsiques com el cervell, el cor, la respiració... D’aquesta manera es poden personalitzar les pautes d’alimentació per a cada pacient.