El catèter venós umbilical és un dispositiu que s’utilitza habitualment en els nounats prematurs durant les seves primeres hores de vida, ja que és un accés ràpid, fàcil i molt efectiu. Fins ara, el contacte pell amb pell, és a dir, col·locar el nadó despullat sobre el pit descobert d’un dels progenitors, amb aquest tipus de catèter no es realitzava com a pràctica habitual.

Recentment, la Societat Espanyola d’Infermeria Neonatal (SEEN) ha atorgat una beca per a la difusió d’un estudi dut a terme en el Servei de Neonatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron titulat “Percepcions i experiències dels progenitors de nounats prematurs portadors de catèter umbilical venós que han realitzat contacte pell amb pell”. L’objectiu de l’equip és fer difusió científica per poder estendre aquesta pràctica precoç a altres centres.

Els beneficis del pell amb pell són múltiples, com la regulació fisiològica, el reforç del sistema immunològic, el neurodesenvolupament o el vincle emocional, entre d'altres. A més, l'evidència descrita fins ara suggereix que com més aviat es dugui a terme aquest procediment, també anomenat “cangur”, i de la manera més continuada possible, millor serà el seu neurodesenvolupament. Tanmateix, molts progenitors poden percebre inseguretat en la pràctica, cosa que pot fer que es retardi la seva realització.

En una primera fase de la investigació, es va estudiar precisament la seguretat dels pacients portadors de catèter venós umbilical que realitzaven el contacte pell amb pell. I un cop garantida la seguretat, la segona fase es va centrar a conèixer la percepció de seguretat i les experiències dels progenitors.

En primer lloc, l’equip es va encarregar d’informar les famílies sobre el procediment, els beneficis i els riscos, perquè poguessin prendre la decisió disposant de tot el coneixement. En l’estudi han participat 190 pacients, dels quals el 74% va realitzar el contacte pell amb pell, sigui en decúbit pron o en decúbit lateral, abans de les 48 hores de vida portant catèter umbilical venós. Finalment, a través d’un qüestionari amb preguntes obertes i tancades, es van analitzar les experiències dels pacients que declaraven haver-se sentit segurs en el procediment i recomanaven la pràctica pell amb pell a altres famílies.

Vall d’Hebron es converteix en referent de l’ús d’aquesta pràctica, ja que es tracta del primer estudi publicat que fa referència al contacte pell amb pell en nounats amb catèter umbilical. “El catèter venós umbilical per a alguns professionals és fins ara una limitació. Si amb aquest estudi aconseguim mostrar que és segur tant per al pacient com per als progenitors, possiblement promourem aquest contacte pell amb pell precoç”, afirma Elena Carrillo, infermera assistencial del servei de Neonatologia de l’Hospital Vall d’Hebron i investigadora del grup d’Investigació Multidisciplinària d’Infermeria del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

La investigació ha estat duta a terme per un equip interdisciplinari de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, format per professionals assistencials del Servei de Neonatologia: Fátima Camba, Alicia Montaner, Laura Merayo, Elena Carrillo, Laura González, Isabel Ramos, Irene Puerta i conjuntament amb el suport metodològic de la infermera de gestió del coneixement Patricia Rubio, membre del Grup d’Investigació Multidisciplinar d’Infermeria (VHIR). La clau de l'èxit de l'estudi s'ha donat gràcies a la col·laboració multidisciplinària, que han procurat recollir el màxim de dades possibles i han treballat seguint la mateixa línia estratègica.