Qüestionar, analitzar i formar conclusions basades en l’evidència i el raonament és la base del pensament crític. D’aquesta forma, es consideren diverses perspectives, es reconeixen possibles biaixos i es prenen decisions informades. Es tracta d’un procés clau en múltiples aspectes de la vida i, en especial, és important en el cas de professionals sanitaris per millorar l’atenció dels i les pacients. Amb aquest objectiu, Vall d’Hebron ha liderat l'adaptació i validació d'un qüestionari per avaluar el pensament crític entre professionals que es dediquen a la fisioteràpia, aplicable en diferents entorns laborals. El projecte ha estat finançat pel Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i s'ha dut a terme en col·laboració amb els hospitals Clínic, de Bellvitge, de la Santa Creu i Sant Pau, del Mar i Germans Trias i Pujol, així com el grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Els resultats s’han publicat a la revista Clinical Rehabilitation.

El pensament crític permet analitzar de forma més reflexiva i rigorosa cada situació clínica. “Això es tradueix en una millor capacitat per adaptar els tractaments a les necessitats individuals de cada pacient, anticipar possibles riscos, valorar opcions terapèutiques basades en l’evidència científica i prendre decisions més segures i fonamentades. Al final, això millora la qualitat i seguretat de l’atenció fisioterapèutica”, assegura Beatriz Hernández Méndez, fisioterapeuta del Servei de Medicina Física i Rehabilitació de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, investigadora principal del grup de Recerca Multidisciplinari d’Infermeria del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i primera autora del treball.

Fins ara, els fisioterapeutes no disposaven d’eines validades per avaluar el pensament crític en la seva pràctica clínica. Per cobrir aquesta necessitat, l’equip de recerca ha adaptat un qüestionari dissenyat originalment per a la pràctica clínica infermera, per tal que reflecteixi el context clínic i la terminologia de la fisioteràpia.

En l’estudi, el qüestionari es va administrar a 235 fisioterapeutes, dels quals 108 el van tornar a completar dues setmanes després per comprovar l’estabilitat dels resultats. “Hem demostrat la seva validesa i fiabilitat en la professió de la fisioteràpia en general; no està limitat a una especialitat o entorn concret. Pot ser útil tant en l’atenció hospitalària com en centres de salut, clíniques privades, residències o qualsevol altre lloc on treballin fisioterapeutes”, explica Hernández. “Aquest qüestionari suposa un avenç per a la fisioteràpia a Espanya, en oferir per primera vegada una eina vàlida i fiable per mesurar una competència clau en la presa de decisions clíniques”, afegeix.

Un qüestionari per avaluar quatre dimensions del pensament crític

El qüestionari consta de 109 preguntes i el temps per completar-lo és de 15 minuts. Inclou preguntes agrupades en quatre dimensions que permeten mesurar de manera precisa diferents aspectes del pensament crític del fisioterapeuta:

• Característiques personals (actituds, creences i valors, que actuarien com a element activador de les habilitats de pensament)
• Habilitats intel·lectuals o cognitives (coneixements vinculats a la presa de decisions en el context de la professió)
• Habilitats interpersonals i d’autogestió (capacitats que afavoreixen la comunicació terapèutica)
• Habilitats tècniques (coneixement i experiència en els procediments específics de la professió)

Per exemple, es busca valorar l’aplicació dels coneixements derivats de l’evidència científica en la pràctica clínica, la realització d’una valoració sistemàtica i organitzada per identificar els dèficits, les limitacions en l’activitat, les restriccions en la participació i/o les barreres o facilitadors en l’entorn dels pacients, o la realització segura dels tractaments (incloent-hi dosis, precaucions, contraindicacions, etc.).

Un cop completat, s’obté una puntuació global i una altra d’específica per a cada dimensió, classificant el nivell de pensament crític en la pràctica clínica com a baix, moderat o alt.

El qüestionari es troba actualment disponible perquè qualsevol centre interessat el pugui utilitzar amb finalitats formatives o de recerca. L’objectiu final és que es faci servir com a eina d’autoavaluació o de formació contínua, idealment en moments de reflexió professional, per exemple, després de sessions de formació interna o com a part de processos de millora de la qualitat assistencial.