Vés al contingut
12/04/2023

La vacuna contra la COVID-19 genera cèl·lules immunitàries de memòria als pulmons que podrien contribuir a la protecció davant d’una nova infecció

Equip investigador que ha liderat l'estudi
Dr. Daan K.J. Pieren i Dra. Meritxell Genescà
Dr. Daan K.J. Pieren

12/04/2023

El treball de Vall d’Hebron ha demostrat que les persones vacunades amb Pfizer o Moderna tenen limfòcits T de memòria específics contra el SARS-CoV-2 al pulmó mesos després de la vacunació.

Determinar la duració de la resposta immunitària i entendre les diferències segons si és generada per una infecció natural per SARS-CoV-2 o per la vacunació serà clau per millorar les vacunes que existeixen actualment. En aquest sentit, el grup de Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha liderat un treball on s’ha demostrat la presència de cèl·lules immunitàries residents al pulmó de persones vacunades. Aquestes cèl·lules, tot i que en principi no poden evitar la infecció, contribueixen al control de la malaltia, ja que poden matar les cèl·lules infectades. L’estudi, publicat a Nature Communications, s’ha portat a terme en col·laboració amb el Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar i la Unitat de Virus Respiratoris del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

Un estudi publicat a la mateixa revista, Nature Communications, el 2021 pel mateix equip va identificar la presència de limfòcits T de memòria residents al pulmó en persones que havien passat la COVID-19. Aquestes cèl·lules immunitàries es troben a la capa més superficial de les vies respiratòries i són una de les primeres línies de defensa davant possibles futures infeccions per SARS-CoV-2. En aquesta ocasió, han estudiat la presència de cèl·lules immunitàries al pulmó també en persones vacunades amb Pfizer-BioNTech o Moderna (vacunes de mRNA). Fins ara, en el cas de la vacunació, els estudis internacionals s’han centrat en la resposta d’anticossos i de cèl·lules de memòria que circulen a la sang, però la que es produeix als pulmons és desconeguda.

Ara, els investigadors han comparat la resposta de cèl·lules T de memòria resident en mostres de pulmó de quatre grups de persones: no infectades i no vacunades, infectades sense vacunar, no infectades i vacunades amb dues dosis, i no infectades i vacunades amb tres dosis (l’última, recent). “Vam observar que els pulmons de les persones vacunades tenien cèl·lules T de memòria específiques contra el SARS-CoV-2 després de més de sis mesos de la segona dosi de la vacuna. Tanmateix, la resposta era menor que en pacients que s’havien recuperat de la COVID-19 i el seu perfil tenia menys sovint característiques de cèl·lules residents. Això indicaria que aquestes cèl·lules poden tenir menys capacitat d’oferir protecció de llarga durada i sobretot, de ser una primera línia de defensa”, explica el Dr. Daan K.J. Pieren, investigador del grup de Malalties Infeccioses del VHIR i primer autor del treball.

En relació amb l’administració de la tercera dosi, el treball va mostrar un increment en la resposta immunitària present en sang i en pulmó, però no es van veure diferències en els subtipus de cèl·lules presents al pulmó. “Les vacunes que s’han administrat fins ara generen una resposta que es reparteix de forma generalitzada per tot el nostre cos, però que no està dirigida a les vies respiratòries. En canvi, la infecció del tracte respiratori que succeeix davant la infecció natural amb el virus estimula a la nostra resposta immunitària a establir-se com a memòria resident de llarga durada en el teixit afectat”, afirma la Dra. Meritxell Genescà, investigadora principal del grup de Malalties Infeccioses del VHIR, que ha liderat l’estudi. “En qualsevol cas, encara que sigui una resposta limitada, són bones notícies que trobem cèl·lules de memòria establertes al pulmó en persones vacunades, perquè aquestes cèl·lules contribuiran a disminuir la gravetat de la malaltia”, destaca la Dra. Genescà.

Per tal de millorar l’eficàcia de futures vacunes, els investigadors proposen l’administració a través de vies diferents de la intramuscular, com ara la intranasal, ja que així podrien arribar directament a la zona afectada. De fet, en alguns països ja s’han aprovat vacunes de reforç que utilitzen aquestes vies. També recomanen dirigir els vaccins a diferents proteïnes del virus per aconseguir una resposta més completa i eficaç, pel fet que actualment les vacunes aprovades empren una sola proteïna del SARS-CoV-2 coneguda com a proteïna S o Spike per estimular el nostre sistema immunitari.

L’estudi es va portar a terme en mostres pulmonars de 30 persones obtingudes gràcies a biòpsies extretes per diverses causes, com ara la presència d’un tumor. Tot i ser una mostra petita, aporta informació valuosa per la dificultat que comporta l'obtenció i anàlisi d’aquest tipus de teixit al llarg de diferents moments de la pandèmia. 

En les persones que s’han recuperat d’una infecció, aquestes cèl·lules són més freqüents, estan millor posicionades a les primeres línies de defensa del teixit pulmonar i tenen un perfil que pot afavorir la limitació de la infecció.

Notícies relacionades

La nova pauta té la mateixa eficàcia que l’estàndard, però només una quarta part de la durada, el que redueix el percentatge d’abandonaments i efectes secundaris.

La iniciativa realitzada al consolat de Bolívia ha permès dur a terme 307 proves diagnòstiques de la malaltia de Chagas.

Es tracta d'un nou mètode diagnòstic dissenyat per ser utilitzat en regions endèmiques que combina una aplicació mòbil amb un microscopi robotitzat de baix cost.

Professionals relacionats

Meritxell Genesca Ferrer

Meritxell Genesca Ferrer

Investigador/a principal
Malalties infeccioses
Llegir més
María José Buzón Gómez

María José Buzón Gómez

Cap de grup
Malalties infeccioses
Llegir més
Joel Rosado Rodríguez

Joel Rosado Rodríguez

Investigador/a sènior
Cirurgia general
Llegir més
Tahir Rafi Khanum

Tahir Rafi Khanum

Personal de manteniment i serveis generals
Malalties infeccioses
Llegir més

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà.