Un estudi internacional massiu amb més d’un milió de casos publicat a Nature Genetics analitza el mapa genètic més complet de 14 dels trastorns psiquiàtrics més prevalents fins a la data. Un mapa que posa números a una realitat que els psiquiatres d’arreu del món fa temps que constaten a consulta: els trastorns psiquiàtrics estan profundament relacionats, no només en clínica sinó també en genètica, cosa que complica enormement el diagnòstic diferencial.

El treball agrupa els 14 trastorns en cinc famílies segons criteri genètic. Tots ells comparteixen, en major o menor mesura, marcadors genètics de risc, però ho fan més entre trastorns de dins el mateix grup. Així, per exemple, l’ansietat comparteix més marcadors amb els seus companys del quart grup (de desordres internalitzants), com la depressió i el trastorn d’estrès posttraumàtic, però també ho fa amb l’anorèxia nerviosa i el TOC del primer grup (de desordres compulsius). Es configura així una xarxa de relacions genètiques creuades entre trastorns, demostrant que és necessari fer un abordament transdiagnòstic per comprendre’ls i abordar-los millor.

L’estudi és un treball conjunt entre l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), l’Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Hospital de Sant Joan de Déu, l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, i la Fundació Privada Sant Pau, a més de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona. També han participat tres grups del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER-SAM, CIBER-ER i CIBER-OBN) i la Universitat de Santiago de Compostel·la.

“Aquest estudi representa un canvi de paradigma molt rellevant per a la psiquiatria ja que confirma amb dades massives que les fronteres diagnòstiques són molt més difuses del que indiquen els manuals clàssics. Hem demostrat que els trastorns no són compartiments estancs, sinó que existeixen gradients de risc genètic compartit entre patologies aparentment diferents”, explica el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del grup de recerca en Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR. “Aquesta evidència ens obliga a avançar cap a models dimensionals que reflecteixin millor la realitat biològica, permetent-nos deixar enrere els models diagnòstics tradicionals per centrar-nos en un abordament transdiagnòstic que tracti els mecanismes biològics comuns”.

En aquest estudi s’ha partit de l’anàlisi dels factors biològics i s’han comparat entre si, classificant-los en cinc grups per semblança genètica. D’aquesta manera, els trastorns associats als marcadors de risc han quedat agrupats en diferents famílies d’alt solapament genètic. Alguns trastorns molt relacionats són, per exemple, l’anorèxia nerviosa amb el TOC, el TDAH amb l’autisme, o la depressió amb el trastorn d’estrès posttraumàtic. La relació més evident s’ha vist entre l’esquizofrènia i el trastorn bipolar, que pràcticament es podria considerar que tenen genètiques bessones.

La genètica és només una peça del trencaclosques

Quan es parla de risc genètic compartit entre trastorns, és important no perdre de vista que la genètica no és l’única peça del trencaclosques. Tan sols explica un percentatge del risc a desenvolupar un trastorn psiquiàtric, variable en cada trastorn i cas particular.

Així, per exemple, el pes de la genètica en el TCA voreja el 45%: el 55% restant del risc a desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària és determinat per l’entorn i, sovint, tot i el risc genètic, es necessita un detonant ambiental per desencadenar la malaltia. En altres trastorns, la genètica té més influència (com en l’esquizofrènia o el trastorn bipolar) o menys (com en trastorns d’ansietat). Els factors ambientals, les vivències personals i l’entorn social juguen un paper decisiu en si aquesta predisposició acaba manifestant-se o no.

“La genètica ens ajuda a entendre la vulnerabilitat, però no determina un destí inevitable. El valor d’aquests resultats és que ens permetran identificar dianes biològiques comunes i, potencialment, desenvolupar tractaments que puguin beneficiar diferents trastorns amb una mateixa base molecular”, destaca la Dra. Marta Ribasés, investigadora principal del grup de recerca en Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR.

15 anys de projecte internacional que encara continuen

Aquesta fita en el camp de la psiquiatria arriba després de 15 anys de recol·lecció i anàlisi de dades per part del Psychiatric Genomics Consortium, un consorci internacional amb més de 800 investigadors implicats, d’arreu del món, que pretenen descriure l’arquitectura genètica dels desordres psiquiàtrics per poder aplicar la informació de forma pràctica.

“Estem davant d’un canvi de paradigma. Integrar la genètica amb dades clíniques i ambientals ens acosta a una psiquiatria de precisió, on el tractament no es basi només en l’etiqueta diagnòstica sinó en el perfil biològic i clínic de cada persona”, conclou la Dra. Ribasés.