Un dels principals problemes que ha d'afrontar la nanomedicina és la millora dels sistemes de transport i alliberament de fàrmacs en els llocs d'actuació adients. I en concret, portar els àcids nuclèics a les cèl.lules diana. L'equip que lidera el Dr. Simó Schwartz Jr, director del http://www.cibbim.eu/" CIBBIM-Nanomedicina ha aconseguit crear una micel.la formada per una combinació de polímers i gelatina que permet transportar amb efectivitat grans quantitats tant d'àcids nucleics com de fàrmacs en el seu interior. El sistema, a més a més, porta a la periferia una sèrie de grups carboxílics que permeten ancorar d'una manera molt fàcil qualsevol tipus de molècula directora com per exemple un pèptid o anticòs. El treball, que ha permés l'obtenció d'una patent, ha estat publicat al https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1385894717322374 Chemical Engineering Journal (D1).Aquesta micel.la ha aconseguit superar dos grans problemes. Per una banda, permet reduir molt la toxicitat del conjunt del sistema. "La majoria de sistemes de transport d'àcids nucleics són tòxics per l'organisme i amb aquesta micel.la que combina polímers i gelatina aconseguim que aquesta toxicitat pràcticament desapareixi", explica el Dr. Schwartz Jr, cap del grup CIBBIM-Nanomedicina. Direccionament i Alliberament Farmacològic del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).Per l'altra banda, "hem aconseguit un nanosistema que fa que les micel.les puguin tenir una càrrega eléctrica global modulable, el que facilita càrregues neutrals mentre viatgen en sang", afegeix. I és que un altre problema important que tenen els sistemes de transport és el recobriment de proteïnes que van agafant un cop entren al torrent circulatori. La majoria de nanoconjugats tenen una càrrega global concreta que pot ser positiva o negativa. Les càrregues positives interaccionen amb les membranes cel.lulars, i acaben sent molt tòxiques. En canvi, si són negatives, és molt difícil que puguin encapsular àcids nucleics, que són negatius, i atrauen moltíssim la majoria de proteïnes sanguínies que poden canviar les seves propietats en excés."En combinar la gelatina, que és una substància positiva, amb un conjunt de polímers i uns carboxílics, que són negatius, aconseguim tenir una part de la micel.la positiva que carrega l'àcid nucleic i un conjunt de càrregues generals negatives que permeten modul.lar i neutralitzar aquesta positivitat", comenta. Per tant, la seva biodistribució no es veu tant alterada ni es perden qualitats de gran valor com el tamany petit, que fa que es pugui filtrar cap als tumors o el fet de poder colocar-li a la part exterior un pèptid director que li permet interaccionar directament amb determinades cèl.lules dianes.D'altra banda s'ha comprovat que les micel.les que hem creat tenen unes característiques que faciliten una internalització més rápida i eficient per part de les cèl.lules tumorals. La quantitat de fàrmacs i àcids nucleics que arriben a les cèl.lules tumorals amb aquest sistema és molt més alt.Aquesta micel.la ha estat testada amb el fàrmac cetuximab, però en aquests moments el grup http://bit.ly/2rSQb9v CIBBIM-Nanomedicina. Direccionament i Alliberament Farmacològic té diferents projectes en marxa per estudiar l'eficàcia terapèutica d'aquest sistema de transport amb diferents fàrmacs, àcids nucleics i proteïnes per cirrosis, VIH, càncers de mama, colorectal i pàncrees, i malalties minoritàries com la malaltia de Fabry i la Pycnodysostosi (una malaltia produïda per la absència de catepsina K lisosomal).Cal destacar també que la majoria d'elements que s'han utilitzant per produir les micel.les tenen un cost molt baix i són fàcilment escalables, el que abarateix enormement els costos de producció. A més a més, "el sistema està basat en polímers i compostos ja aprovats per usos mèdics per la FDA el que fa molt més fàcil la seva translació tant a la indústria com a la clínica", conclou el Dr. Simó Schwartz Jr.