Zogenix, una companyia farmacèutica americana que desenvolupa teràpies per a malalties minoritàries, ha completat l'adquisició de Modis Therapeutics, Inc. companyia biofarmacèutica centrada en el desenvolupament de nous tractaments per a malalties genètiques minoritàries. El principal producte de Modis és MT1621, una teràpia combinada de desoxinucleòsids, en fase avançada de desenvolupament per al tractament de la deficiència de timidina quinasa 2 (TK2d). Aquesta teràpia va ser desenvolupada pel Dr. Ramon Martí, cap del grup de recerca en Patologia Neuromuscular i Mitocondrial de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) juntament amb el Dr. Michio Hirano, de la Universitat de Columbia, i l'any 2016 va ser llicenciada a l'empresa Modis Therapeutics, creada específicament per a desenvolupar-la. Ara, Zogenix, s'encarregarà de portar als pacients aquesta teràpia.La timidina quinasa 2 (TK2) és una proteïna clau en el manteniment de l'ADN mitocondrial. Els mitocondris són responsables de proveir d'energia a les cèl.lules. Quan hi ha un dèficit de TK2 es produeix una quantitat insuficient de les molècules necessàries per a la síntesi de l'ADN mitocondrial, la qual cosa dóna lloc a la malaltia.La deficiència de timidina quinasa 2 (TK2d) afecta predominantment a nens, i no hi ha tractaments aprovats actualment. En la seva forma més greu, el dèficit de TK2 fa que els nens comencin a manifestar els símptomes durant el primer o segon any de vida, sobretot debilitat muscular que va progressant de manera contínua provocant que es perdin les habilitats motores. A mesura que la malaltia s'agreuja, arriba a afectar capacitats vitals com la deglució o la musculatura respiratòria, provocant insuficiència respiratòria que és la principal causa de mortalitat en aquests pacients durant la infància. El pronòstic és molt greu en aquests casos, amb una supervivència de menys d'un 25% tres anys després del diagnòstic. Les formes menys greus també provoquen mortalitat prematura en la majoria dels casos.MT1621 és una teràpia combinada de desoxinucleòsids en fase d'investigació l'objectiu de la qual és compensar el dèficit bioquímic subjacent de la deficiència de TK2. S'ha vist que aquesta teràpia és capaç de millorar la funció cel.lular i perllongar la vida en models preclínics de TK2d. Les dades dels estudis clínics inicials indiquen que aquest tractament pot alterar significativament el curs de la malaltia. Recentment, la revista https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/ana.25506 Annals of Neurology va publicar un estudi coordinat per Ramon Martí i Michio Hirano que demostrava que l'administració oral (sota un programa d'ús compassiu) dels nucleòsids timidina i desoxicitidina a 16 pacients amb deficiència de TK2, produïa millores clares tant en les funcions motores com en la supervivència, en comparació amb les observacions de l'evolució de la malaltia en l'històric de pacients sense tractament. Tres dels vuit pacients que estaven incapacitats per caminar a l'inici de l'estudi van poder tornar a caminar durant la teràpia, quatre dels cinc pacients que requerien nutrició entèrica van poder interrompre l'ús del tub d'alimentació, dels nou pacients que necessitaven ventilació mecànica, 3 van reduir el temps necessari de suport ventilatori i un altre pacient se li va poder retirar la traqueostomia i ara és capaç de respirar de forma independent. Finalment, els cinc pacients d'aquesta cohort que presenten la forma més greu de la malaltia havien millorat clarament i sobreviscut entre quatre i sis anys sota tractament. Avui tots ells viuen amb una bona qualitat de vida, mentre que l'històric de pacients sense tractament indica que no arriba al 25% els que sobreviuen més de tres anys després del diagnòstic.En aquest sentit, Modis Therapeutics ha posat en marxa un estudi prospectiu obert, en fase 2, sobre la seguretat i eficàcia de MT1621 en pacients amb deficiència de TK2 que prèviament havien participat en l'estudi retrospectiu MT-1621-101. Actualment està en fase de reclutament dels 40 participants necessaris. La Dra. Francina Munell, investigadora principal del grup de Neurologia Pediàtrica del VHIR, hi participa com a investigadora principal. Vall d'Hebron té previst incloure-hi dos pacients.Amb les designacions de teràpia innovadora i PRIME ja rebudes, MT1621 pot ser elegible per a una ruta reguladora accelerada tant en els EUA com a Europa.