El 21 de setembre tindrà lloc la "http://www.nickspa.com/pagina/cursa/cursa" V Cursa Nick Sports d’Horta, dedicada en aquesta edició a la recerca en càncer hepàtic al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). La seva promotora, Maria José Moscoso, ens explica com ha passat aquests últims 8 mesos després de ser trasplantada de fetge al Vall d’Hebron i quines són les principals novetats de la cursa. Com vas rebre la trucada de l’hospital?Com en una pel·lícula... Quan em van dir que tenien un fetge per a mi, em vaig quedar bloquejada. Era la trucada que esperava amb ganes des de feia mesos, però quan la vaig rebre, em vaig quedar parada, freda. No em va donar temps a pensar gaire, de seguida em vaig dutxar, vaig agafar quatre coses i em vaig anar directa cap al Vall d’Hebron. Allà em van fer diverses proves i el 5 d’octubre em van operar. Tot va ser molt ràpid. Què recordes d’aquells dies?Va ser una experiència molt mental, de sensacions estranyes. A la UCI no m’adonava del que em feia mal, al pujar a planta vaig començar a tenir molèsties i després, a sentir un gran mal a l’esquena. Però a banda del dolor, em sentia perduda, no sabia on estava el meu cos i la medicació de rebuig em posava molt nerviosa, em pujava les pulsacions i em produïa tremolor. Al principi notava coses rares.I quan vas deixar de tenir aquelles sensacions?Quan vaig decidir canviar la història i deixar de lluitar per començar a acceptar el meu nou fetge. El moment més bonic que recordo va ser quan als pocs dies de l’operació, el doctor em va enviar a fer-me una ecografia. Vaig baixar plorant, perquè sabia que aquella prova era clau per saber que tot anava bé. El doctor em va tocar l’espatlla i em va explicar en directe, veient l’ecografia, com funcionava l’òrgan. Per a mi va ser com si m’hagués abraçat. En aquell moment em va donar la seguretat que necessitava i em vaig quedar impressionada al veure que s’havia produït el miracle.Han passat més de 8 mesos des d’aleshores. ¿Ara com estàs?Ara estic bé, però he passat moments durs, tant a nivell físic com psicològic. L’òrgan funciona perfectament i l’únic que em falla és el conducte biliar. Porto des de fa uns mesos un catèter que em molesta una mica a l’hora de fer esport, i dintre d’uns dies em posaran una pròtesi que espero que funcioni. A banda d’això, porto una vida normal i la gent que em coneix, però que no sabia que m’havien operat, no es creu que hagi passat per un trasplantament.El 21 de setembre vols que tothom corri per la recerca en el trasplantament hepàtic. Per què?Sento que he d’ajudar a totes les persones que han estat al meu costat, que han estat moltes, i d’ajudar a la sanitat pública. Sé que és una operació caríssima i em sento amb el deure de compensar d’alguna manera tot allò que els metges han fet per tal que jo estigui viva i bé. Quan et passa alguna cosa així veus un món que no coneixies abans i te n’adones que hi ha persones que estan en una situació pitjor. Els beneficis d’aquest any aniran destinats al VHIR amb l’objectiu que la recerca en el trasplantament hepàtic ajudi en la millora dels tractaments i en la qualitat de vida dels pacients. Quines novetats té aquesta edició?Paral·lelament a la cursa de 5km, farem una cursa especial gratuïta dedicada a joves, nens i nenes amb síndrome de Down o amb alguna altra discapacitat, i a menors de 10 anys. S’incorporaran a la cursa quan quedi un quilòmetre i mig. L’any passat vau recaptar prop de 5.000 euros. Una gran aportació per a la recerca en trasplantaments d’òrgans al Vall d’Hebron. Sí, i esperem recaptar-ne més aquest any!