L’objectiu de la reunió, que va tenir lloc en el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) divendres 14 de setembre, va ser compartir coneixements i determinar les bases pel futur de la investigació i l’assistència en esclerosi múltiple (EM). La genètica, la immunologia, el diagnòstic i les teràpies van ser alguns dels aspectes tractats en les ponències que varen reunir 40 experts en aquesta malaltia.El Dr. José Navas, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el Dr. Xavier Montalban, cap del Servei de Neurologia/Neuroimmunologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, cap del grup de recerca de neuroimmunologia clínica del VHIR i director del Cemcat, van ser els encarregats d’obrir la jornada, on també va ser present el director del VHIR, el Dr. Joan Comella. Alastair Compston, professor i cap del Departament de Neurociències Clíniques de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), va moderà la primera part de la jornada, la qual va començar amb el Dr. Jerry Wolinsky, professor de Neurologia del Health Science Center a la Universitat de Texas (Estats Units). Wolinsky es va centrar en repassar els objectius aconseguits en investigació durant els darrers quaranta anys. En els setanta l’atenció al pacient i el diagnòstic de l’EM era molt complexa ja que no existien tractaments eficaços ni mètodes diagnòstics de suport al neuròleg. Com a dada rellevant de la dècada dels setanta va mencionar la irrupció de la ressonància magnètica la qual va permetre millorar el diagnòstic. El Dr. Wolinsky també va parlar dels anys vuitanta i va destacar l’avanç en els criteris diagnòstics. En els noranta, neix la teràpia amb interferon, la qual va implicar un pas substancial en contenir els efectes de la malaltia. Finalment, el Dr. Wolinsky va recordar la importància dels factors mediambientals en la prevalença de l’esclerosi múltiple, que és superior en l’hemisferi nord i entre les dones.Seguidament, el professor Jorge Oksenberg de la Universitat de Califòrnia a San Francisco (Estats Units) es va centrar en els aspectes genètics de l’esclerosi múltiple. Oksenberg va destacar que s’han tingut que esperar quaranta anys per poder arribar a completar un estudi genòmic complert dels pacients amb EM i els seus trets diferencials en comparació amb els individus sense la malaltia. Una fita resultat d’un estudi internacional amb la participació de 10.000 pacients. Oksenberg va posar èmfasi de que es podia establir el nivell de risc genètic de cada persona. D’aquesta manera, un individu amb antecedents familiars a Europa del Nord té un risc genètic de entre un 0,1 i un 0,2%, en canvi un subjecte amb un familiar amb esclerosi múltiple incrementa el seu risc de forma rellevant.El professor Reinhard Hohlfeld del Max Planck Institute de la Universitat Ludwig Maximilians de Munich (Alemanya) va aprofundir en les trobades fins el moment i en el futur de la investigació en la immunologia de l’esclerosi múltiple, la qual es fonamenta en estudis d’immunologia humana, neuropatològics i en el model animal de l’EM, l’encefalomielitis autoimmune experimental. Hohlfeld va apuntar a possibles mecanismes pels quals el tabac podria veuràs implicat en un augment del risc d’esclerosi múltiple.Per la seva banda, el professor Fred Lublin de l’Hospital Monte Sinaí de Nova York (Estats Units) va abordar les controvèrsies sobre la definició de les formes clíniques de l’esclerosi múltiple (brots o progressives) i va proposar nous criteris per classificar-les.El professor Giancarlo Comi de l’Hospital San Raffaele de Milà (Itàlia) va ser l’encarregat de moderar la segona part de la sessió. El diagnòstic va ser el tema central de la primera ponència de la tarda, a càrrec del professor Chris Polman, de la Free University de Amsterdam, Holanda. Polman va insistir en la importància de la ressonància magnètica i va focalitzar el seu discurs en la definició dels criteris diagnòstics, que en el futur podrien incorporar aspectes com les lesions a l’escorça cerebral i els marcadors sanguinis o del líquid cefaloraquidi. També va explicar que han llançat des de la Free University d’Amsterdam l’aplicació gratuïta per smartphones ‘MS Diagnosis’ que permet, entre d’altres coses, aplicar els criteris diagnòstics de l’esclerosi múltiple.A continuació, el professor Ludwig Kappos del Departament de Neurologia i Biomedicina de l’Hospital Universitari de Basilea (Suïssa) va analitzar les teràpies existents, i la seva adaptació a les característiques de cada pacient. Kappos va presentar els nous fàrmacs orals i anticossos monoclonals. També va insistir en les teràpies per les formes progressives de la malaltia les quals encara tenen camí per avançar.Per concloure la jornada científica, el professor Michael Clanet, del Centre Hospitalari Universitari de Toulouse (França) i president d’ECTRIMS (European Committee for Treatment and Research in Multiple Sclerosis), va parlar dels distints models d’organització pel que fa a l’atenció de persones amb esclerosi múltiple i va destacar les diferències del cost d’aquesta atenció entre els distints països europeus, subratllant la variació entre els components d’aquest cost (directes mèdics, indirectes socials i intangibles).