Vés al contingut

HOSPITAL

10/06/2022

S’identifica un biomarcador que prediu l’afectació a llarg termini dels pacients amb esclerosi múltiple progressiva

Dr.Comabella_Neurofilaments_esclerosi_multiple

10/06/2022

L’estudi realitzat a Vall d’Hebron indica que tenir nivells alts de les cadenes lleugeres de neurofilaments es tradueix, passats els anys, en un nivell de discapacitat més gran .

“La relació entre els nivells de sNfL i el progrés de la malaltia es fa més clara com més temps passa”

Un estudi realitzat pel Grup de Recerca en Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) ha identificat la concentració de cadenes lleugeres de neurofilaments en sèrum (sNfL) com un biomarcador que prediu l’afectació a llarg termini dels pacients amb esclerosi múltiple progressiva. L’estudi constata que els pacients amb nivells de més de 10,2 picograms per mil·lilitre (pg/ml) presenten un grau de discapacitat més alt al cap d’una dècada que els que presenten un nivell inferior. 

El sNfL ja s’utilitzava com a biomarcador per preveure els brots a les persones amb esclerosi múltiple recurrent-remitent, però es desconeixia la seva utilitat en els pacients amb la variant progressiva. Les primeres investigacions en aquesta línia havien donat negatiu perquè ho havien estudiat a curt i mitjà termini. L’estudi publicat el Journal of Neurology, Neurosurgery, and Psychiatry (ha analitzat l’evolució dels pacients durant més de 14 anys. “La relació entre els nivells de sNfL i el progrés de la malaltia es fa més clara com més temps passa”, explica el Dr. Manuel Comabella, del Servei de Neuroimmunologia Clínica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, investigador principal del grup de Neuroimmunologia Clínica del VHIR i cap de laboratori del Cemcat El Cemcat és un servei de referència estatal per al procés assistencial en esclerosi múltiple.

Per fer l’estudi, es va fer un seguiment de 51 pacients que havien participat en un assaig clínic del 1998 al 2001 i que se’ls hi havien fet controls periòdics. Per conèixer l’afectació dels pacients es va utilitzar l’escala ampliada d'estat de discapacitat de Kurtzke (EDDS) i els nivells de sNfL es van mesurar amb un analitzador d’última generació tipus Simoa. 

Una fotografia a temps real del dany del sistema nerviós central

L’estudi va demostrar que, a part de la constant superior a 10,2, qualsevol canvi en el nivell de sNfL predeia una major afectació del pacient a llarg termini. De fet, si es feia una anàlisi de l’evolució temporal del sNfL, aquesta corresponia significativament amb l’escala EDDS. “Això ens indica que el neurofilament fa una fotografia a temps real del dany present al sistema nerviós central del pacient i d’aquesta forma es pot deduir la seva evolució”, explica el Dr. Xavier Montalban, cap del Servei de Neuroimmunologia Clínica de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, cap del grup de recerca en Neuroimmunologia Clínica del VHIR i director del Cemcat.

L’esclerosi múltiple és una malaltia autoimmune que afecta el cervell i el sistema nerviós central. A Espanya hi ha entre 80 i 100 persones amb esclerosi per cada 100.000 habitants, cosa que significa que hi ha uns 55.000 pacients. Entre un 10 i un 15% d’aquests pateixen la variant primària progressiva en la qual l’aparició dels símptomes té lloc de manera lineal i irreversible. Per altra banda, els pacients amb el tipus recurrent-remitent experimenten brots que apareixen durant un període de temps i després milloren parcialment o totalment. Alguns pacients del tipus recurrent-remitent evolucionen cap a una variant mixta anomenada secundària progressiva que es caracteritza per un empitjorament neurològic progressiu, relacionat o no amb els brots.

Actualment, l’estudi dels nivells de sNfL serveixen per avisar dels pacients amb el tipus recurrent de la proximitat d’un nou brot, amb el nou estudi s’espera que també pugui identificar als pacients amb esclerosi progressiva amb pitjor pronòstic perquè els seus metges puguin començar tractaments preventius al més aviat possible. 

Notícies relacionades

La investigació dirigida per Vall d’Hebron és un pas endavant en la cerca de tractaments específics i efectius per a la malaltia.

La recerca buscarà identificar quins pacients amb síndrome radiològica aïllada són més propensos a desenvolupar la malaltia

Entre els 108 científics de l’Estat reconeguts a la llista de 2021 de Web of Science Group, destaquen dos de Vall d'Hebron Recerca: la Dra. Maria Buti i el Dr. Xavier Montalban.

Professionals relacionats

José Ant. Graells Salvador

José Ant. Graells Salvador

Administració i gerència
Neuroimmunologia clínica
Llegir més
Sunny Malhotra Sareen

Sunny Malhotra Sareen

Investigador postdoctoral
Neuroimmunologia clínica
Llegir més
Pere Carbonell i Mirabent

Pere Carbonell i Mirabent

Llegir més
Samuel Sánchez Pous

Samuel Sánchez Pous

Neuroimmunologia clínica
Llegir més

Subscriu-te als nostres butlletíns i forma part de la vida del Campus

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà.