13/11/2024 Un projecte de Vall d’Hebron seleccionat a la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut Equip del projecte seleccionat a la convocatòria CaixaResearch d'Investigació en Salut. Marc Ribó, Fernanda Andrade i Laura Ludovica Gramegna amb el president del Comitè Científic de la Fundació ”la Caixa”, Javier Solana, i el director de l'Àrea de Relacions amb Institucions de Recerca i Salut de la Fundació ”la Caixa”, Ignasi López. Premiats a la Convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut 2024. < > 13/11/2024 El treball busca una nova estratègia terapèutica més efectiva per tractar les malformacions arteriovenoses cerebrals, una de les causes principals d’ictus en infants i joves. La Fundació ”la Caixa” ha seleccionat 29 nous projectes de recerca biomèdica d’excel·lència amb gran impacte social dins de la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut 2024, dotada amb 25,7 milions d’euros. Entre els guardonats enguany hi ha un projecte coordinat pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). El projecte liderat pel Dr. Marc Ribó, neuròleg de la Unitat d'Ictus de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigador principal del grup de Recerca en Ictus del VHIR, ha rebut 998.684,72€. Es durà a terme en col·laboració amb el Dr. Alejandro Tomasello, del mateix equip, i la Dra. Laura Ludovica Gramegna, del grup de Neuroimmunologia Clínica del VHIR, en consorci amb el Dr. Víctor F. Puntes, cap del grup de Nanopartícules Farmacocinètiques del VHIR i investigador de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), la Dra. Fernanda da Silva Andrade, investigadora principal del grup de Bioquímica Clínica, Vehiculització de Fàrmacs i Teràpia del VHIR i del CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), i per la Dra. Susana Amézqueta, investigadora de la Universitat de Barcelona. Una nova estratègia terapèutica més efectiva per tractar les malformacions arteriovenoses cerebrals Les malformacions arteriovenoses cerebrals són una de les causes principals d’accident cerebrovascular hemorràgic en infants i joves, cosa que comporta una elevada mortalitat i discapacitat. Els tractaments disponibles se centren a intentar tancar els vasos anòmals col·locant-hi una mena de «pega» (líquid embòlic). No obstant això, s’ha descobert recentment que determinats oncogens —gens implicats en la proliferació de cèl·lules tumorals— de les cèl·lules endotelials que entapissen aquests vasos sanguinis anòmals estan mutats. Per això, els investigadors del present projecte volen incorporar al líquid embòlic, mitjançant nanotecnologia, inhibidors específics dels oncogens que indueixin la mort d’aquests vasos sanguinis anòmals sense danyar els teixits sans. Integrar aquests inhibidors específics d’oncogens en el líquid embòlic podria reduir els efectes secundaris perjudicials d’aquests medicaments, com ara la immunosupressió i la hiperlipidèmia, a més de reduir la quantitat de líquid embòlic necessària. L’objectiu del projecte és, per tant, utilitzar les mutacions oncogèniques presents en les malformacions arteriovenoses cerebrals com a diana per a una nova teràpia que suposaria una opció terapèutica més efectiva i menys invasiva i, a més, seria fàcilment adaptable a altres malformacions vasculars sistèmiques. Twitter LinkedIn Facebook Whatsapp