La Jornada del primer any d'Innòbics que s'ha celebrat avui a l'Auditori Axa de Barcelona, ha repassat l'activitat de la comunitat d'innovació oberta que ja compta amb 1.400 professionals de l'ICS inscrits i més de 150 idees per millorar l'atenció a la ciutadania. "En un any, hem creat un ecosistema innovador, amb una participació notable i l'aprovació de cinc projectes que es desenvoluparan en els propers mesos", ha comentat David Elvira, president de l'Institut Català de la Salut (ICS). També ha anunciat que el model s'obrirà més enllà de la institució i la intenció és que, de cara a l'any vinent, la ciutadania i altres agents de salut també hi puguin accedir. De les més de 150 d'idees i cinc d'elles ja s'han consolidat com a projectes a desenvolupar. D'aquests cinc, tres pertanyen a Vall d'Hebron i en concret, el projecte de Telecremats s'ha presentat públicament avui durant la Jornada. Respecte als altres dos, el projecte 'INDI: Un model per atendre la depressió major des de l'atenció primària' està gestionat per la Gerència Territorial Camp de Tarragona i elprojecte 'Telemedicina', per la Gerència Territorial Catalunya Central.Projectes liderats per Vall d'Hebron són:Telecremats: Atenció telemàtica de grans cremats L'atenció superespecialitzada en el camp de les cremades afavoreix una assistència de gran qualitat centrada en el malalt però a la vegada comporta una reducció en l'accessibilitat de la ciutadania a aquests recursos per motius geogràfics. La creació de la plataforma de teleassistència Telecremats liderada per Joan Pere Barret, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH), fomenta l'accessibilitat a l'atenció especialitzada amb alta qualitat i eficiència a distància per atendre pacients amb cremades d'alta complexitat. Una prova pilot realitzada amb l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa ha permès validar l'efectivitat de l'atenció telemàtica ja que en més de la meitat dels casos no va ser necessària la derivació a Vall d'Hebron. Amb aquesta prova pilot en marxa, l'impuls del model d'Innòbics permetrà que la resta de centres de l'ICS també es puguin connectar amb la Unitat de Cremats de Vall d'Hebron. Els grans objectius que persegueix aquest projecte, segons el seu impulsor, el Dr. Joan Pere Barret, són: "la millora de la qualitat de l'atenció en el tractament de les cremades i oferir una medicina més humanitzada i propera". Gràcies a la plataforma Telecremats disminueixen gairebé en un 60% els trasllats i les estades hospitalàries a la Unitat de Cremats de Vall d'Hebron promovent que els pacients es quedin ingressats als centres hospitalaris més propers al seu domicili.L'extensió de l'expertesa de la medicina especialitzada a tot el territori requerirà el desenvolupament d'un nou programari de teleassistència. Pel Dr. Barret, "aquesta implantació canviarà el paradigma actual del tractament dels malalts cremats amb una migració de la medicina tradicional (el malalt va al metge especialista) a una medicina moderna basada en les tecnologies de la informació en la que el professional especialista acudeix allà on el malalt el requereix".La implantació del programa de Telecremats també inclou la formació per als professionals d'urgències de tots els centres i la creació de protocols d'actuació específics. El projecte NIDCAPEl projecte d'atenció neonatal individualitzada, centrada en l'infant i en la inclusió de la família (NIDCAP) -impulsat per Josep Perapoch López, cap de Secció de Neonatologia del Servei de Pediatria de l'àrea Maternoinfantil de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron- inclou la formació i la capacitació de la infermeria i de la família perquè aquesta darrera assumeixi certes funcions de cures del nounat millora els resultats de l'infant, amb una disminució de les seqüeles i una major qualitat de vida.Després d'una fase pilot inicial a Vall d'Hebron el model s'estendrà a la resta d'hospitals de l'ICS.Amb aquest projecte s'introduirà el nou paradigma de desenvolupament global i futur de l'individu, més enllà del model clàssic de curació de la malaltia i les seves complicacions. Aplicació d'un algoritme informàtic per a la detecció precoç de les immunodeficiències primàries a l'atenció primària Les immunodeficiències primàries (IDP) són malalties genètiques que afecten a Catalunya entre 3.700 i 6.200 persones. Causen processos infecciosos greus especialment en els casos que no estaven detectats. El projecte 'Aplicació d'un algoritme informàtic per a la detecció precoç de les immunodeficiències primàries a l'atenció primària' -de Pere Soler Palacín, metge adjunt del Servei de Pediatria de l'àrea Maternoinfantil de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron- proposa incloure un procediment informàtic basat en un algoritme diagnòstic que assenyala a les històries clíniques els casos d'IDP, a partir d'una sèrie de senyals d'alarma. L'ús de l'algoritme detectarà els signes d'alarma, codificats al sistema pels professionals d'atenció primària que atenen el pacient, per identificar els possibles casos d'IDP, i permetrà fer la profilaxi de complicacions i el seguiment adequat. Tot plegat ha demostrat millors resultats en la qualitat de vida del pacient i el cost de l'atenció. Aquest model afavorirà una millor coordinació entre els professionals de l'atenció primària i la unitat d'expertesa clínica del Servei de Pediatria de Vall d'Hebron. La fase pilot es desenvoluparà en els centres del Servei d'Atenció Primària Muntanya de l'àmbit d'Atenció Primària de Barcelona Ciutat.