La revista The Lancet ha publicat aquesta setmana els resultats d’un estudi que demostra que el 40% de pacients infectats per verola del mico pateix complicacions que demanden tractament mèdic. Es tracta d’un treball on han participat els grups de recerca en Malalties Infeccioses i Microbiologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i els Serveis de Malalties Infeccioses i Microbiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, juntament amb l’Hospital Universitari Germans Trias, la Fundació Lluita contra les infeccions i l’Hospital Universitario 12 de Octubre.

Al treball es van analitzar les lesions de 181 pacients de Barcelona i Madrid amb diagnòstic per verola del mico. Tots ells tenien lesions a la pell, 141 dels quals (78%) tenien lesions a la regió anogenital i 78 (43%) a la regió de la boca. La mitjana d’edat de les persones afectades era de 37 anys, 175 d’ells eren homes i 166 s’identificaven com a homes que tenen sexe amb homes. La durada mitjana del període d’incubació de la malaltia era de 7 dies.

D’entre els pacients, 70 (un 39%) tenien complicacions que van requerir tractament mèdic, habitualment per reduir el dolor. Els pacients que van rebre tractament va ser a causa de les següents complicacions: proctitis (45 pacients, un 25%), amigdalitis (19, un 10%), edema del penis (15, un 8%), abscessos (6, un 3%) i exantema (8, un 4%). A més, tres pacients van ser ingressats a l’hospital. La mida gran de la mostra així com l’anàlisi sistemàtic de les lesions va permetre observar complicacions no reportades prèviament.

Per altra banda, la publicació descriu que el contacte directe de la pell seria la via de transmissió més freqüent en aquest brot del virus, i no tant la via respiratòria. De fet, la càrrega viral és més elevada en les lesions cutànies i no tant en les mostres obtingudes de la faringe dels pacients. Aquest fet comporta implicacions de cara a l’abordatge de la malaltia i el replantejament de la necessitat d’aïllar els individus contagiats per evitar la propagació de la malaltia.

Els autors del treball afirmen, en base als resultats, que la presència de manifestacions atípiques en molts pacients implica la necessitat de que els professionals sanitaris tinguin un alt índex de sospita de la malaltia, especialment en individus amb exposició potencial o que visquin en àrees amb alta transmissió de la infecció. A més, en base el curt període d’incubació, recomanen la vacunació prèvia a l’exposició dels grups d’alt risc, que pot ser més eficaç que la vacunació posterior a l’exposició.