Un estudi fet per investigadors de l'Institut de Recerca de la Vall d’Hebron (VHIR) i el Servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron (HUVH) confirma la relació del gen LPHN3 (Latrofilina 3) amb el TDAH que combina dèficit d'atenció amb hiperactivitat, el subtipus més freqüent d'aquest trastorn. La investigació evidencia, per tant, la vinculació d'aquesta variant genètica amb la persistència de la malaltia en els adults. Els resultats de l’estudi, publicat a la revista Genes, Brain and Behavior, mostren que la genètica té un paper essencial com a substrat en el desenvolupament del TDAH i corroboren l’existència de bases genètiques comunes entre el TDAH en infants i el TDAH en l’etapa adulta.

La influència genètica sobre el TDAH 

Resultats previs d'aquest grup de recerca van confirmar l'associació entre el gen LPHN3 i el TDAH en l'anàlisi contrastat de 2627 casos i 2531 controls de diferents poblacions: Colòmbia, Estats Units, Alemania, Estat Espanyol i Noruega.La investigació de l'institut de Recerca de la Vall d'Hebron és important perquè corrobora aquest vincle entre el LPHN3 i el TDAH i demostra que la genètica pot influir en el desenvolupament de la malaltia. I especialment, perquè prova que aquest gen amplia la susceptibilitat del pacient a continuar patint en l'etapa adulta aquest trastorn i en concret, el subtipus de TDAH combinat. D’aquesta manera, els resultats de la investigació, obtinguts a partir de l'estudi de mostres de 334 pacients i 334 controls adults entre els anys 2004 i 2008, “podrien ser claus en el futur en la prevenció i el pronòstic de la malaltia”, explica el doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga, membre del grup de Psiquiatría i salut mental del VHIR. El responsable de la línea de recerca de TDAH afegeix: “Ens podrien permetre identificar a priori en quins joves afectats per TDAH persistirà la malaltia quan siguin grans”.

La genètica és un dels factors de major rellevànciaa l'hora d'explicar l'origen del TDAH. Gràcies als resultats de l'estudi de l'Institut de Recerca dela Vall d’Hebron, el gen LPHN3 amplia la llista de gens que augmenten la susceptibilitat de l'individu a patir aquest trastorn. Això, a més, dóna més força a la hipòtesi que el TDAH no és una malaltia circumscrita a l’edat infantil, sinó que persisteix fins l’adultesa perquè la persona és portadora d’aquest gen.

Tot i això, malgrat que l'origen del TDAH és majoritàriament genètic i tenir el gen predisposa la persona a patir la malatia, això no implica necessàriament que l'individu l'acabi desenvolupant. No només la càrrega genética hi influeix, sinó que l’origen és multifactorial: factors ambientals (fumar durant l’embaràs, per exemple) o de desenvolupament (alteracions dels nivells d’alguns neurotransmissors del cervell com la dopamina) que, en combinació amb els factors genètics, poden fer “despertar” la malaltia.

Sobre el TDAH 

El TDAH (trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat) és una alteració neurobiològica amb unes conseqüències evidents sobre el comportament de l'infant: es mostra hiperactiu, impulsiu i es distreu fàcilment. Per aquest motiu, el TDAH, que afecta entre un 7% i un 8% dels nens en edat col·legial, és una de les causes més freqüents de fracàs escolar i de problemes socials a l'etapa infantil. En els adults, el TDAH es mostra com un trastorn "amagat" que pot afectar les relacions interpersonals i l'eficiència laboral de la persona, més propensa a patir depressions, ansietat o a consumir drogues.