El Dr. Josep Gámez, cap del grup de recerca delhttp://www.vhir.org/larecerca/grupsrecerca/ca_grups_equip.asp?Idioma=ca&mv1=2&mv2=1&mh1=2&mh2=1&mh3=1&mh4=0&ms=0&area=4&grup=12&menu=3" Sistema Nerviós i Perifèric del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha liderat un estudi de prova de concepte en fase 2 per avaluar l'activitat d'estabilització del fàrmac SOM0226 (Tolcapone) en el tractament dels pacients amb l'amiloïdosi per transtiretina (ATTR) hereditària, descrita per Corino Andrade a 1952. En tots els participants el fàrmac va aconseguir estabilitzar la transtiretina. L'estudi es publica a la revista https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/31119947 Amyloid.SOM0226, és un fàrmac de reposicionament desenvolupat íntegrament per SOM Biotech. Es tracta d'un potent inhibidor del procés amiloidogènic amb un innovador mecanisme d'acció dual: com a estabilitzador de la proteïna transtiretina i disruptor de les fibres un cop dipositades als teixits.L'amiloïdosi associada a transtiretina (ATTR), que pertany als grups de malalties minoritàries, és una malaltia progressiva, irreversible que es caracteritza per una afectació de les fibres nervioses motores, sensitives i autonòmiques, però també del cor, ronyons, cervell i ulls. La malaltia s'origina quan el fetge i altres zones de l'organisme produeixen la proteïna transtiretina (TTR) mutada, tot provocant una sèrie d'agregats que es dipositen en múltiples òrgans. Aquesta acumulació extraordinària d'origen proteic -coneguda com a dipòsits d'amiloide- provoca toxicitat cel.lular que es manifesta amb una varietat de símptomes clínics. Aquests símptomes inclouen problemes cardíacs i neurològics importants que condueixen a la mort del pacient en un període d'entre 7 i 12 anys. La malaltia s'hereta seguint un patró autosòmic dominant, encara que en algunes famílies hi ha una penetrància reduïda, fet que dificulta el seu diagnòstic.Fins ara l'únic tractament potencialment curatiu era el trasplantament de fetge (òrgan amb la major producció de TTR). Malgrat el trasplantament de fetge, la malaltia progressa perquè altres teixits (plexe coroide, retina i pàncrees) segueixen produint TTR patològica i perquè els dipòsits amiloids ja presents són tòxics pels teixits a on la TTR mutada ja està dipositada. Per aquest motiu s'estan buscant noves estratègies terapèutiques en els darrers anys: les teràpies gèniques (el Dr. Gámez és també investigador de l'estudi d'Inotersen "antisense oligonucleotides", publicat a la revista New England Journal of Medicine el 2018), i els fàrmacs estabilitzadors dels tetràmers TTR, grup a què pertany SOM0226.L'estudi es va dur a terme amb 17 subjectes (pacients, portadors asimptomàtics de la malaltia i voluntaris sans). Es va desenvolupar en dues fases, amb un període de rentat de 6 setmanes entre la fase A i la fase B. A la fase A els participants rebien una dosi única de 200mg de tolcapone i en la fase B, tres dosis de 100 mg administrades en intervals de 4 hores."Tolcapone va demostrar capacitat per estabilitzar la transtiretina en tots els pacients", afirma el Dr. Gámez, coordinador del CSUR Malalties Neuromusculars Rares i de l'European Reference Network for Rare Neuromuscular Diseases (EURO-NMD) de l'Hospital Vall d'Hebron. Dues hores després de la dosificació, en la fase A, el 82% dels subjectes havia assolit una estabilització de la TTR d'almenys el 20%, i, en la fase B, el percentatge pujava al 93%. No es van observar efectes adversos significatius. Els principals avantatges de SOM0226 respecte a altres fàrmacs estabilitzants de TTS són el seu poder estabilitzador de TTR (quatre cops més potent que tafamidis) i la capacitat de creuar la barrera hemato- encefàlica, fet molt rellevant des del punt farmacològic per tractar aquelles formes d'amiloïdosi TTR leptomeníngies."Així doncs, aquest estudi evidencia la capacitat de tolcapone per estabilitzar TTR i suggereix que el medicament és capaç de frenar la progressió de la malaltia evitant la formació de fibres amiloides. Per tant, es reforça la necessitat de continuar treballant en el desenvolupament i el reposicionament del medicament per al tractament de l'amiloïdosi ATTR", conclou el Dr. Gámez.Portar el fàrmac a fase clínica ha suposat un esforç de més de tres anys i una inversió superior als 2 milions d'euros, que ha estat possible gràcies a capital privat i a subvencions i préstecs públics de l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa (ACCIó) de la Generalitat de Catalunya, l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, i dels Ministeris de Sanitat, Consum i Benestar Social, d'Economia i Empresa i d'Indústria, Comerç i Turisme, i al suport logístic del VHIR.