Durant les últimes dècades, les poblacions de senglars que s’han apropat a les àrees urbanes de Barcelona i d’altres indrets de Catalunya han augmentat. Aquest animal salvatge és un reservori important del virus de l’hepatitis E, l’agent causant d’aquesta malaltia que afecta més de vint milions de persones cada any, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Ara, un equip de la Facultat de Biologia, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona i de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona ha identificat una similitud molecular rellevant entre les soques dels virus d’hepatitis E (VHE) dels senglars de l’àrea metropolitana de Barcelona i dels ciutadans d’aquesta zona. Segons els investigadors, aquestes dades suggereixen que aquests animals podrien ser una font d’infeccions humanes d’hepatitis E a la regió metropolitana. Al treball han participat investigadores del grup de Medicina Transfusional del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Jordi Serra-Cobo, professor de la Facultat de Biologia i investigador de l’IRBio, ha coliderat la investigació amb Maria Isabel Costafreda, professora del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística, i investigadora de l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària de la UB (INSA) i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD).

En el treball, publicat a la revista Science of The Total Environment, també hi han participat Abir Monastiri i Marc López-Roig, de l’IRBio, i Maria I. Costafreda, juntament amb altres investigadors del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), la Universitat de Lleida i el Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (UAB).

Un virus endèmic entre la població de senglars

L’àrea metropolitana de Barcelona la formen trenta-sis municipis, repartits en 636 km2 i poblats per prop de 3,2 milions de persones. Aquesta zona, que inclou el parc natural de Collserola —un bosc mediterrani periurbà de vuit mil hectàrees, envoltat de nuclis urbans—, té una densitat de població de senglars que oscil·la entre cinc i quinze individus per kilòmetre quadrat.

En l’estudi, els investigadors han analitzat les femtes de 312 senglars, recollides en aquesta regió entre el 2016 i el 2021, set de les quals han resultat positives quant a la presència del virus. La comparació d’aquestes mostres, juntament amb sis d’addicionals d’un estudi anterior, ha permès establir “una estreta relació filogenètica” —és a dir, el parentiu evolutiu i la similitud genètica— amb les soques del VHE de persones donants de sang d’aquesta àrea. L’investigador, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB, detalla que “tots els virus aïllats es van classificar dins del genotip 3 del VHE”.

A més, les mostres de porc senglar amb el virus pertanyien a individus no adults, cosa que, segons els investigadors, indica el manteniment endèmic —és a dir, habitual i permanent— del VHE en la població de senglars de la zona metropolitana per mitjà d’individus joves. En aquest sentit, argumenten que “la manca de detecció del VHE en senglars adults apunta al fet que els animals joves estan exposats a la infecció pel virus en els primers anys de vida, mentre que els adults ja han superat la infecció i estan protegits de la reinfecció. Aquest fet suggereix que el virus és endèmic a la població de senglars d’aquesta regió”.

Un problema de salut pública global

L’augment de la presència dels senglars en les zones urbanes de Barcelona, però també en ciutats tan diferents com Lugo, Roma, Berlín, Gènova o Hong Kong, es deu principalment a factors com la pèrdua d’hàbitats naturals induïda per les activitats humanes. “Atès que la sinurbització —la presència i l’adaptació dels senglars en entorns urbanitzats— del senglar és un fenomen global, en augment i en expansió, els resultats d’aquest estudi haurien de ser útils per desenvolupar i establir programes de monitoratge, vigilància i, eventualment, de control del VHE tant a l’àrea metropolitana de Barcelona com en altres àrees urbanes del món”, explica Serra-Cobo.

Cal tenir en compte que, segons expliquen els especialistes en l’article, “tot i que la majoria dels casos humans d’hepatitis E són lleus, la infecció per VHE causa aproximadament cinquanta mil morts humanes cada any, i és especialment greu en dones embarassades, amb taxes de mortalitat de fins al 30 %, a més de poder transmetre’s als nadons”.

Mesures de prevenció i informació

Entre les mesures per evitar la transmissió del virus de l’hepatitis E a la ciutadania, els investigadors destaquen la importància d’evitar “el contacte amb els senglars, i també no menjar-ne la carn crua o poc cuita”. En els casos en què s’ha produït un contacte, com pot passar amb caçadors o agents forestals, recomanen rentar-se les mans amb aigua i sabó. “Aquesta pràctica elimina l’embolcall lipídic del virus i l’inactiva”, subratllen.

També ressalten altres mesures relacionades amb els animals de companyia. “Els senglars poden envair els carrers del centre de Barcelona, on troben menjar als contenidors de residus o als jardins urbans. Aquests espais són freqüentats per gossos i gats, que es poden infectar amb excrements de senglar i poden contribuir a expandir la infecció als ciutadans”, avisa Jordi Serra-Cobo.

En aquest sentit, recomanen evitar que els animals de casa tinguin contacte amb els excrements dels animals salvatges i instal·lar sistemes que impedeixin que els senglars tombin els contenidors de deixalles. Afegeixen que “també convé informar els ciutadans sobre quins són els factors de risc de transmissió de l’hepatitis E dels senglars, ja sigui a les persones o ja sigui als animals de companyia”.

Monitoratge a llarg termini dels senglars

El grup de recerca de l’IRBio de la Universitat de Barcelona té en marxa un altre estudi, en una fase molt avançada, per precisar la dinàmica de la infecció del virus de l’hepatitis E en la població de senglars de l’àrea metropolitana de Barcelona. D’altra banda, l’investigador també subratlla la “rellevància cabdal” del seguiment i monitoratge a llarg termini sobre l’estat sanitari de la població de senglars, “especialment en una època en què l’estructura i el funcionament dels ecosistemes estan canviant a un ritme sense precedents, fruit del canvi climàtic i de factors antròpics”.