Un treball liderat per la Dra. Conxita Jacobs, investigadora del grup de Nefrologia, i el Dr. Joan López Hellín, investigador del grup de Bioquímica Clínica, ambdós del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha rebut un https://fundacionrenal.com/contenido/premios-inigo-alvarez/ premi de recerca en nefrologia que concedeix la Fundació Renal íñigo álvarez de Toledo. Aquest reconeixement, que enguany arriba a la seva 32a edició, és el més important de l'Estat en l'àmbit de la recerca relacionada amb la patologia del ronyó.Els premis, que es convoquen anualment, tenen per objectiu promocionar la recerca nefrològica. Un jurat, integrat per 21 professionals de reconegut prestigi en el món de la nefrologia, la recerca, la universitat i l'empresa, s'encarrega d'escollir els millors projectes en tres modalitats: recerca bàsica, clínica i d'infermeria. és justament en l'àmbit de la recerca clínica on s'emmarca https://www.nature.com/articles/s41598-020-58197-y el treball premiat del VHIR, que es centra en l'estudi d'un possible biomarcador per a la recaiguda de la síndrome nefròtica idiopàtica. "Rebre aquest premi és una gran recompensa a l'esforç de molts anys, ens sentim satisfets perquè permet donar visibilitat als pacients d'aquestes malalties i potenciar la recerca en aquest àmbit", reconeix el Dr. Joan López Hellín. La síndrome nefròtica idiopàticaLa síndrome nefròtica idiopàtica té un origen desconegut i provoca que les persones necessitin un trasplantament de ronyó. "No existeix un tractament efectiu per a aquesta malaltia i, a més, un 40% de les persones trasplantades recauen i tornen a necessitar un altre trasplantament al cap de poc temps", explica el Dr. López Hellín. S'ha trobat que, en aquests casos que recauen, hi ha una proteïna anormal que apareix en l'orina: l'apolipoproteïna A-Ib. Així, aquest és un biomarcador de mal pronòstic per a la recaiguda en la síndrome nefròtica idiopàtica després del trasplantament renal.Des del VHIR s'ha estudiat en profunditat aquesta proteïna i s'ha pogut demostrar que és una forma anormal de l'apolipoproteïna A-I. En concret, durant la formació de la proteïna i el seu processament, es talla un fragment de forma diferent al que acostuma a succeir. "Aquesta troballa mostra, per primera vegada, que ha d'existir una proteasa, és a dir, una proteïna encarregada de tallar altres proteïnes, que no funciona correctament i talla de forma incorrecta l'apolipoproteïna A-I donant lloc a l'apolipoproteïna A-Ib", explica la Dra. Conxita Jacobs. "Ara caldrà trobar aquesta proteasa, que de moment no es coneix, i analitzar si podria arribar a ser una diana terapèutica per als casos amb síndrome nefròtica idiopàtica que recauen després d'un trasplantament", conclou.