Un estudi multidisciplinari de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha guanyat el premi al millor article original del 2021 publicat a la revista Endocrinología, Diabetes y Nutrición. La investigació proposa una nova estratègia per predir l’afectació ganglionar del càncer de tiroides papil·lar a través d’una anàlisi molecular. Conèixer aquesta afectació és un indicador clau de les probabilitats de metàstasi i/o reincidència d’aquesta malaltia. El premi l’ha atorgat la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) que és l’editora de la revista. La recerca clínica va ser dirigida per la doctora Carmela Iglesias, adjunta del servei d'Anatomia Patològica de Vall d’Hebron i investigadora el grup de recerca Patologia molecular translacional del Vall d’Hebron Institut de Recerca.

L'objectiu d'aquesta investigació multidisciplinària era trobar un mètode més precís per preveure quins càncers de tiroides papil·lars tenen més probabilitat d'afectació ganglionar metastàtica en el moment de la cirurgia. Fins fa poc se suposava que la sola existència de ganglis limfàtics metastàtics augmentava les possibilitats de tenir una reincidència, però les noves recerques han provat que el que determina el risc de recaiguda és la quantitat de càrrega tumoral present en els ganglis, no la seva existència. Tanmateix, encara no s'ha trobat cap mètode acceptat universalment de mesurar aquesta càrrega. En aquest estudi s'ha proposat mesurar les còpies de citoqueratina-19 presents en els teixits limfàtics sospitosos utilitzant la tècnica d'amplificació d'àcids nucleics amb un sol pas (OSNA). La citoqueratina-19 és considera un marcador fiable d'afectació per carcinoma papil·lar.

En total es van analitzar 550 ganglis i es va comparar els resultats amb els d'una citologia realitzada en paral·lel. També es va categoritzar els ganglis pel seu diàmetre i la mida del seu teixit metastàtic. Sobre el tamany, s'ha mostrat que els ganglis metastàtics de més de 3 cm tenen una càrrega tumoral superior a la dels més petits. No obstant això, per sota d'aquesta mida, no hi ha una correlació significativa entre dimensió i càrrega. OSNA va demostrar que aconsegueix una mesura quantitativa que pot suplir les limitacions de l'anàlisi actual. Tanmateix, l'estudi citològic en paral·lel no es pot eliminar, ja que assegura la naturalesa limfàtica del gangli, evitant falsos positius. Un altre punt a destacar del nou mètode és que permet quantificar la càrrega total metastàtica en el gangli i no només limitar-se a mesurar la càrrega del focus més gran.

La Sociedad Española de Endocrinología y Nutrición (SEEN) és una societat científica composta per Endocrinòlegs, Bioquímics, Biòlegs i altres professionals que treballen en el camp de l'Endocrinologia, Nutrició i Metabolisme, per a aprofundir en el seu coneixement i difondre'l. Està reconeguda com una Societat Científica de referència en aquestes àrees temàtiques. Cada any escull un article entre tots els publicats a la seva revista.