En el Dia Mundial de la Recerca en Càncer, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) destaca els avenços assolits per oferir diagnòstics més precisos i teràpies més eficaces i segures per a pacients adults i pediàtrics. Com a actor clau en l’àmbit oncològic, el VHIR combina recerca bàsica, translacional i clínica amb un fort component de transferència tecnològica.

A través de la seva eCORE de Càncer, els nostres investigadors i investigadores treballen per comprendre els mecanismes d’origen i progressió del càncer i traduir aquest coneixement en solucions diagnòstiques, pronòstiques i terapèutiques. Mostra de la intensa activitat dels 12 grups especialitzats que la conformen es troben les dades del passat 2024: es van generar 286 publicacions científiques, amb un factor d’impacte mitjà de 5,87 i el 72% en el primer quartil (Q1).

Entendre els tumors com a base per millorar l’atenció dels pacients

Conèixer els mecanismes biològics és essencial per prevenir el càncer i identificar noves dianes terapèutiques. Enguany, el grup de Recerca Biomèdica en Melanoma ha demostrat que l’exposició a radiació UV en nounats, si coincideix amb l’activació del gen BRAFv600E, pot desencadenar la transformació cap a un tipus de melanoma. L’estudi també assenyala la molècula UPP1 com una possible diana per a futurs tractaments.

Al mateix temps, el grup de Patologia Molecular Translacional, a partir del coneixement previ sobre el potencial de les proteïnes MNK1/2 com a dianes terapèutiques en alguns càncers, ha continuat el desenvolupament del fàrmac EB1-PD per a la seva aplicació imminent a la pràctica clínica, ja que actua sobre aquestes proteïnes i millora l’eficàcia del tractament en determinats tumors.

En l’àmbit del càncer infantil, el grup de Càncer Infantil i Malalties Hematològiques ha desenvolupat biomarcadors de resposta al tractament en infants amb neuroblastoma d’alt risc, amb l’objectiu d’identificar quins pacients tenen pitjor pronòstic després de la quimioteràpia inicial, i així ajustar millor el tractament. A més, el grup ha continuat multiplicant els seus esforços en la medicina personalitzada per la leucèmia. En aquest context, el grup colidera la xarxa ReALLNet, on uneix forces amb altres actors del territori per facilitar que els infants i adolescents tinguin accés a les opcions de tractament personalitzat més avançades.

En la mateixa línia de comprensió de processos per poder millorar els tractaments existents, el grup de Càncer de cap i coll i recerca biomèdica en cèl·lules mare tumorals investiga noves estratègies amb l’objectiu de revertir mecanismes que impedeixen l’eficàcia de la quimioteràpia i la radioteràpia per millorar la supervivència dels pacients. En col·laboració amb el Grup de Nanopartícules Farmacocinètiques, han desenvolupat nanopartícules d’or combinades amb cisplatí per potenciar la radioteràpia en tumors de cap i coll, amb l’objectiu d’augmentar l’eficàcia del tractament i reduir els efectes secundaris.

Un altre dels aspectes claus per millorar els tractaments és la comunicació amb els pacients. En aquest sentit, el grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia avalua l’ús de PROMs guiats per telemedicina en pacients amb càncer ginecològic per detectar de manera precoç les seqüeles derivades dels tractaments (quirúrgics, radioteràpia o quimioteràpia), com inflamació, problemes psicològics, sexuals o nutricionals. La detecció inicial permet derivar ràpidament a especialistes, amb l’objectiu de frenar l’empitjorament de les seqüeles i millorar la qualitat de vida global de les pacients.

L’aposta per les teràpies innovadores

La nanomedicina és un altre dels eixos que ha marcat el 2025 i s’ha consolidat com una eina clau per fer els tractaments més selectius i segurs. El grup de Bioquímica Clínica, Vehiculització de Fàrmacs i Teràpia ha impulsat una estratègia d’hipertèrmia local amb nanopartícules magnètiques per al càncer de pàncrees, la qual aconsegueix augmentar la temperatura només dins del tumor i potenciar així l’efecte dels fàrmacs i minimitzar el dany als teixits sans. En un altre projecte, el mateix equip ha desenvolupat micel·les nanotransportadores per al glioblastoma, el tumor cerebral més freqüent en adults i amb pitjor pronòstic, que planteja reptes singulars com superar la barrera hematoencefàlica per fer arribar els medicaments de manera controlada i més eficaç al teixit tumoral.

Finalment, l’aposta per noves teràpies avançades també ha estat protagonista. El grup de Farmacologia Clínica ha coliderat, juntament amb el VHIO i els serveis clínics de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, un estudi sobre la seguretat a llarg termini de la teràpia CAR-T en pacients amb limfoma agressiu. Els resultats reforcen la viabilitat d’aquestes teràpies cel·lulars i consoliden Vall d’Hebron com a referent en el desenvolupament i aplicació clínica de tractaments innovadors en oncologia.

En aquesta mateixa línia d’avenç, la posada en marxa del primer ciclotró del sistema públic català permet produir radioisòtops per a radiofàrmacs directament al VHIR, millorant la precisió de les proves d’imatge i obrint la porta a noves estratègies de diagnòstic i tractament personalitzat en càncer.