Un estudi liderat per l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, l’Hospital Clínic Universitari de València i l'àrea de Malalties Cardiovasculars del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBERCV) ha desenvolupat un model innovador per predir el trombe ventricular esquerre després d’un infart agut de miocardi. L'estudi s'ha dut a terme en col·laboració amb l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Complex Assistencial Universitari de Salamanca (CAUSA), l'Institut d'Investigació Biomèdica de Salamanca (IBSAL), l'Hospital Clínic Universitari de Salamanca i l'Hospital Clínic de Barcelona,

El trombe ventricular esquerre és una complicació greu i potencialment letal, que pot aparèixer després d’un infart agut de miocardi. La seva detecció precisa és complexa i encara no està definit a quins pacients s’ha de realitzar un cribratge i seguiment més estricte. Aquest estudi proposa un esquema d’actuació que permetria assignar els recursos de manera eficient als pacients amb més risc.

L’estudi, dirigit pel doctor Víctor Marcos Garcés, investigador del Grup d’Investigació Traslacional en Cardiopatia Isquèmica d’INCLIVA i de CIBERCV, i cardiòleg investigador del CIBER que treballa a la Unitat de Rehabilitació Cardíaca postinfart de l’Hospital Clínic Universitari de València, conclou que el trombe ventricular esquerre es pot predir en els primers 6 mesos després de l’infart a partir de variables fàcilment accessibles abans de l’alta hospitalària. Segons els resultats, el 20% dels pacients desenvoluparia un trombe ventricular esquerre en el grup de més risc.

Una complicació greu

“El trombe ventricular esquerre és una complicació greu que augmenta significativament el risc d’ictus i mortalitat, fins i tot anys després d’un infart de miocardi. Tot i que l’ecografia cardíaca és una eina comunament utilitzada, té limitacions, ja que fins a la meitat dels trombes poden passar desapercebuts amb aquesta tècnica”, ha explicat el doctor Carlos Bertolín Boronat, cardiòleg i autor principal del treball. “La ressonància magnètica cardíaca, per la seva banda, ofereix una major precisió, però el seu alt cost i la seva limitada disponibilitat en dificulten la implementació generalitzada”, ha afegit.

L’estudi, dut a terme a l’Hospital Clínic Universitari de València, aporta una solució prometedora per optimitzar la detecció d’aquests trombes i avançar cap a una medicina de precisió. En la investigació, 590 pacients amb infart agut de miocardi van ser avaluats durant el seu ingrés hospitalari mitjançant història clínica, electrocardiogrames i ecografies cardíaques. Posteriorment, se’ls va realitzar una ressonància magnètica cardíaca per analitzar de manera exhaustiva l’estructura i funció del cor, aconseguint detectar el trombe ventricular amb més fiabilitat.

“Els resultats de l’estudi són encoratjadors: mitjançant avaluacions rutinàries durant l’ingrés hospitalari, és possible assignar un risc individualitzat de desenvolupar un trombe ventricular esquerre en els primers sis mesos després de l’infart”, ha comentat el doctor Víctor Marcos Garcés, cardiòleg investigador del CIBERCV que treballa a la Unitat de Rehabilitació Cardíaca postinfart de l’Hospital Clínic Universitari de València i forma part de l’equip que realitza ressonàncies magnètiques cardíaques en el centre, amb la col·laboració del Servei de Radiodiagnòstic.

“Aquest enfocament permetria identificar més casos de manera precoç, reduint les complicacions associades i optimitzant els recursos disponibles. En particular, proposem prioritzar la ressonància magnètica en aquells pacients amb més risc, aconseguint un equilibri entre eficàcia diagnòstica i sostenibilitat econòmica”, ha conclòs.

Les conclusions de l’estudi, que han estat presentades en múltiples congressos nacionals i internacionals, obren una nova perspectiva en la gestió de les complicacions postinfart, destacant la importància de personalitzar els recursos diagnòstics segons el risc individual de cada pacient.

En l’estudi també hi han participat els doctors Carlos Bertolín Boronat i Vicente Bodí per part d’INCLIVA, Hospital Clínic Universitari de València i Universitat de València (UV). També hi han intervingut els doctors José Fernando Rodríguez-Palomares, cap de la Unitat d’Imatge Cardiovascular de l'Àrea de Coneixement del Cor de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona i investigador principal del grup de Malalties Cardiovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Pedro L. Sánchez, Candelas Pérez del Villar i Cristian Herrera, del Servei de Cardiologia del Complex Assistencial Universitari de Salamanca i investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Salamanca; i Blanca Domenech-Ximenos i José T. Ortiz-Pérez, de l’Hospital Clínic de Barcelona. Les quatre institucions col·laboren dins del consorci Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER).

Els resultats d’aquesta investigació, que ha rebut suport mitjançant una subvenció GE 2023 de la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana (CIGE/2022/26) i de l’Institut de Salut Carlos III (CI-BERCV16/11/00486), han estat publicats a la prestigiosa revista European Journal of Internal Medicine, amb el títol Prediction of Left Ventricular Thrombus After Myocardial infarction: A Cardiac Magnetic Resonance-based Prospective Registry.