La contaminació de l'aire provoca cada any prop de 6,7 milions de morts prematures al món i unes 1.300 a Barcelona. La majoria no són conseqüència de malalties respiratòries, com sovint es pensa, sinó de problemes cardiovasculars. Infarts, ictus, insuficiència cardíaca o arrítmies mantenen una relació cada vegada més estreta amb la qualitat de l'aire que respirem. Aquesta evidència ha portat la Societat Europea de Cardiologia a reclamar que els factors ambientals passin a formar part de l'avaluació habitual del risc cardiovascular.

Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, l'Hospital Universitari Vall d'Hebron dona a conèixer un document de consens elaborat per experts de diversos països europeus en què ha participat el cardiòleg i investigador del Grup de Malalties Cardiovasculars Dr. Jordi Bañeras. El treball recopila evidències científiques acumulades durant els darrers anys i planteja un canvi de paradigma, que la prevenció cardiovascular no es limiti als factors de risc tradicionals, sinó que incorpori també els determinants ambientals.

"Fins ara, quan un cardiòleg valorava el risc cardiovascular d'un pacient, es fixava principalment en factors com el colesterol, la hipertensió, el tabaquisme o els antecedents familiars. Ara sabem que l'entorn també importa. El codi postal, la qualitat de l'aire o la temperatura del carrer poden arribar a ser tan determinants per a la salut cardiovascular com alguns dels factors que mesurem habitualment a la consulta", assenyala el Dr. Jordi Bañeras.

Cada vegada hi ha més evidència científica que demostra que l’entorn on vivim influeix en la salut cardiovascular. La qualitat de l'aire, el soroll que ens acompanya durant el dia i la nit, la calor extrema associada al canvi climàtic o fins i tot l'excés de llum artificial durant les hores de descans poden augmentar el risc d'infart, ictus, insuficiència cardíaca o arrítmies. La contaminació atmosfèrica és el factor ambiental més estudiat. Les micropartícules generades principalment pel trànsit, la indústria i la combustió de combustibles fòssils poden arribar als pulmons i passar al torrent sanguini. Un cop dins de l'organisme, afavoreixen processos inflamatoris, estrès oxidatiu i alteracions vasculars que acceleren l'arterosclerosi i incrementen el risc cardiovascular. Els investigadors alerten que aquests efectes es poden produir fins i tot amb nivells de contaminació inferiors als límits legals actuals, motiu pel qual l'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana estàndards més exigents.

Frenar els efectes canvi climàtic sobre la salut
El document també posa el focus en els efectes del canvi climàtic. Les onades de calor cada vegada més freqüents, els incendis forestals o els fenòmens meteorològics extrems sotmeten el sistema cardiovascular a una tensió addicional. A mesura que augmenta la temperatura ambiental, també ho fa el risc de mortalitat cardiovascular, especialment entre les persones grans, els infants, els pacients amb malalties cardíaques prèvies i les poblacions socialment més vulnerables.

"També hi ha amenaces menys visibles", aisa el Dr. Bañeras. El soroll persistent del trànsit altera el descans i activa mecanismes hormonals relacionats amb l'estrès i la hipertensió arterial. La contaminació lumínica nocturna interfereix en els ritmes circadians, essencials per al correcte funcionament metabòlic i cardiovascular. A més, l'exposició continuada a substàncies químiques presents a l'aigua, al sòl o en nombrosos productes d'ús quotidià podria contribuir al risc cardiovascular a llarg termini.

El risc cardiovascular no depèn únicament de la genètica o dels hàbits individuals, sinó també de les característiques dels entorns on es viu, es treballa i es descansa. Per això, reduir les emissions contaminants, ampliar les zones verdes, fomentar la mobilitat sostenible o adaptar les ciutats a les temperatures extremes no són només mesures mediambientals, sinó també estratègies de prevenció en salut. En aquesta línia, l'Hospital Universitari Vall d'Hebron impulsa diverses accions per reduir el seu impacte ambiental. Només durant l'últim mes, les plaques fotovoltaiques instal·lades al campus han generat prop de 80.000 kWh d'energia, una producció equivalent al consum de 25 blocs de pisos. "Les actuacions en sostenibilitat tenen un impacte directe tant sobre el medi ambient com sobre la salut de les persones", destaca Esther Tomàs, directora d'Infraestructures i Tecnologia i presidenta de la Comissió de Gestió Mediambiental.

L'esforç del centre també es reflecteix en altres indicadors. Durant el 2025, Vall d'Hebron va reduir el consum d'aigua en 59.163 metres cúbics respecte a l'any anterior, una quantitat equivalent a 24 piscines olímpiques. També va reciclar més de 37.000 quilos de plàstic, l'equivalent als residus generats anualment per 1.300 habitants, i més de 507.000 quilos de paper i cartró, una acció que va evitar la tala d'uns 8.500 arbres. Paral·lelament, va aconseguir reduir un 80% la demanda energètica necessària per escalfar aigua.

Per commemorar el Dia Mundial del Medi Ambient i sensibilitzar professionals i ciutadania, Vall d'Hebron ha instal·lat espais informatius als vestíbuls dels principals edificis del campus i impulsarà una enquesta sobre sostenibilitat accessible mitjançant codis QR. Les persones participants rebran un punt de llibre elaborat amb paper de llavors plantable, i també es distribuiran acumuladors de fred reutilitzats i higienitzats procedents dels laboratoris clínics per donar-los una segona vida útil.