Investigadors del Grup de Recerca de Virus Entèrics de la Universitat de Barcelona (UB) han analitzat per primera vegada amb tècniques de seqüenciació massiva l'evolució del virus de l'hepatitis A a partir de mostres de pacients. Els resultats, publicats a la revista https://doi.org/10.1016/j.ebiom.2018.11.023 EBioMedicine, mostren la presència de variants del virus que es podrien escapar dels efectes de la vacuna. El treball, realitzat en col.laboració amb el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), pot tenir implicacions en les polítiques de vacunació contra aquesta malaltia. En l'article han participat els doctors Tomàs Pumarola, cap del http://es.vhir.org/portal1/grup-equip.asp?s=recerca&contentid=186961 grup de recerca en Microbiologia del VHIR, cap del https://www.vallhebron.com/ca/especialitats/microbiologia" Servei de Microbiologia i Director de Dòcencia de Vall d'Hebron, Josep Quer, investigador principal del http://www.vhir.org/portal1/grup-equip.asp?s=recerca&contentid=187010 grup de recerca en Malalties Hepàtiques del VHIR i del CIBER de malalties hepàtiques i digestives (CIBERehd), Josep Gregori i Damir García-Cehic, investigadors del grup de recerca en Malalties Hepàtiques del VHIR. I, per part del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia de la UB els professors Aurora Sabrià, Albert Bosch, Susana Guix i Rosa Maria Pintó.Variants antigèniques del virus de l'hepatitis AL'hepatitis A és una inflamació del fetge causada per un virus. La simptomatologia és relativament lleu i sol desaparèixer al cap de poques setmanes, però en alguns casos la malaltia pot durar mesos. Entre els grups més afectats per aquesta malaltia destaquen els homes que tenen relacions sexuals de risc amb altres homes (MSM, de l'anglès men-having-sex-with-men).En aquest estudi s'han analitzat mostres de pacients MSM, tant vacunats com no vacunats, que es van contagiar durant un brot d'hepatitis A a Barcelona (2016-2020). L'objectiu era estudiar l'evolució del virus i comprovar si en poden emergir variants que s'escapin dels efectes de la vacuna. "Hem identificat variants antigèniques del virus tant en pacients vacunats com en no vacunats, però només en els primers aquestes variants augmenten en nombre, una circumstància que suggereix la seva selecció positiva", explica Rosa Maria Pintó. "L'ús de la seqüenciació massiva per estudiar aquest brot d'hepatitis A ha estat clau per identificar aquestes variants antigèniques i la seva diversitat", afegeix el Dr. Josep Quer, responsable de Recerca Bàsica del Virus de l'Hepatitis C del Laboratori de Malalties Hepàtiques del VHIR.L'aparició de variants antigèniques del virus de l'hepatitis A podria esdevenir una amenaça per a la salut pública i tenir conseqüències en la futura utilitat de les vacunes disponibles actualment. "Si se selecciona una variant que s'escapa de la vacuna, aquesta deixaria de ser efectiva. L'estudi demostra que amb males praxis de vacunació, això pot passar", destaca Pintó.Revisar la praxi de vacunació En alguns països el control de brots recents d'aquesta malaltia s'ha vist obstaculitzat per la baixa cobertura de la vacunació i per l'escassetat de vacunes, que han obligat les administracions a implementar restriccions en el nombre de dosis administrades.Aquestes restriccions afecten especialment les persones del grup MSM. "Si se'n donen poques dosis, o les dues dosis habituals fa molt de temps que es van administrar, o la vacuna s'administra en pacients que fa setmanes que es van contagiar, es poden seleccionar variants del virus que s'escapen de l'efecte de la vacuna. Això és especialment rellevant en el grup MSM, atès que la dosi de virus que es transmet amb pràctiques sexuals de risc és molt alta, i els anticossos circulants no són suficients per neutralitzar l'inòcul o els primers virus produïts", explica la investigadora. En aquest sentit, els investigadors recomanen administrar un mínim de dues dosis de la vacuna i, en individus de risc, donar dosis de recordatori addicionals.A més de precisar el protocol de vacunació, la investigadora destaca que s'hauria de "treballar per tenir vacunes més fàcils d'obtenir perquè no n'hi hagi escassetat i no se n'hagi de reduir el nombre de dosis".