Un assaig clínic dirigit per l'Hospital Universitari Vall d'Hebron ha demostrat l'eficàcia de l’indicador sFIt-1/PIGF per detectar la majoria dels falsos positius del cribratge de preeclàmpsia. Aquest estudi, en el qual han participat altres vuit hospitals de l'Estat, ha permès que es pugui aturar el tractament amb aspirina a un gran nombre de gestants sense que hi hagi conseqüències negatives ni per la mare ni pel nadó.

Els resultats publicats a la revista JAMA demostren que les dones classificades d’alt risc de preeclàmpsia i que entre la setmana 24 i la 28 presenten un valor de sFIt-1/PIGF normal (38 o inferior), són en realitat falsos positius. Aquest indicador es pot mesurar amb una analítica de sang. Aquestes pacients podran deixar el tractament i tornar a fer el seguiment dels embarassos de baix risc, fet que ajudarà a reduir l’ansietat en les gestants i les possibles complicacions de l’aspirina.

“Aquest estudi confirma el que ja sospitàvem des de fa uns anys, que l’aspirina per prevenir la preeclàmpsia només és necessària durant la primera meitat de l’embaràs en la majoria de casos. Per aquestes dones, seguir el tractament fins al part no sembla aportar beneficis i podria comportar complicacions innecessàries. Aquest estudi permet reduir l’ús de medicaments innecessaris en l’embaràs, caminant cap a un abordatge més fisiològic i menys medicalitzat de la gestació”, explica el Dr. Manel Mendoza, responsable de la Unitat d'Insuficiència Placentària dins la Unitat d’Alt Risc Obstètric de Vall d'Hebron, investigador del grup de recerca de Medicina Materna i Fetal del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i investigador principal de l’estudi.

A l’estudi es van seguir 936 dones que havien donat positiu en el cribratge de preeclàmpsia durant el primer trimestre i un valor sFIt-1/PlGF 38 o inferior en una analítica realitzada durant el segon semestre (entre la 24a i 28a setmana). Entre una prova i l'altra, totes havien seguit un tractament diari amb aspirina 150 mg, tal com recomana el protocol de seguiment de l'embaràs a Catalunya. A partir de l’analítica, la meitat de les dones de l’assaig va continuar amb la dosi habitual i l'altra meitat va deixar el tractament. El resultat va ser que no hi va haver cap diferència entre la incidència de preeclàmpsia d'un grup i de l'altre, el que vol dir que aquest indicador angiogènic és efectiu a l'hora de detectar els falsos positius del cribratge de primer trimestre.

Una prova rutinària que salva vides, però que té molts falsos positius

El cribratge de preeclàmpsia en el primer trimestre (entre l’11a i la 13a setmana de gestació) és una prova rutinària del protocol de seguiment de l'embaràs a Catalunya El test és una anàlisi combinada de diferents mesures, de l'ecografia i de l’analítica. Amb aquesta prova, un 10-15% de totes les gestants són considerades d’alt risc de preeclàmpsia i se’ls recomana prendre aspirina cada dia fins al final de l’embaràs. 

La preeclàmpsia és un trastorn multisistèmic greu que complica entre el 2 i el 4% dels embarassos. En la majoria de casos, no presenta símptomes fins al tercer trimestre quan pot desencadenar hipertensió arterial, i proteïnúria (presència de proteïna a l'orina). Una preeclàmpsia no tractada pot provocar parts prematurs, creixement restringit del fetus, despreniment prematur de placenta, convulsions, fallades multiorgàniques i danys permanents en la gestant i el fetus que poden posar en risc la vida de la mare i la del nadó. El problema és que tot i que els símptomes es fan evidents en el tercer trimestre, perquè el tractament preventiu amb aspirina sigui efectiu és essencial començar-lo abans de la setmana 16. Gràcies al tractament amb aspirina, s’aconsegueix reduir el risc de preeclàmpsia fins a un 80%.

Fins al descobriment d’aquest indicador, tot i saber que la preeclàmpsia és una malaltia infreqüent i, per tant, que la majoria de pacients d’alt risc de preeclàmpsia són falsos positius, degut a la gravetat de la patologia, a què l’aspirina és relativament segura i que cal iniciar la prevenció abans de la setmana 16, es considerava millor oferir el tractament a totes les pacients d’alt risc, que no pas corre el risc de no medicar gestacions que podrien desenvolupar el trastorn.

Més del 90 % de les pacients podran aturar el tractament en el segon trimestre

El nou protocol que incorpora l’indicador angiogènic, proposat pel grup de recerca de Medicina Materna i Fetal del VHIR, ofereix una solució. Amb una simple analítica de sang entre la setmana 24 i 28 es poden trobar els falsos positius d’entre les dones identificades en el primer trimestre com a alt risc de preeclàmpsia. Més del 90% de les dones podran parar el tractament sense conseqüències negatives ni per elles ni pels nadons. Aquesta analítica no ofereix resultats fiables fins al segon trimestre, i entre un test i l'altre, es recomana a les embarassades que facin el tractament, ja que els beneficis superen els riscos.

L'equip investigador opina que a partir d'aquest assaig calen pensar estratègies per poder aturar el tractament amb aspirina quan no sigui necessària. Recorden que l’aspirina és un medicament antiagregant que augmenta el risc d’hemorràgia i en aquest estudi es va demostrar que aturar el tractament també reduïa el risc d’hemorràgies menors sobretot de geniva, nas i genitals.

A part de la reducció de riscos, aquesta mesura evitarà la sobremedicació i fomentarà la tranquil·litat de les gestants, reduint la seva ansietat i risc de complicacions. Malauradament, els indicadors angiogènics no estan encara disponibles en tots els hospitals i per aquest motiu caldrà esperar a poder incorporar el nou protocol a la pràctica clínica.