El consolat de Bolívia de Barcelona ha estat l’escenari d’una prova pilot coordinada per l’Associació d’Amics de les Persones amb la Malaltia del Chagas (ASAPECHA) i l’equip de Salut Pública i Comunitària de Centre de Salut Internacional i Malalties Transmissibles Drassanes-Vall d'Hebron per millorar la detecció de la malaltia de Chagas entre la població procedent del país andí. Els resultats publicats a BMC Infectious Diseases demostren l’eficàcia d’implicar els serveis consulars d’un país en les campanyes de salut comunitària dirigides a la població que representen. La iniciativa s’ha centrat a fer divulgació sobre la malaltia de Chagas amb l’objectiu d’augmentar les proves diagnòstiques d’aquesta patologia poc coneguda a Catalunya però amb gran importància a Bolívia. 

La malaltia de Chagas es produeix per una infecció del paràsit Trypanosoma cruzi present en algunes classes de xinxes existents a Sud-amèrica. L’Organització Mundial de la Salut calcula que actualment hi ha en el món entre sis i set milions de persones afectades. Es considera una malaltia silenciosa perquè els pacients poden ser asimptomàtics durant un llarg període. Tanmateix, en cas de no fer la detecció precoç i tractament, un terç dels infectats tindran afectacions potencialment mortals, la majoria cardíaques però també digestives o neuronals. A la dificultat de detectar una malaltia silenciosa s’hi afegeix que la Chagas té un fort estigma social i que és força desconeguda fora de les regions on és endèmic. En conseqüència, la població d’origen sud-americà resident a l'estranger tenen una gran taxa d'infradiagnòstic. 

L’estratègia proposada per l’equip de salut comunitària de la Unitat de Salut Internacional de Vall d’Hebron va ser contractar dos agents comunitaris bolivians que van ser formats sobre com conscienciar i comunicar sobre malaltia de Chagas. Aquests agents són més eficaços perquè com que parlen els idiomes, dialectes i cultura amb el públic clau es facilita la creació d’un vincle de confiança. L’acció es va fer amb la complicitat i la col·laboració del consolat de Bolivia, un lloc estratègic perquè és un lloc molt visitat per la comunitat, ja que hi ha processos administratius que només es poden fer allà. Aquesta acció s’emmarca dintre un nou concepte de salut comunitària anomenat 'Hospital Sense Parets'. Aquesta iniciativa empodera la societat civil per identificar els principals desencadenants psicosocials que s'han d'abordar, animant-les a participar en el disseny, desenvolupament i posada en marxa de les seves pròpies estratègies de prevenció i intervenció. 

Es van provar dues campanyes diferents. La primera va ser informativa i va animar els usuaris anar el centre de Drassanes a fer-se una prova. La segona va ser més intervencionista i oferia fer in-situ proves diagnòstiques. Aquesta va demostrar ser més eficient (el 100% de les persones que se’ls hi va oferir un test, van acceptar), ja que és molt més fàcil per l’usuari fer-se la prova el moment que desplaçar-se a un altre centre.  En total es van fer 309 tests, el 17 % dels quals van resultar positius. 

Útil per altres campanyes de salut 

L’estratègia també va demostrar útil més enllà de la Chagas, per exemple es van detectar i tractar 51 casos d’altres malalties i infeccions. Per això s’ha proposat incorporar el test d'estrongiloïdosi en les proves fetes el consolat. Ja que es va trobar que aquesta infecció parasitària té una alta incidència entre la població. 

A la vegada la campanya va servir per recordar als usuaris les vacunes pendents i que fessin els passos per aconseguir una inmunització completa. Aquests altres beneficis certifiquen que els consolats poden ser uns aliats clau a l'hora de fer intervencions de salut comunitari entre els seus usuaris. Sectors de població que per cultura, llengua o costum pot ser molt difícil de contactar amb campanyes tradicionals.