El Grup d’Immunologia de la Diabetis de l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, en col·laboració amb el grup d’Immunologia i la Unitat d’Estadística i Bioinformàtica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i l’Institut de Recerca Biomèdica Lleida, publiquen avui a la prestigiosa revista "http://www.plosone.org/article/info%3Adoi/10.1371/journal.pone.0063296" PLOS ONE, un article on s’explica una nova teràpia que evita, en ratolins que espontàniament pateixen la malaltia, l’aparició de diabetis tipus 1. Aquest tractament, que actua com una vacuna, es basa en extreure del cos un tipus de cèl·lules del sistema immunitari anomenades dendrítiques i modificar-les per tal que, en ser reintroduïdes, frenin la destrucció de les cèl·lules productores d’insulina. Malgrat que és aviat per constatar-ho i caldria ampliar els experiments, els investigadors apunten que aquesta estratègia podria ser la base per prevenir la diabetis i altres malalties de causa autoimmunitària en humans. A l’estudi, els investigadors han extret cèl·lules dendrítiques dels ratolins i les han modificat in vitro aconseguint que captin cèl·lules beta pancreàtiques en fase de mort cel·lular programada (apoptosi). Així han aconseguit que les cèl·lules dendrítiques, en ser administrades a ratolins que estan en fase prediabètica (a punt de desenvolupar la malaltia), generin uns senyals que indueixin al sistema immunitari la tolerància cap a les pròpies cèl·lules beta, frenant la destrucció i prevenint l’aparició de la diabetis tipus 1. La diabetis tipus 1 és una patologia metabòlica causada per la destrucció de les cèl·lules beta del pàncrees, que són les que produeixen la insulina, una hormona responsable del processament de la glucosa ingerida. Fins l’actualitat no s’ha trobat cura per aquesta malaltia, i que el cos no produeixi insulina té conseqüències fatals. És per això que les persones amb diabetis tipus 1 (aproximadament un 0,3% de la població) es tracten amb injeccions d’aquesta hormona. En casos molt concrets també existeix l’opció de trasplantar el pàncrees sencer, o la part del pàncrees que conté les cèl·lules beta. Se sap que hi ha factors genètics i ambientals que influeixen en el desenvolupament de la malaltia, que sol aparèixer en edat infantil o juvenil, i es continua investigant per poder-la prevenir o curar.