Vés al contingut
09/10/2023

Vall d’Hebron acull una trobada sobre els avenços en el diagnòstic, vigilància i prevenció de la tos ferina

EUPertStrain

EUPertStrain

09/10/2023

La xarxa europea EUPertStrain celebra la seva reunió anual, centrada en l’estudi de l’evolució de Bordetella pertussis, bacteri responsable d’aquesta malaltia que pot ser molt greu en menors d’un any.

El 5 i 6 d'octubre, es va celebrar a Vall d’Hebron la 23a reunió anual de la xarxa EUPertStrain, l’objectiu de la qual és millorar la vigilància de la tos ferina i estudiar l’impacte dels canvis de Bordetella pertussis, bacteri responsable d’aquesta malaltia, en l’eficàcia de les vacunes entre els països europeus. Al llarg de dos dies, els participants han presentat els seus últims estudis en B. pertussis i tos ferina. En aquesta ocasió, les jornades han estat organitzades pel Dr. Juanjo González, cap del grup de recerca en Microbiologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), la Dra. Alba Mir, investigadora del mateix grup, a més del Professor Qiushui He i el Dr. Alex Barkoff de la Universitat de Turku (Finlàndia), i han comptat amb l’assistència de més de 40 professionals i investigadors acadèmics experts en els camps de la microbiologia clínica i la salut pública.

La tos ferina és una malaltia respiratòria immunoprevenible altament contagiosa amb alta morbilitat i mortalitat que està produïda per B.pertussis. Els símptomes inicials són lleus, com ara degoteig nasal, febre o tos, la qual pot persistir durant setmanes o mesos. A Espanya, més d’un 90% de la població està vacunada, la qual cosa afavoreix el control de la malaltia, però en el cas dels nounats i lactants menors de dos mesos que encara no han rebut la vacuna, la tos ferina pot ser especialment greu i donar lloc a seqüeles significatives i fins i tot a la mort.

La xarxa de vigilància epidemiològica i control d'infeccions prevenibles per vacunació de la Unió Europea estima que anualment es notifiquen al voltant de 40.000 casos de tos ferina a Europa, amb una incidència global de 8,2 per cada 100.000 habitants. Els lactants menors d'un any, que no han completat la sèrie primària de vacunació contra la tos ferina a causa de la seva curta edat, són el grup d'edat més afectat i amb la taxa d'incidència més alta (44,4 casos per cada 100.000 habitants), seguits dels nens de 10 a 14 anys.

Tot i que la prevalença de la malaltia és cíclica, s’ha observat un augment dels casos de tos ferina en els últims anys. “Entre les causes d’aquest increment està l’adaptació del microorganisme a les vacunes, per la qual pot evadir la resposta immunitària induïda per les vacunes. És per això que hem de continuar investigant per comprendre l’evolució del microorganisme i adaptar les vacunes per aconseguir una millor protecció de la població”, afirma el Dr. Juanjo González.

Durant el transcurs de les dues jornades, s’han presentat fins a 16 estudis en quatre àrees diferents: Diagnòstic i Tipatge, Immunologia i Vacunes, Biologia i Evolució de B. pertussis, i Epidemiologia. Entre els projectes més destacats es troba la caracterització de B. pertussis al llarg dels anys, per entendre la seva evolució i la seva adaptació a les vacunes. A més, també s’han exposat els efectes beneficiosos de la vacunació en dones embarassades per a la protecció dels nounats.

El diagnòstic de la tos ferina també ha estat un altre dels focus de les jornades, ja que la detecció primerenca és essencial per evitar complicacions greus en els pacients més vulnerables i per prevenir la transmissió de la malaltia entre persones. Així, s’estan desenvolupant noves eines per afavorir el diagnòstic ràpid davant dels primers símptomes de la infecció.

Un altre dels aspectes importants que s'han abordat durant la reunió ha estat el disseny de noves vacunes més efectives i amb capacitat per conferir una protecció més duradora davant de la malaltia. En aquest sentit, diversos treballs han mostrat els avenços en la identificació de nous antígens vacunals, així com noves estratègies de vacunació, com ara les basades en l'administració intranasal de vacunes.

La reunió també ha servit d’espai per a la creació d'un grup de treball per desenvolupar el projecte multicèntric EUPertStrain V. Aquest estudi pretén analitzar els canvis ocorreguts a les poblacions de B. pertussis circulants a Europa durant els darrers 20 anys per tal d'identificar com els diferents canvis en els sistemes de vacunació poden estar condicionant l'adaptació i l’escapament vacunal del microorganisme, així com per detectar l'emergència de soques resistents als antibiòtics emprats per tractar la infecció.

EuPertStrain

La xarxa europea EUPertStrain es va crear el 2001 i està formada per laboratoris nacionals de referència i laboratoris d’investigació a Europa. Els seus membres han publicat diversos articles de consens d’experts sobre el diagnòstic de la tos ferina mitjançant PCR i serologia, i tipificació epidemiològica de B. pertussis i proporciona una plataforma important per a l’intercanvi d’informació en el camp de la tos ferina a escala europea. El grup, del qual el VHIR forma part, està coordinat pel Laboratori Nacional Finlandès de Referència per a la Tos ferina i la Diftèria de la Universitat de Turku, Finlàndia.

El grup de recerca en Microbiologia del VHIR treballa en l'estudi de les malalties infeccioses emergents i reemergents, així com de les infeccions prevenibles per vacunació com són la tos ferina, la malaltia meningocòccica invasiva, la grip o la COVID-19, entre d'altres. En el cas de la tos ferina, el grup estudia l'evolució i l'adaptació de B. pertussis a Catalunya i Espanya i la capacitat de dispersió de les diferents variants del microorganisme per identificar noves estratègies per prevenir l'adquisició de la malaltia i per identificar nous antígens que puguin ser candidats futurs per al disseny de noves vacunes.

"Hem de continuar investigant per comprendre l’evolució del microorganisme i adaptar les vacunes per aconseguir una millor protecció de la població a la tos ferina”, afirma el Dr. Juanjo González.

Notícies relacionades

Es tracta d'un nou mètode diagnòstic dissenyat per ser utilitzat en regions endèmiques que combina una aplicació mòbil amb un microscopi robotitzat de baix cost.

El treball de Vall d’Hebron ha demostrat que les persones vacunades amb Pfizer o Moderna tenen limfòcits T de memòria específics contra el SARS-CoV-2 al pulmó mesos després de la vacunació.

A través dels grups de recerca de Malalties Infeccioses i de Microbiologia, participem en assaigs clínics per trobar nous esquemes terapèutics per a les persones amb tuberculosi.

Professionals relacionats

Juan Jose Gonzalez Lopez

Juan Jose Gonzalez Lopez

Cap de grup
Microbiologia
Llegir més
Juliana Esperalba Esquerra

Juliana Esperalba Esquerra

Tècnic de recerca
Microbiologia
Llegir més
Marta Vila Salvador

Marta Vila Salvador

Tècnic de recerca
Microbiologia
Llegir més
Alicia Inés García Señán

Alicia Inés García Señán

Investigador/a predoctoral
Microbiologia
Llegir més

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà.